Literatura

Els vells amics

Frederic Llopart 23-05-2020 11:32 Lectures 280
Coberta d'

Coberta d' "Els vells amics" Sílvia Soler. Eix

En aquest llibre la seva autora, Silvia Soler, s’endinsa en el terreny del sentiment de l’amistat i com aquesta condiciona moltes vegades la nostra actuació. En un moment del llibre el narrador diu “Tornes a mirar les fotografies. Els que un dia van desaparèixer. I també els que encara hi són. I t’adones que tampoc no hi són tanta, o que no són tant a prop com abans, quan éreu un grup de cinc que s’enamoraven de la imatge que, tots junts, reflectíeu al mirall.

Us heu allunyat i acostat cent vegades. Segons les etapes que passava cadascú: ara em cal aïllament, ara voldríeu que hi fóssiu i potser sou vosaltres el que necessiteu espai, ara que et necessito em costa trobar-te, després ja m’he acostumat a estar sense tu”. Aquest fragment entenem que resumeix perfectament la síntesi del llibre. L’amistat que construeixen cinc companys a la Universitat i com aquest amistat anirà amb els anys prenent diverses cares, a vegades serveix per consolar-se, altres per esperonar-se i les més per tenir una espatlla per reposar quan la vida et porta a un cansament anímic i vital.

El llibre està carregat d‘emocions i històries entrecreuades que donen una lliçó de vida i d’estimació. Perquè no sempre els anhels i aspiracions acaben esdevenint realitat i ens cal la xarxa dels amics per remuntar situacions.

Sílvia Soler i Guasch (Figueres, 1961) és periodista. Ha escrit la col·lecció de contes Arriben els ocells de nit (1985) i les novel·les El centre exacte de la nit (1992), El son dels volcans (Columna, 1998), L'arbre de Judes (Columna, 2001), 39+1, L'edat en què una dona sap que l'home de la seva vida és ella mateixa (Columna, 2005) i 39+1+1, enamorar-se és fàcil si saps com (Columna, 2007). Sílvia és coautora de l'obra Ramblejar (1992), un viatge a través de la història de les rambles de Barcelona. Amb la seva novel·la Mira'm als ulls va guanyar el premi Fiter i Rossell el 2003. Amb Petons de diumenge (Columna, 2008) va guanyar el premi Prudenci Bertrana 2008. La seva novel·la més recent, Una família fora de sèrie (Columna, 2010; la butxaca, 2012). L'autora col·labora habitualment en diversos mitjans de comunicació catalans.

La narració comença els anys 80 coincideixen estudiant Belles Arts cincs joves El Mateu, el Marc, la Lídia, l’Ada i el Santi. En un debat en una de les classes la professora els suggereix que visitin una gran exposició sobre Gauguin al Grand Paris. A través d’un anunci al taulell de la facultat els cinc joves coincideixen en formar un grup que anirà a París en un vell Peugot 205 del pare d’un d’ells. És un viatge breu, però és també un viatge iniciàtic. Quatre dies que servirà per conèixer l’obra de Gauguin però a nivell vital també representarà la creació de molts vincles entre ells. Llaços d’amistat entre ells però també entre alguns d’ells que forjaran una relació que perdurarà al llarg els anys amb els alts i baixos normals.

Joves amb anhels, amb dubtes, amb grans esperances i amb moltes il·lusions que al llarg de la narració veurem si es compleixen o no i quines circumstàncies tindrà cada un dels joves que els portin a acomplir els desitjos o a acomodar-se a la mateixa vida. En definitiva un recorregut des del somnis de joventut fins a la realitat de la maduresa.

Els cinc joves tenen un objectiu i un somni comú acabar essent artistes. Però els somnis masses vegades contrasten amb la realitat que ens toca viure. Les circumstàncies personals, la necessitat de guanyar-se la vida, els condicionaments familiars o altres circumstàncies sobrevingudes són elements que poden tòrcer la voluntat que et portava cap a una direcció. I òbviament no tots aconsegueixen arribar a ser “artistes” i han d’acomodar-se a allò que com a mínim els permet seguir conjuntament els treballs d’aquells que sí aconsegueixen, amb dificultats, començar a obrir-se  pas en el camp de l’art d’alguna o altre manera.

Anem resseguint la vida dels cincs personatges, alguns capítols des d’un narrador extern s’anirà descobrint com són cadascun d’aquests joves i quina serà la seva evolució amb el pas del temps. Els seus desitjos de futur, els secrets més profunds que els ha marcat bona part de la seva vida, el seu record de les vivències familiars no sempre fàcils en alguns dels joves, la relació amb ells i elles. La interacció entre personatges determinats o bé com a grup ens expliquen com la relació del grup funciona basculant entre trobades entre ells o bé compartit tots o alguns d’ells o elles de determinades accions o desitjos.

Passi el que passi -i passen moltes coses- el viatge a París serà sempre l’element recurrent per mantenir una amistat i la lleialtat que això requereix.

Acostaments, trencaments emocionals, retrobaments, moments de duresa impensada que poden posar en perill una amistat forjada en anhels compartits i que resisteix bé el pas del temps. 

La novella està dividida en tres parts. La primera i la segona, formades per capítols centrats cadascun d'ells en la relació entre dos dels cinc integrants del grup. La manera de distribuir el contingut narratiu ens permet anar coneixent a més de la relació col·lectiva del grup, l'amistat particular, els llaços que uneixen cada un dels components amb els altres i amb el grup al llarg del temps, i com evoluciona en cada moment o en cada temps en les situacions circumstancials que es trobin.

Els Vells amics és doncs una anàlisi molt lúcida i literàriament molt ben feta del sentit de l’amistat, dels valors que comporta, dels perills dels canvis, de la gelosia que es pot generar.

Una història real que enganxa i ens va fent seguir amb atenció les evolucions, les accions i les reflexions dels personatges front el grup.

També Soler analitza els elements de la creació artística i com a vegades es converteix en una batalla interna.

Un cant a la lleialtat de l’amistat que es llegeix molt i molt bé.

Els vells amics
Sílvia Soler
Col·lecció Clàssica 1131
Editorial Columna
Barcelona, febrer 2017

Negre sobre blanc, notes de lectura

Frederic Llopart

Frederic Llopart

passant planes...

Ensenyament

Pam! El TDAH té una base genètica!

Jordi Larregola

Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més

ENQUESTA WEB

La pandèmia ens obliga a estar tancats a casa, que és la millor manera de frenar els contagis. Després de dues setmanes de confinament, ens agrada pensar en allò que farem quan això s'acabi.

Què és el primer que faràs quan s'aixequi el confinament?

Anar a veure la família
Quedar amb els amics
Sortir a fer esport
Anar a la perruqueria
Organitzar una festa
Passejar per la natura
Crec que em costarà tornar a la rutina
Altres