Escola Intermunicipal del Penedès

Si l'ensenyament fa mandra als polítics locals, que s'apartin!

Susanna Mérida 30-01-2020 17:13 Lectures 2011
Escola Intermunicipal del Penedès. Eix

Escola Intermunicipal del Penedès. Eix

Amb profund pesar, com a expresidenta de la Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès, aquests dies rellegia de nou el llibre publicat per Martí Ribas i Ricard Garcia: 25 anys d'Escola Intermunicipal del Penedès. Una experiència pedagògica (Ed: Edicions i Propostes Culturals Andana, SL), publicat l'any 2007.

En el pròleg d'aquest llibre es poden llegir les següents paraules d'Ernest Maragall, quan era Conseller d'Educació de la Generalitat de Catalunya: 

Actualment, qüestionar i discutir la validesa d'aquest model de gestió educativa municipal, que dins el nostre sistema resulta prou peculiar, suposaria, en primer lloc, passar per alt tots els anys de gestió d'aquests ajuntaments i, també, menystenir el treball pedagògic i de servei educatiu d'un gran i consolidat equip de professionals. Tot plegat avalat, és clar, pel profit i satisfacció de moltes famílies dels pobles de la Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès, que no només n'han estat usuàries sinó que s'hi han identificat plenament i han participat de l'èxit de l'escola dels seus fills i filles, alumnes i exalumnes i que han contribuït amb la seva identificació i participació crítica a la integració del centre en el seu entorn i a imprimir el seu propi caràcter educatiu i la seva idiosincràsia.”

Doncs, passar per alt tots aquests anys de gestió dels ajuntaments i menystenir el treball pedagògic i de servei educatiu dels professionals de l'escola, és precisament el que han fet els governs locals que actualment formen part de la Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès, titulars de l'Escola Intermunicipal del Penedès (EIP). Vet aquí el meu pesar.

Liderats per l'actual president de la Mancomunitat i alcalde de Sant Sadurní d'Anoia, el Sr. Josep Maria Ribas (i seguint els nefastos passos iniciats per l'animadversió personal envers l'escola de la seva predecessora, la Sra. Maria Rosell), el passat dia 23 de gener de 2020, amb l'únic vot en contra de la Sra. Cristina de la Cruz, membre del plenari de la Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès, i exregidora d'educació de Sant Sadurní d'Anoia, els representants dels governs locals de St. Sadurní d'Anoia, Subirats, Torrelavit, Gelida, Sant Llorenç d'Hortons, Sant Pere de Riudebitlles, Sant Quintí de Mediona i El Pla del Penedès, sense debat previ als seus plens municipals, van decidir iniciar l'expedient d'integració de l'escola a la xarxa de la Generalitat de Catalunya. 

Tenen tanta pressa aquests polítics locals a treure's de sobre aquesta responsabilitat educativa respecte els seus escolars, i els fa tanta mandra lidiar amb el que representa tenir l'única escola de Catalunya on els governs locals tenen un paper rellevant (com fan els països més avançats d'Europa), que ni tan sols han esperat a tenir el dictamen favorable del Consell Escolar per iniciar el tràmit, com regula el procediment vigent. Sembla que tenen por que es pugui produir aviat un canvi de govern a la Generalitat que pugui desballestar les seves intencions.

I és que tenir entre les mans l'única escola de Catalunya que des dels seus inicis va posar en marxa l’autonomia de centre i de direcció; que va ser pionera impulsant un model d’acció tutorial i estructurant l’organització del centre a partir de les tutories; també impulsant l’ensenyament en català; educant en valors laics i d'igualtat; introduint noves tecnologies; promovent la integració social; organitzant Jornades Culturals..., els ve massa gran a alguns polítics locals.

No tots tenen la valentia, coratge i compromís amb l'educació de qualitat dels seus ciutadans que van tenir els seus antecessors, que en una situació absolutament més precària que l'actual, van posar-se d'acord, essent de diferents ideologies polítiques, per liderar aquest projecte educatiu intermunicipal que fa més de 38 anys que ha estat un referent d'èxit, no solament a la comarca.

I és cert! En els 38 anys de funcionament de l’escola s’han superat moltes adversitats. Per posar un petit exemple, durant la vigència de la presidència que vaig tenir l'honor d'exercir, les dificultats de finançament produïdes per la pèssima situació econòmica de la Generalitat de Catalunya ens van fer treballar de valent a tots per arribar a solucions: ajuntaments, direcció del centre, professorat i la mateixa Generalitat de Catalunya. Gràcies a aquest esforç compartit, del que em sento especialment orgullosa, vam poder superar les adversitats sense cap repercussió en l’àmbit educatiu. Fruit d'aquell esforç i de l'excel·lent gestió econòmica del centre, l'escola en l'actualitat no té problemes financers rellevants (més enllà dels produïts per les tensions de tresoreria de la Generalitat, que funciona amb un pressupost prorrogat des de l'any 2017), i els ajuntaments continuen sense aportar recursos econòmics per a les inversions i manteniment del centre. Per cert, aquest és l'argument que ara fan servir els actuals dirigents locals per desentendre's de l'escola, la por que en un futur els ajuntaments hi haguessin d'invertir diners. Com si invertir en educació per excel·lir-la no fos una aposta política de primer nivell! I ressalto que ara és aquest l'argument utilitzat, perquè la Sra. Rosell ja en va inventar molts altres, que amb el temps han anat caient pel seu propi pes, per iniciar aquest nefast camí. Ja ho diuen que les mentides tenen les potes molt curtes.

L’Escola Intermunicipal del Penedès és un model d’administració i de gestió educativa intermunicipal totalment vàlid, tant per la implicació i la proximitat dels Ajuntaments, com per l’autonomia organitzativa i de funcionament, quan es parla cada cop més de l’assumpció de competències educatives per part dels ajuntaments. El procés iniciat ara pels polítics que dirigeixen la Mancomunitat, encara sense el vistiplau del Consell Escolar, és un pas enrere importantíssim en la batalla per l'assumpció de responsabilitats educatives des dels ens locals.

I la qüestió és clara: podem ser un referent territorial d'aquest model d'implicació municipal o simplement abdicar i conformar-nos en ser un institut més, perdent la idiosincràsia que fa que l'EIP sigui única. Sense menystenir la qualitat educativa de cap altre centre de la xarxa pública, crec que l'aposta, en el nostre cas, ha de ser sense cap dubte la primera opció. Si als polítics actuals que dirigeixen la Mancomunitat els fa mandra el món educatiu, que s'apartin. Que deixin pas a polítics compromesos amb la qualitat educativa dels seus ciutadans i el paper dels ens locals en aquesta qüestió, i on l'excusa d'un imaginat futurible cost econòmic per als seus ajuntaments no els faci tremolar les cames. L'EIP és un model educatiu d'èxit únic a Catalunya. Davant d'això, solament tenim una opció: defensar el seu llegat i fer-lo encara millor!

Susanna Mérida
Expresidenta de la Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès.

Tribuna

Tribuna Oberta per promoure l’intercanvi d’opinions, el debat i la reflexió

Ensenyament

Pam! El TDAH té una base genètica!

Jordi Larregola

Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més

ENQUESTA WEB

La pandèmia ens obliga a estar tancats a casa, que és la millor manera de frenar els contagis. Després de dues setmanes de confinament, ens agrada pensar en allò que farem quan això s'acabi.

Què és el primer que faràs quan s'aixequi el confinament?

Anar a veure la família
Quedar amb els amics
Sortir a fer esport
Anar a la perruqueria
Organitzar una festa
Passejar per la natura
Crec que em costarà tornar a la rutina
Altres