Literatura

Les escoles republicanes a Olèrdola. Freinet i les paraules dels nens

Frederic Llopart 18-09-2020 13:02 Lectures 424
Coberta de 'Les escoles republicanes a Olèrdola. Freinet i les paraules dels nens'. Eix

Coberta de 'Les escoles republicanes a Olèrdola. Freinet i les paraules dels nens'. Eix

La Segona República va néixer amb una clara voluntat de fer possible un dels objectius de la causa republicana, la igualtat. I per fer-ho possible un dels instruments, més enllà de les reformes econòmiques i agràries, eren l’educació i la cultura.

Més enllà dels canvis que podia significar la república en la societat si no s’avançava en una alfabetització i culturització de la ciutadania la resta no serviria per res.

L’educació fins llavors havia estat gairebé un monopoli de l’església que volia no sols dirigir el món espiritual sinó el terrenal per fer perdurar les estructures de submissió política i social que existien. Les escoles “nacionals”, les públiques mentre malvivien amb manca de mestres i de recursos.

Les autoritats republicanes van tenir clar des del primer moment que calia una acció revolucionària en el camp educatiu. Així ho manifestà qui fou Director General d’Ensenyament Primari Rodolfo Llopis quan deia que: “La revolución que aspira a perdurar acaba refugiándose en la Pedagogía, por lo que esa revolución ha de ser obra de los educadores”.

I el propi Ministre d’Instrucció Pública de la república, el català Marcel·lí Domingo, deixava clara quines serien les prioritats del governs republicà. “Maestros y libros es la gran siembra que ha de hacerse sobre la tierra de España... Maestros y libros como signo de un nuevo modo de sentir España....”

I en aquest nou esperit que tenia l’educació en l’època republicana van sorgir nombroses experiències que es van posar a l’avantguarda educativa, noves corrents pedagògiques i filosòfiques, aposten per una nova escola molt més vinculada als territoris i on s’explotessin al màxim les potencialitats i habilitats dels nens i les nenes.

El canvi d’orientació profunda que hi havia a l’escola era radical. Un tipus d’escola seguint els models de les escoles europees renovadores, que ja s’havia fet abans amb algunes escoles tot i que durant la República és el moment en què des de dalt, des dels que governen, diuen: “Hem de fer un país modern, molt més democràtici que per fer-lo s’ha d’invertir en educació; no només en educació, però també.”

Es volia fugir de l’adoctrinament que fins el moment i fruit de la llarga i potent ascendència sobre les escoles de l’església i la religió per anar cap a unes escoles per tothom que no segreguessin per raons econòmiques i amb una pràctica de la laïcitat republicana i dels valors del civisme amb les aportacions peculiars de cada alumne.

En aquest moviment de trencament amb el passat i avançar cap una nova escola molt més oberta, cooperativa, i oberta a la lliure opinió hi van jugar una paper important els mestres que van aplicar el mètode Freinet a les seves escoles per petites que fossin.   

Les noves corrents educatives entren a Catalunya i entre elles la del pedagog francès Célestin Freinet que aposta per mètodes naturals d’aprenentatge, que permetia a l’infant aprendre a l’escola com aprendria en la vida. Aquest mètode està basat en el tempteig experimental (evitant sempre els aprenentatges memorístics i potenciant l’interès, la responsabilitat, l’esforç i l’amor pel treball de l’alumnat. Alumnat que practica una sèrie de tècniques originals basades en un conjunt de principis com la motivació, l’expressió i la socialització. Freinet va desenvolupar les seves tècniques basant-se en tres principis que buscaven que el nen fos responsable del seu aprenentatge: la llibertat d’expressió, la vida en cooperació i la vida participativa, que alhora servien per respectar els coneixements bàsics que tenien els alumnes. Entre els elements pràctics hi havia la impremta escolar on l’alumnat escrivia i publicava els seus textos i els difonia.

Aquests tipus d’escola també va arribar al Penedès i precisament el llibre Les escoles republicanes a Olèrdola. Freinet i les paraules dels nens tracta i ens apropa a aquest moviment pedagògic.

El volum és també un homenatge als mestres Josep Santaulària i Ramon Costa Jou que van treballar amb la metodologia Freinet i també del Mestre de Moja Bartomeu Robreño, que sense seguir la tècnica Freinet, sí que compartia el compromís amb els valors de l’escola republicana.

El llibre ha estat editat per l’Ateneu Mogenc i escrit per Albert Taulé i Mercè Garcia. 

Investigació d’Albert Taulé sobre dos mestres freinetistes cabdals,  Josep Santaularia i Ramon Costa Jou, que van treballar a Olèrdola. Afegint el treball de Mercè Garcia centrat en la figura de Bartomeu Robreño, l’Ateneu fa uns anys ja va reimprimir tres exemplars de la revista Llum, elaborada per infants que anaven a escola a Sant Pere Molanta que era l’expressió pública dels textos dels nens i nenes amb la metodologia Freinet, també a Sant Miquel d’Olèrdola va sortir una publicació escolar, Endavant.

El llibre és una extraordinària aportació a la reconstrucció de la història de les nostres escoles durant l’època de la república, època que dissortadament va voler ser ignorada al llarg dels quaranta anys del franquisme.

Dissortadament també cada cop queden menys, molts pocs d’aquells nens que van viure una escola lliure i amb voluntat de ser realment una escola lligada al país i al pobles on s’ubicava per donar testimoni de l’època, per això el llibre és una bona oportunitat per la recollida de records dels protagonistes del moment educatiu de la república a Olèrdola.

Cal agrair i posar en valor la extraordinària feina de l’Ateneu i de l’Ajuntament per recuperar la història de poble i en aquest cas concret dels mestres que hi han treballat en una època engrescadora que va tenir un final terrible amb els mestres represaliats i depurats per haver fet amb il·lusió i qualitat la seva feina, construir consciències ciutadanes en el nens i nenes dels pobles del Penedès.

Les escoles republicanes a Olèrdola. Freinet i les paraules dels nens
Textos de Mercè Garcia i Albert Taulé
Quadern Històric II
Ateneu Mogenc i Ajuntament d‘Olèrdola
Olèrdola, desembre 2019

Negre sobre blanc, notes de lectura

Frederic Llopart

Frederic Llopart

passant planes...

Ensenyament

Pam! El TDAH té una base genètica!

Jordi Larregola

Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més

ENQUESTA WEB

La comarca del Garraf està registrant en els darrers dies un repunt dels casos de coronavirus entre la població i la Generalitat ha suspès els ingressos, les visites i les sortides de les residències de gent gran de Sitges

Creus que la població s'ha relaxat i no compleix amb les mesures de prevenció de contagis?


No