Literatura

Assaig general d’una revolta

Frederic Llopart 16-05-2020 20:45 Lectures 784

“Assaig general de la revolta”. Les claus del procés català ha esdevingut un llibre fonamental per entendre el que ha passat políticament a Catalunya a l’actualitat. De llibres sobre el procés se n’han escrit molts, prop d’un centenar i segur que se n’hi sumarà encara alguns més. N’hi ha d’interessant, altres de visió molt personal, altres que no tindrà massa recorregut i alguns d’imprescindibles i entre ells hi ha el de F. M. Álvaro que ben segur que serà considerat com a bàsic pels que vulguin endinsar-se en el complex món de la política del moment.

La sentència del 2010 sobre l’estatut de Catalunya sembla que és el detonant que fa que el país prengui una ruta diferent a la que havia mogut la política fins aquells moment. Vam assistir a una crisi de l’anomenat pacte constitucional. Amb la retallada de l’estatut es va posar de manifest unes posicions que qüestionaven ja no sols l’autonomia de Catalunya d’aquell moment sinó la mateixa capacitat del poble català de fixar els seu full de ruta. Aquest és el marc inicial  en que es mou el relat de Francesc Marc Álvaro. No és un llibre que narri la història, però hi ha part de la història, no és llibre que segueixi fil per randa els dies del procés però assenyala moments i  dates importants, és sens dubte un llibre de reflexió política i reflexió profunda sobre el fets que han succeït i com ha evolucionat la relació del poder entre l’estat i Catalunya.

Francesc Marc Álvaro és un dels analistes polítics més notoris que avui hi ha al País, la seva capacitat per traduir al llenguatge periodístic el món de la política és notable. Experimentat en la relació amb la política ofereix sempre una visió -subjectiva com totes- el màxim de fonamentada i sense la visceralitat que masses vegades veiem en el periodisme polític del moment.   
Francesc Marc Álvaro i Vidal és columnista i editorialista de La Vanguardia des d'octubre del 2000. Llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ha treballat anteriorment en altres mitjans com Avui, L'Observador i El Mundo. Des de 1989, segueix els avatars de la política catalana i espanyola i els seus protagonistes. Col·labora en programes de debat en les emissores radiofòniques RAC1 i Ràdio Barcelona-SER i en els canals televisius 8TV i TV3. També escriu en el setmanari El Temps i en la revista mensual Serra d'Or. Compagina aquesta labor professional amb la docència del Periodisme a la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull.

Ha publicat diversos llibres com Entre la mentida i l’oblit, El laberint de la memòria col·lectiva (2012), Els assassins de Franco (2005), Ara si que toca!, Jordi Pujol, el pujolisme i els successors (2003), Una política sense país (2005), Per què no engeguem la política? (1999) i Què pensa Pasqual Maragall (1998). Ha obtingut el Premi Nacional de Periodisme, el Premi Recull, el Premi Serra i Moret, i el Premi Ibáñez Escofet, entre altres guardons.

El llibre és una més que encertada reflexió sobre la situació del que hem conegut com el procés. Però el llibre va molt més enllà perquè cada un dels capítols ens porta a un temps polítics determinats i de manera encadenada flueix la reflexió a l‘entorn d’on veníem, quins canvis polítics hi ha hagut, com s’ha produït la conversió dels partits, el valor de la política per damunt dels populisme, la seqüència històrica de l’independentisme i això ho fa amb dades contrastades, amb arguments i amb informacions que venen del seu paper privilegiat d’analista polític i en el coneixement dels polítics i de la política que s’ha protagonitzat els darrers anys a Catalunya.

És crític amb el procés perquè considera que hi ha haver una infravaloració dels poder de l’estat i que allò que s’apuntava tan fàcil constituïa una dificultat enorme, gairebé insalvable però també és molt crític amb l’estat que va ignorar qualsevol possibilitat de trobar sortides dialogades i pactes per trobar una solució al conflicte polític, la resposta judicial i violenta amb les denúncies permanents als jutjats i la repressió sobre la ciutadania l’1 d’octubre posen en evidència la manca absoluta de capacitat política de resolució del conflicte que va tenir l’estat

Ni era fàcil, ni era ràpid, ni era immediat, ni era original. Malgrat ens diguessin que tot estava previst F. M. Álvaro creu que no hi va haver enganys per part dels protagonistes i en tot cas va ser un auto engany no atribuïble només als polítics sinó col·lectivament, es va generar un relat que no es va poder portar a la pràctica.

En aquests sentit és molt interessant la lectura del capítol “La Pressa” on fa una crítica molt raonable com la voluntat d’accelerar el procés va ser perjudicial pel seu final i també cal destacar el capítol La Gran Mutació on amb destresa i amb coneixement profund i amb una anàlisi prou fi del món polític va explicant l’evolució del catalanisme amb el final del projecte del pujolisme al país.

Al llarg del llibre s’explica la situació actual i com és de difícil d’assumir i de digerir perquè el resultat de tot plegat és decebedor. Explica que hi ha una resposta emotiva i una notable mobilització davant de la situació però també cal una resposta des de la raó i mantenint el cap fred per més que costi.

La sentència de la causa contra els líders independentistes també és una altra fita que es comenta al llibre que genera de nou un rebuig per part de bona part de la societat catalana. Sentència dura, exagerada i criticada per diversos organisme internacionals, que és considerada injusta per molta gent i, com s’explica al llibre, sobretot després d’haver vist com el judici masses vegades agafava una deriva molt esbiaixada per algunes actituds del tribunal i pel relat que van fer, clarament intencionat i lluny de la realitat, alguns testimonis.

L’apèndix amb la cronologia dels fets és una eina més que interessant per situar-nos en el recorregut polític.

Llibre imprescindible per entendre que ha passat al país des del temps de l’independentisme minoritari i gairebé residual fins avui que és l’opció majoritària.

Avui és indispensable llegir-lo però ho serà encara més quan hi hagi una certa distància en el temps i la perspectiva sigui més àmplia.

F. M. Álvaro reivindica la política en ell llibre, la política en majúscules, la bona política davant la temptació dels biaixos populistes i això és molt important.

Assaig general d’una revolta
Francesc Marc Álvaro
Editorial Pòrtic
Barcelona, setembre 2019

Negre sobre blanc, notes de lectura

Frederic Llopart

Frederic Llopart

passant planes...

Ensenyament

Pam! El TDAH té una base genètica!

Jordi Larregola

Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més

ENQUESTA WEB

La comarca del Garraf està registrant en els darrers dies un repunt dels casos de coronavirus entre la població i la Generalitat ha suspès els ingressos, les visites i les sortides de les residències de gent gran de Sitges

Creus que la població s'ha relaxat i no compleix amb les mesures de prevenció de contagis?


No