Literatura

Poder contar-ho tot

Frederic Llopart 19-07-2020 20:01 Lectures 340
Coberta de 'Poder contar-ho tot' de Ferran Torrent. Eix

Coberta de 'Poder contar-ho tot' de Ferran Torrent. Eix

Poder Contar-ho tot és el tercer lliurament de la sèrie El Segon Sistema que va començar amb “Un dinar un dia qualsevol”  i va seguir amb “Individus com nosaltres”. Ara a Poder contar-ho tot trobem els mateixos protagonistes de les anteriors novel·les, és doncs una narració coral però aquest cop ens trasllada una trentena llarga d’anys enrere. El socialisme acaba d’arribar al poder i encara es troba amb residus del franquisme i amb pràctiques opaques en el sistema de govern. Els personatges de la novel·la es mouen en el “segon sistema” és a dir al marge del sistema “normalitzat” però en aquest segon sistema també hi ha normes de conducta i pactes que cal preservar i complir.

Ens trobem els personatges habituals com el Messié i el Llargo, dos delinqüents que ara es mouen en l’ambient del joc il·legal però tolerat i els combats de boxa clandestins, el periodista Marc Sendra que treballa en la secció de successos en un diari d’esquerres que porta de corcoll amb les seves crítiques a la policia, reducte del franquisme encara, el Gordo García que encarna allò de Chico para todo, el falsificador Mític Regino que té una fama guanyada a pols, el comissari Tordera i el seu segon que ara es fa dir Marcel·lí, el detectiu Toni Butxana o el Gitano i la Sara un aparell d’activistes polítics que treballen amb el pare Rafel que té una obra social d’acolliment a marginats que es manté amb els diners no massa nets que guanyen els seus amics. Una galeria de personatges habituals en l’univers de l’escriptor que conformen un col·lectiu que tots amb les seves accions juguen un paper determinant en la narrativa.  

Ferran Torrent és nascut a Sedaví i està considerat un dels escriptors més prolífic i popular de la literatura catalana contemporània. Va començar a estudiar Dret però en deixar-ho es va dedicar a diverses i variades feines fins a dedicar-se plenament a  la literatura. Torrent va fer una aposta arriscada per escriure en valencià i això també, malgrat el perill que podia representar, ha estat un dels seus valors i aportacions com a escriptor, la normalització del valencià com a instrument literari. La majoria de les seves novel·les tenen els trets de novel·la negra però ambientades al País Valencià i amb personatges peculiars la majoria de les vegades.

Periodistes, policies, gent de carrer, empresaris, boxejadors, prostitutes, tots amb un punt de extravagància conformen un corpus literari que sorprèn per la seva qualitat i per la desbordant imaginació de l’autor però que està molt arrelat amb els peus a terra i cada llibre reflecteix i denuncia algunes de les situacions conflictives -o hipotèticament conflictiva- que es produeix al País Valencià.
Torrent també col·labora habitualment en mitjans de comunicació com El Temps o RAC-1 i TV3, i ha fet alguns programes dedicats a aspectes culturals dels territoris de parla catalana.

Ha obtingut els guardons més importants de la literatura del País, entre altres el Premi Sant Jordi el 1994, i el de la Crítica Serra d’Or 2003 i finalista del Planeta, el 2004. És l’autor de mítiques novel·les de la sèrie de novel·la negra protagonitzada pel periodista i ex boxejador Hèctor Barrera i el detectiu Butxana. No emprenyeu el comissari (1984), Penja els guants, Butxana (1985), Un negre amb un saxo (1989). I darrerament ha escrit sèrie El Segon Sistema de la que Poder contar-ho tot és la tercera novel·la.

Retrocedim en el temps, 30 anys enrere, dos dels protagonistes el Messié i el Llargo sembla que han deixat els atracaments que havien portat a terme amb més o menys sort per una nova activitat menys lucrativa però també més segura i relaxada sense el perill de l’acció directe. Tenen un “garito“ de joc tolerat per l’autoritat a base d’amollar una comissió a la policia que s’encarrega de perseguir el joc perquè miri cap un altre banda o que no els facin la guitza massa sovint, alguna que altre partida important escapa del control de la bòfia, només hi juguen convidats seleccionats, i també han encetat un negoci de combats de boxa clandestins fraudulents i arranjats per guanyar alguns diners a les apostes il·legals, clar. Els combats estan pensats per veure si surt alguna figura entre els joves que aspiren a fer-se un nom en aquest camp.

La vida transcorre sense masses problemes fins que el Messié rep la visita del Paul, un conegut i còmplice seu de l’època en que va “treballar” a França amb el resultat d’uns quants anys entre reixes i li planteja una operació, un atracament a un banc on s’ingressarà una quantitat de diners inimaginable.

Feina fàcil, neta, ràpida i sense perill a parer de l’organitzador, que els reportarà una quantitat que els retirarà per tota la vida.
Hi ha dubtes però la temptació és massa forta. Són però sospitosos habituals quan hi ha algun atracament i per tant cal trobar coartades per allunyar els sospites de la policia sobre ells.

La novel·la va explicant tots els preparatius pel gran cop. Fan una maniobra de distracció facilitant al comissari Tordera, en trànsit del franquisme a la democràcia, una informació sobre un cop important al xalet del cap dels empresaris del país. Ben ordida maniobra de distracció que els serveix per treballar amb tranquil·litat sense sentir l’alè de la policia al clatell.

El gran atracament tindrà lloc enmig de la mascletà de Falles i per tant en una hora d’alarmes desconnectades i molta gent al centre de València, això ajuda a la seva realització amb un temps record i sense masses inconvenients i els que hi ha els resolen amb rapidesa i contundència.

El periodista Marc Cendra i el detectiu Toni Butxana van fent les seves investigacions i s’apropen molts a conèixer els fets amb detall. Són 1500 milions de les antigues pessetes que poden resoldre la vida de la molta gent,

Però el rocambolesc final sorprèn per inesperat i per original. Traca i mocador. Res és el que sembla i no es pot contar tot. Xantatges, mitges veritats, empresaris corruptes, blanquejadors de diners.... En fi el bo i millor de la societat

Ferran Torrent retrata una societat i també els que es mouen en el límit d’aquesta.

Estil Torrent, els diàlegs entre els personatges estructuren la narració, és d lectura àgil i dibuixa uns personatges entranyables. Més que interessant la conversa entre el Comissari Tordera i el Pare Rafel. Il·lustrativa d’un temps i d’un país.

D’obligada lectura per seguir en el món Torrent.

Poder contar-ho tot
Ferran Torrent
Col·lecció Clàssica
Editorial Columna
Barcelona, setembre 2019

Negre sobre blanc, notes de lectura

Frederic Llopart

Frederic Llopart

passant planes...

Ensenyament

Pam! El TDAH té una base genètica!

Jordi Larregola

Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més

ENQUESTA WEB

La comarca del Garraf està registrant en els darrers dies un repunt dels casos de coronavirus entre la població i la Generalitat ha suspès els ingressos, les visites i les sortides de les residències de gent gran de Sitges

Creus que la població s'ha relaxat i no compleix amb les mesures de prevenció de contagis?


No