Poesia

Oficis de pandèmia

Teresa Costa-Gramunt 08-06-2020 9:17 Lectures 790
Imatge coberta 'Oficis de pandèmia', de Jordi Solé i Camardons. Eix

Imatge coberta 'Oficis de pandèmia', de Jordi Solé i Camardons. Eix

Oficis de pandèmia i altres poemes (Voliana Edicions), de Jordi Solé i Camardons (Oliana, 1959), possiblement és el primer llibre publicat en aquest temps, ara ja de gradual desconfinament, després d’un confinament dur, estricte, severíssim, de més de dos mesos de durada a causa de la pandèmia de grans proporcions que ha malmès la salut de qui hagi patit els efectes devastadors del coronavirus, que desgraciadament ha fet tantes morts i ha provocat tants dols.

La pandèmia que ens ha assolat com una tempesta d’arena, o com la violència un d’un vent huracanat, i de la qual ens n’hem de ben guardar, ja que no ha pas desaparegut: amenaça amb rebrots i encara no tenim vacuna, ho ha trastocat tot. I és així com d’un dia per l’altre ens hem trobat fent les coses d’una altra manera, exercint «oficis de pandèmia», com amb un bon doll d’imaginació creativa ha titulat Jordi Solé i Camardons aquests oficis i maneres de fer apreses a corre cuita, com ara entrar en els envitricolls del teletreball, practicar les vídeoconferències, participar dels concerts al balcó o a la terrassa, fer gimnàstica al mig del passadís o les temptatives més o menys reeixides de fer de xef de cuina.

Solé i Camardons, autor de més de vint llibres sobre temes de la seva especialitat: la sòciolingüística, s’ha estrenat com a poeta amb aquest recull que és una delícia llegir per les imatges, plenes de gràcia i sal, amb què presenta aquests «oficis» que, és clar, també incorporen noves actituds. Vegem-ne uns quants exemples: cavalcadors de bicicleta estàtica, abraçadors frustrats, oceanògrafs de secà, nens exiliats dels patis, cronistes de missatges breus, aplaudidors d’hora baixa, exploradors de sofàs, podadors de postes de sol, violinistes damunt els teulats, estenedors de promeses...

Oficis de pandèmia i altres poemes, de Jordi Solé i Camardons, i encapçalat per un pròleg de la poeta Montse Gort, està compartimentat en quatre parts. La primera està constituïda pels 359 versos, dividits en 11 blocs, en el qual l’autor va desplegant, entre els oficis reals, la munió d’oficis metafòrics que ha generat la irrupció a les nostres vides la pandèmia i l’obligat confinament que, sens dubte, ha salvat moltes vides. I fent l’ullet al lector, entre versos Solé i Camardons hi proclama els nombrosos desgavells provinents de la informació que ens serveixen les autoritats, així com la descaradura de l’estat que tot ho aprofita per estrènyer, encara més, el control dels ciutadans.

Però Oficis de pandèmia és també, i amb vigoria imaginativa, els altres poemes. Hem dit que l’autor s’estrenava amb aquest llibre publicat, però no pas com a poeta pròpiament dit, ja que els poemes que integren les altres tres parts del llibre han estat escrits amb anterioritat. L’apartat Autoretrats l’autor el dedica a la gent de l’Alt Pirineu i el mig Segre. És, per tant, un homenatge a aquestes comarques, lloc de procedència de la família de Solé i Camardons. Som de poc dir/ i som de molt fer, diu l’autor en un d’aquests versos curts com tots els que els lectors trobaran també a la tercera part, Calaix de versos i, sobretot, a la quarta part, Llibreta blanca i negra, en la qual l’escriptor, com un haijin (així s’anomenen els poetes d’haiku) ofereix un delicat conjunt d’haiku, aquesta breu forma poètica de matriu japonesa, en aquest cas poemes d’amor i desamor repartits, com és tradicional en els haiku, en la dinàmica de les quatre estacions de l’any. Versos del quals destaquen com gotes d’aigua de pluja neta, imatges com aquestes que diuen tant de l’ofici de poeta: Tarot de poetes:/ endevinem rosada/ som vidents del llamps.

Ofici de pandèmia i altres poemes és el primer llibre de poemes d’un activista de la llengua com és Jordi Solé i Camardons. Amb paraules ben cisellades, doncs, i amb recursos estilístics ben personals, l’autor ara ha obert amb bon peu un nou camí, una via en el camp de la poètica. 

El blog de Teresa Costa-Gramunt

Teresa Costa-Gramunt

Teresa Costa-Gramunt

Un espai-estat d'ànim

http://elveldharmonia.blogspot.com

Ensenyament

Pam! El TDAH té una base genètica!

Jordi Larregola

Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més

ENQUESTA WEB

La comarca del Garraf està registrant en els darrers dies un repunt dels casos de coronavirus entre la població i la Generalitat ha suspès els ingressos, les visites i les sortides de les residències de gent gran de Sitges

Creus que la població s'ha relaxat i no compleix amb les mesures de prevenció de contagis?


No