Bocins

A les parets de l’estudi, el nostre món particular; indrets que hem convertit en paradisos, tots són nosaltres. Postals que evoquen instants, que ens transporten de nou a llocs que hem fet bonics, tu i jo, i on hem tastat la felicitat.

Imatges llunyanes, unes més que d’altres. Dins les quatre parets de casa les sento més a prop que mai, em són aire fresc i refugi dels aleshores i els allà que tan presents se’m fan. La vista se m’hi envà sovint, i m’hi perdo. Quan en torno ja no soc la mateixa: somric, un calfred de nostàlgia em travessa tota.

El món en suspens.

Ganes de continuar voltant el globus plegats; nous segells al passaport, més postals a les parets de l’estudi. Infinites ganes, que els somnis prenguin forma i els mapes siguin tangibles.

Amb set de vida, i de viure-la a dojo! Construïm-la a trossets, que la Terra sencera ens espera.