Viticultura

Per un futur vitícola millor pel Penedès

Agustí Villarroya 13-10-2020 12:10 Lectures 746

La viticultura catalana  ha realitzat durant els darrers 50 anys profundes transformacions aconseguint un paper destacat en la viticultura espanyola i europea. Aquests canvis s’han materialitzat en tos els camps de la producció i de la comercialització: millora de la qualitat del raïm, mecanització integral del conreu, introducció de varietats foranes, promoció de les varietats tradicionals més valorades pel consumidor, millora de la qualitat dels vins i caves, millora de les instal·lacions de vinificació elaboració o criança, presència important de la vinya ecològica, millora en la valoració dels nostres vins en els mercats catalans espanyols i mundials, dignificació i divulgació de la producció al conjunt de la societat mitjançat l’enoturisme i diverses accions culturals.

La profunda transformació de la nostra viticultura, ha estat fruit d’un gran esforç col·lectiu, en el que hi ha participat  molts actors: viticultors, elaboradors, tècnics, entitats i institucions públiques i privades. Les aportacions econòmiques de la Unió Europea van ser fonamentals mitjançant els plans de Reestructuració Vitícola (especialment en el període 1990-2010 ), així mateix els ajuts del MAPA i del DARP van contribuir moderadament a fer possibles aquestes ràpides transformacions. Els viticultors amb els seus estalvis i esforç personal van aconseguir dinamitzar i impulsar el canvis tecnològics i productius en les seves explotacions. Els preus del raïm –sempre molt ajustats als costos de producció- van permetre amb penes i treballs una escassa rendibilitat de les explotacions i mantenir una  presència mínima de viticultors joves, que s’han anat adaptant a les noves tecnologies i innovacions.

El Penedès al igual que les principals zones vitícoles de Catalunya ha participat de forma capdavantera en aquestes transformacions del sector vitícola. La gran presència d’empreses transformadores – elaboradores de Cava i de Vi -, així com d’una important presència dels sector cooperatiu han permès, amb alts i baixos, una valoració del raïm lleugerament per sobre d’altres comarques. En els darrers anys –especialment 2019 i 2020 – aquest precari equilibri entre preu de cost i preu percebut pel raïm s’ha trencat de forma escandalosa - els preus  pagats per els grans compradors de raïm els dos darrers anys  no cobreixen ni de bon tros els costos de producció -.

Les característiques de l’anyada 2020 han agreujat de forma dramàtica la situació de les explotacions vitícoles del Penedès. La inferior sortida de raïms en algunes varietats – especialment Macabeu, Merlot, Sauvignon, Moscatell -, s’ha vist acompanyada d’un forta presència d’atacs de Míldiu – els més forts dels últims 50 anys, deguts a una primavera i principi d’estiu amb abundants i continuades pluges – que en algunes situacions han originat pèrdues força superiors al 50% de la collita, malgrat el gran nombre de tractaments que s’han realitzat. Aquesta situació s’ha vist agreujada encara més en les explotacions de viticultura ecològiques, que ja són més del 30% del total. A aquestes problemàtiques cal afegir les dificultats de la realització d’operacions manuals - esporga en verd i verema manual - en època de pandèmia del Covid-19, també cal sumar-hi els danys originats per la fauna salvatge– senglars i cabirols – en expansió  des de fa anys.

En aquesta desastrosa campanya 2020, els preus pagats per molts dels principals compradors de raïm s’han situat entre els 0,30/0,35 €/kg, iguals que els ja baixíssim preus de la campanya 2019 (que ja van originar mobilitzacions i fortes protestes dels viticultors). Aquests baixos preus son molt inferiors als costos de producció que s’estimen, com a mínim, entre 0,45/0,50 €/kg, representant unes pèrdues entre 1.000 i 1.500 €/ha. Aquest nivell de pèrdues en anys consecutius comporta un greu deteriorament de l’economia de les explotacions vitícoles penedesenques i compromet la seva viabilitat, repercutint directa o indirectament en l’economia comarcal -empreses de subministraments, de maquinària agrícola i de serveis en general i el comerç-. Aquesta economia comarcal que ja esta fortament sacsejada pels tancaments i reduccions de plantilla d’empreses industrials (Saint Gobain, Calsonic, Robert Bosch, Alfisa, ...) i per les repercussions del Covid-19 sobre l’economia en general, pot entrar en un ràpid procés d’empobriment i assolir cotes d’emergència social impensables fa poc temps

Salvar l’economia de les explotacions vitícoles, es converteix, no només en un objectiu sectorial, sinó en un repte de futur pel Penedès. Davant aquesta situació és indispensable per part de les administracions, actors econòmics i representants socials trobar les mesures que garanteixin un millor futur a la viticultura penedesenca.

Algunes d’aquestes  mesures que, entre altres, son indispensables hi ha:

- Establir mitjançant negociació col·lectiva dels preus del raïm, de forma transparent i sota  l’arbitratge de l’administració – Conselleria d’Agricultura de la Generalitat -, amb representació dels sindicats de viticultors i organitzacions dels elaboradors. Les anomenades “taules de negociació de preus”. En aquesta negociació s’haurien de garantir preus per sobre dels costos de producció, condicions de pagament consensuades, mesures contra el frau avalades per l’administració i preus més clarament diferenciada pel raïm ecològic.

Recolzar i  promocionar la viticultura ecològica, entenent que aquesta contribueix a una bona imatge de la nostra producció vitícola i a la sostenibilitat de la comarca. Dins d’aquest àmbit, cal estudiar la possible implantació d’una assegurança especial per la producció ecològica que compensi els danys originats en anys excepcionals per flagells de difícil control amb aquesta modalitat de viticultura. Aquesta assegurança podria tenir primes subvencionades amb fons públics -aquesta subvenció podria suplir els actuals ajuts que a més d’insuficients són irregulars i graciables–.

- Convocar una taula sectorial del cava en la que els representants de viticultor, empreses i treballadors del sector, junt amb les amb les entitats del sector (denominacions d’origen, instituts tècnics i administració ) abordessin un possible Pacte pel futur del cava. Aquest pacte podria ser similar al que es va realitzar a la Champagne fa uns anys i que va establir, entre d’altres, diverses mesures com: una moratòria de 10 anys de noves plantacions per tal evitar excedents i mantenir el preu, la qualitat i el prestigi del producte final, en aquest pacte també s’inclogueren diverses mesures de protecció ambiental i del paisatge vitícola de la zona.

- Millorar o implementar mesures de compensació de danys o de protecció deguts a la fauna salvatge –especialment seglars i cabirols-. La fauna salvatge és un patrimoni de tota la societat i és per part les nostres administracions que han de vetllar i assumir la seva existència, no es pot carregar aquesta responsabilitat només a la pagesia.

- Controlar amb rigor tots els possibles fraus que es puguin donar en la producció, transformació, valoració, pagament i comercialització de la producció vitícola.

- Atorgar ajuts a les innovacions, ampliacions i millores de les instal·lacions dels cellers elaboradors, cooperatives, empreses de serveis i de les infraestructures rurals ( camins, telecomunicacions, serveis basics del mon rural...).

Creiem que entre altres, les mesures exposades poden contribuir a garantir un futur més pròsper, just i sostenible per la viticultura i  als penedesencs.

Agustí Villarroya
Tècnic  especialista en viticultura  i membre de Vilafranca en Comú.

Tribuna

Tribuna Oberta per promoure l’intercanvi d’opinions, el debat i la reflexió

Ensenyament

Pam! El TDAH té una base genètica!

Jordi Larregola

Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més

ENQUESTA WEB

La comarca del Garraf està registrant en els darrers dies un repunt dels casos de coronavirus entre la població i la Generalitat ha suspès els ingressos, les visites i les sortides de les residències de gent gran de Sitges

Creus que la població s'ha relaxat i no compleix amb les mesures de prevenció de contagis?


No