Literatura

La història viscuda

Frederic Llopart 01-10-2020 14:13 Lectures 425
Coberta de 'La història viscuda, Memòries' de Joan B. Culla. Eix

Coberta de 'La història viscuda, Memòries' de Joan B. Culla. Eix

Llibre de memòries d’un dels historiadors i periodistes més important de la Catalunya contemporània. El llibre abasta tota el panorama polític que va des del tardo-franquisme, la transició, el creixement i desenvolupament del “procés”, vist de l’òptica d’una persona que ha tingut una presència en el camp de l’anàlisi política i l’estudi de les ideologies més importants i ha mantingut fluides relacions amb nombrosos polítics de tot l’espectre parlamentari.

J. B. Culla es pregunta en el pròleg del llibre el que potser es pregunta un potencial lector davant del seu llibre. Hi ha els que no saben qui és l’autor i el llibre els resulta indiferent, els que l’han seguit però consideren que potser és aviat encara per unes memòries i altres que es preguntaran que coi ha d’explicar algú que no ha ocupat cap mena de càrrecs, però el mateix autor suggereix que es miri l’índex i veure que es pot parlar de moltes coses de la política sense haver tingut càrrec públic com es demostra al llarg del llibre.

Confesso que em trobo en la categoria dels que coneixem qui és J. B. Culla i bona part de la seva obra. També és cert que moltes vegades no coincideixo amb les seves anàlisi ni comparteixo tampoc a vegades el que proposa. Però també cal dir que trobem que és un  intel·lectual, honest, compromès amb les seves idees i que les defensa amb arguments sòlids. Per tant més enllà de l’opinió que puguem tenir de la seva presència pública el cert és que la lectura de les memòries en el llibre La història viscuda ens ha significat un exercici més que interessant i molt recomanable a aquelles persones que han seguit i segueixen la política del nostre país.

Nascut a Barcelona el 1952, Joan Baptista Culla i Clarà, des del 1977 és professor d'història contemporània a la UAB, i durant  més de tres dècades col·labora en mitjans de comunicació, com a opinador i també en espais de divulgació històrica, a més de col·laborar periòdicament en publicacions com El Punt/Avui, Avui, Ara, L’Avenç , Sapiens, Idees, Serra d’Or i durant molts habitual col·laborador del diari El País. Des d'inicis dels anys 90 presentà i dirigí el programa de televisió Segle XX al Canal 33, on repassa la història del segle XX des d'una òptica moderna, però alhora inèdita. Cada setmana s'emet un documental que presenta un tema diferent. També participa com a comentarista i tertulià a altres mitjans de comunicació, especialment radiofònics.

Ha publicat una vintena de llibres dels que destacaríem: El Catalanisme d'esquerra (1928-1936) El franquisme i la transició democràtica (1939-1988). Volum VIII d'Història de Catalunya (dirigida per Pierre Vilar) El republicanisme lerrouxista a Catalunya (1901-1923). Barcelona, 1986 Diccionari de partits polítics de Catalunya, Segle XX, Barcelona, 2000 (amb La dreta espanyola a Catalunya), 1975-2008. Barcelona, 2009 a més d’algunes històries de diversos partits polítics com CDC o ERC.

J.B. Culla fa una repassada de la seva vida des de la seva infantesa nascut al sí d’una família modesta, treballadora, el pare treballador de la Hispano Olivetti, això li servirà per fer els primers viatges a Europa amb una agència amateur d’un treballador de la mateixa fàbrica. Vivien al barri del Poblenou, anirà bastint el seu recorregut amb interès creixent per la història i per recollir tota la documentació possible de les activitats polítiques que en els anys finals del franquisme i de la transició era notable. La universitat i la presa de consciència de la situació que vivia el país, els primers compromisos amb la batalla per la democràcia i el país, el seu interès per conèixer els personatges que han estructurat bona part de la política del país en la contemporaneïtat. Als 22 anys ja s’entrevista amb Josep Tarradellas i coneix també els cercles del exiliats. Va tenint relació amb els principals líders de la política catalana des de Jordi Pujol amb qui manté encara una relació força privilegiada després d’anys de coneixença i debats amb Pasqual Maragall.

Intel·lectual i activista Culla que moltes vegades li toca jugar en inferioritat de condicions ja que no forma part de la intel·lectualitat propera al maragallisme, el de la creació del fenomen de la  Barcelona Olímpica amb la seva acceptació global, però amb constància i tossuderia es guanya un lloc important en el panorama del periodisme d’anàlisi polític i també en els col·lectius nacionalistes en els que cada cop guanya més influència i protagonisme.

Les memòries de Culla són molt interessant, ben escrites amb una fluïdesa que enganxa i també per la seva honestedat, parla sense ambigüitats dels seus detractors i en fa la pertinent crítica, també naturalment té elogis per molts dels seus companys de professió malgrat no comparteixen les seves idees però amb el respecte i la discussió civilitzada és possible el debat.

Important la trajectòria en els mitjans de comunicació, en les tertúlies dels mitjans audiovisuals i és especialment interessant el capítol que dedica a la seva col·laboració i sortida del diari El País, després de prop de 40 anys de escriure-hi, on explica amb pels i senyals el final d’aquesta col·laboració..    

Llibre que explica una bona part de la política catalana dels darrers quaranta anys, desfilen els seus protagonistes i veiem com l’autor també fa el seu propi camí, el seu particular procés, que el porta a ser un columnista i un historiador nacionalista que ha estat actiu en la política sense ocupar cap càrrec públic tot i tenir-ne l’oportunitat com explica en el llibre. Culla dóna també una visió de la Catalunya  emprenedora des del seu càrrec al Cercle d’Economia que hi entra de la mà de Josep Piqué.

El llibre està molt ben escrit, d’un contingut molt interessant almenys per aquells i aquelles que per raó d’edat i voluntat hem viscut aquestes etapes del país amb interès i ara les podem repassar  amb la visió de l’historiador, periodista i politòleg, coneixedor profund de la vida política del país.

Lectura recomanable per la naturalitat de la seva narrativa, i interessant de llegir pels que volen conèixer amb profunditat la vida polítics del país.

La història viscuda
Memòries
Joan B. Culla
Pòrtic 129
Barcelona, juny del 2019

Negre sobre blanc, notes de lectura

Frederic Llopart

Frederic Llopart

passant planes...

Ensenyament

Pam! El TDAH té una base genètica!

Jordi Larregola

Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més

ENQUESTA WEB

La comarca del Garraf està registrant en els darrers dies un repunt dels casos de coronavirus entre la població i la Generalitat ha suspès els ingressos, les visites i les sortides de les residències de gent gran de Sitges

Creus que la població s'ha relaxat i no compleix amb les mesures de prevenció de contagis?


No