Literatura

Un any a la Cerdanya

Frederic Llopart 19-04-2020 19:27 Lectures 798
Coberta de 'Un any a la Cerdanya'. Eix

Coberta de 'Un any a la Cerdanya'. Eix

Interessant llibre de Vallbona en que a partir de vivències personals ens va dibuixant la geografia física i humana, la historia i la percepció personal del territori de la Cerdanya.

No és al primera vegada que Vallbona escriu sobre aquest territori del Pirineu, ho va fer de manera magistral amb la novel·la La Casa de la Frontera guanyadora del Premi Sant Joan, una novel·la que ressegueix la història de la família que va viure en aquets espai fronterer entre Catalunya (o Espanya si es vol) i França, entre Puigcerdà i La Guingueta d’Ix. La història arranca a l’any 1882, quan dos cerdans la van comprar per instal·lar-hi un hostal que pertany a la família Grau. Però també va escriure sobre la Cerdanya en el llibre La comuna de Puigcerdà. Durant la Guerra Civil espanyola Puigcerdà i la Cerdanya van viure un dels episodis més convulsos de la seva història. La presa del poder per anarquistes de la CNT-FAI, comandats pel Cojo de Málaga, va convertir l’indret en un cantó llibertari. Per bé que va intentar impulsar un seguit de millores socials, aquest govern va ser víctima de la seva pròpia prepotència practicant un terror institucional que encara avui es recorda amb paüra arreu de la comarca. Aquesta novel·la va obtenir el premi Amat Piniella de novel·la històrica.

Rafael Vallbona (Barcelona 1960). Escriptor i periodista. Autor de més de cinquanta llibres de tota mena entre novel·les, no ficció, poemaris i llibres de viatges; alguns dels quals han estat traduïts i altres han estat premiats amb l'Amat Piniella i el Néstor Luján de novel·la històrica, l'Ernest Udina de periodisme, el Columna Jove i el Ramon Muntaner de novel·la juvenil, el Ferran Canyameres de novel·la negra, el Cadaqués a Rosa Leveroni o els Jocs Florals de Barcelona de poesia, premi de novel·la eròtica La piga, va obtenir en 1997 el premi Columna Jove, en 1998 el de poesia Mengis i Maduell entre d'altres.

Col·laborador habitual a premsa, ràdio i televisió. Dels guions emesos per televisió, destaquen Especial Núria Feliu (1989) i Puçastoc (1989-1990), és també professor a la Facultat de Comunicació Blanquerna, Col·labora en El Mundo i El Punt, entre altres mitjans de comunicació.

El llibre Un any a la Cerdanya és entenem una conseqüència lògica dels dos llibres anteriors. Capbussar-se en un territori, viure’l intensament, conèixer la seva història, palpar les relacions humanes, crear un parell de novel·les en el marc de la Cerdanya creiem que porta gairebé de manera natural a escriure un llibre on hi hagi més sentiment, més percepció, molta més vinculació a la realitat que no pas ficció.

El llibre és una crònica personal de la seva visió de la Cerdanya des dels sentiments, un seguit de cròniques, pàgines poètiques, lliçons d’història, elements de la cultura popular, descripció magnífica del paisatge, propostes d’itineraris i records de persones que van viure i treballar pel territori... un seguit doncs de fotografies sota el prisma de Vallbona d’un territori que es mou i que mesura el temps per les estacions de l‘any. Cada una d’elles ens presenta una Cerdanya diferent, des la magnífica combinació de marrons i ocres de la tardor fins a la blancor immaculada de la neu a l’hivern i passant per la verdor de la primavera i pel ritme frenètic de l’estiu.

Les quatre estacions marquen les quatre parts del llibre, arranca una tardor i acaba altre cop a la tardor. Un tomb per l’any i en cada estació les reflexions, visions i pensaments, les fotografies sobre aspectes molt diversos i variats de la vida de la Cerdanya.

Capítols breus alguns, en cada capítol Vallbona fa referència i passa pels diferents moments dels descobriments que fa sobre la Cerdanya, des dels estius d'infantesa a la vivència intensa que porta aquesta època de la vida, les festes com la fira dels cavalls, la festa de l'estany, l'aplec de la Xicoia. Esdeveniments importants com la celebració de l’arribada del Ferrocarril, aspectes econòmics de la Cerdanya. L’autor, així mateix, relata esdeveniments que han quedat marcats en la memòria de la vall: l'arribada del tren com hem dit, alguns esdeveniments de la guerra civil, la visita del poeta Gustavo Adolfo Becquer i les conseqüències literàries que van portar i les vides de personatges que han confluït en el món cultural de la Cerdanya  com el llibreter Josep Viladesau i el radiofonista Josep Maria Teigner. I no es pot oblidar les rutes que l’autor recomana, ja siguin a peu amb esforços considerables o amb bicicletes, la descripció de la cursa de les tres nacions és d’obligada lectura.

Capítols breus però intensos, des de la crònica o reportatge fins a l’expressió dels sentiments més íntims que donen testimoni de  l‘arrelament i vincles d’estima de Vallbona a la Cerdanya.

L’autor no amaga però els problemes que ha viscut i viu el territori i també analitza encertadament els canvis que han comportat en aquesta comarca de Catalunya les crisi econòmiques i la necessàries adequacions a les situacions econòmiques.

El llibre és un compendi dels valors d’una societat que tot i els canvis obligats i lògics malda per conservar el màxim el territori i la possibilitat de viure-hi.

Val la pena llegir Un any a la Cerdanya com una crònica personal però també com un llibre carregat de sentiment de dates i xifres que han marcat la vida al territori i com les relacions humanes també són una part important, essencial, dels territoris.

Un any a la Cerdanya
Rafael Vallbona
Col. No ficció 71
Ediicons 62.
Barcelona, setembre 2019

Negre sobre blanc, notes de lectura

Frederic Llopart

Frederic Llopart

passant planes...

Ensenyament

Pam! El TDAH té una base genètica!

Jordi Larregola

Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més

ENQUESTA WEB

La comarca del Garraf està registrant en els darrers dies un repunt dels casos de coronavirus entre la població i la Generalitat ha suspès els ingressos, les visites i les sortides de les residències de gent gran de Sitges

Creus que la població s'ha relaxat i no compleix amb les mesures de prevenció de contagis?


No