Literatura

Postales del este

Coberta de 'Postales del este' de Reyes Monforte. Eix

Coberta de 'Postales del este' de Reyes Monforte. Eix

Reyes Monforte ens porta fins l’infern del camps de concentració nazi. La novel·la fa una radiografia de la crueltat dels vigilants dels camps i de la por i les vivències, resistència i lluita per sobreviure de les dones que van formar part de les persones que van patir els ultratges del nazis. L’autora ens transporta al camp de concentració d'Auschwitz-Birkenau per relatar una commovedora història basada en fets reals, que no per coneguda no deixa fer-nos sentir indieferents davant la monstruositat de la història que va succeir.

S’han escrit molts llibres sobre l’holocaust potser encara pocs per denunciar el que es va fer i la sistemàtica destrucció de les persones, algunes directament mortes però altres marcades de per vida per uns records que ben segur que no van poder oblidar mai i amb el records els conseqüències per la seva salut física i mental. I encara un cop més la novel·la Postales del Este ens porta a reflexionar un cop més sobre a maldat i la capacitat destructiva de determinades persones que per defensar una causa embogida i per creure’s falsament superiors són capaces del major ultratge i vexacions a altres éssers humans.

Per més que s’hi hagi reflexionat sempre quedaran obscurs per desentrellar la personificació del mal.

Reyes Monforte és periodista i escriptora. La seva trajectòria professional ha estat marcada pel seu treball en la ràdio, on ha dirigit i presentat diferents programes en diferents emissores durant quinze anys, entre les quals cal destacar Onda Cero i Punt Ràdio. També ha col·laborat en diversos programes de televisió en Telemadrid, Antena 3TV, La 2 o El Mundo TV, exercint de col·laboradora i, en alguns d'ells, de guionista. Actualment és columnista de La Razón.

El seu primer llibre, Un burca per amor (Temes d'Avui, 2007), es va convertir en un best seller amb 52 edicions; es va emportar a la televisió amb una minisèrie que van seguir més de quatre milions d'espectadors, la qual cosa la va convertir en la ficció més vista de l'any en Antena 3TV. Tant aquesta com les seves posteriors publicacions, Amor cruel, La rosa amagada, La infidel i Petons de sorra, han estat traduïdes a diversos idiomes i han confirmat a Reyes Monforte com una de les autores més reconegudes del moment.

La mare de la Bella, l’Elle, ha mort fa poc víctima de l’Alzehimer, i ella espera la visita de la seva tia Mia per poder seguir desgranant els records de la mare, per poder-la seguir recordant, però en aquesta visita hi ha sorpresa, ja que la seva tia li fa lliurament d’una caixa que va pertànyer a la seva mare. Un caixa de les que havien contingut llet condensada, ara ja no. La capsa està plena de postals  que segons la Mia les havia escrit la seva mare des de l’est i també hi ha un seguit de fotos de gent que no coneix però que en la part posterior hi ha escrits noms en els que el que Bella hi reconeix és la cal·ligrafia de la seva mare.

Evidentment la caixa causa una enorme sorpresa a la noia que desconeixia la seva existència i desconeix en bona part el que pot arribar a significar i perquè aquell pot estava en mans de la seva tia i la seva mare no li havia dit mai res.

Observar aquelles fotos ens porta a anys enrere, en el temps en que l’Elle va estar a l’Est, eufemisme per dir que va estar en els camps de concentració, les postals expliquen una part molt important de la vida de la seva mare que mai li ha estat coneguda i potser en part ja oblidada.

Elle va arribar al camp acompanyada pels seus pares i pel seu company en Joska. La seva germana Mia va poder fugir a Suïssa però la resta de la família es va quedar per la malaltia de la mare. Va ser detinguda pels gendarmes i enviats des de París fins el camp de concentració. Allà el seu físic atrau al metge del camp  Josef Mengele que va ser tràgicament famós per la seva crueltat i pels atroços experiments que va fer amb els presoners i presoneres i, també, s’ha convertit en una mena de “mascota” de la cap de les vigilants la Maria Mendel que també va ser una torturadora eficient dels nazis i va aplicar una duresa inusitada en la repressió de les presoneres.

Elle amb aquesta situació va a parar al pavelló anomenat Kanada
on es fa la tria de totes les pertinences del presoners que van arribant els camps, a Kanada hi ha de tot, des de joies que els caps del camp intenten quedar-se fins a roba i els estris més diversos possible. L’Elle troba postals i fotografies que va guardant com a testimoni de la gent que ha passat pel camps.

Pertany també a “l’orquestra de dones” que va actuar sota la batuta  d’Alma Rosé neboda de Gustav Mahler que interpretaven la seves peces per entreteniment de les preses o també moltes vegades pels jerarques nazis i les seves famílies.

També hi té aparició l’Anne Frank que comparteix amb Elle alguna confidència al voltant de la vida anterior a la seva arribada als camps.

La narració s’estén al llarg dels anys i de totes les vicissituds que ha patit sota l’opressió i la crueltat inhumana dels caps del Camp. L’arribada dels anglesos les allibera i porta a Elle a tenir una nova vida en que pretén no oblidar els fets tot que pels capricis del destí acaba morint d’Alzehimer i per tant perdent tots els seus records.

És una novel·la crua, que no amaga res del que va passar al camps, però no és només una recreació de fets sinó un cant a la resistència i a l’esperança en un lloc on era gairebé impossible pensar en el futur.

Un cop més es posa de manifest l’actitud inhumana dels nazis i el menyspreu cap a la condició humana que van palesar. La lectura et porta a pensar com és possible que al llarg de la història s’hagin produït i es produeixin encara, no ens enganyem, fet com els que es denuncien.

Ben documentada i ben escrita. No negarem que creï un cert desassossec en finalitzar la seva lectura però cal tenir-ho present per fer possible que no es repeteixi.

Postales de l'este és una novel·la que flueix amb lentitud, manté la tensió al llarg de la narració, però el fet d’estar ben escrita i documentalment molt treballada permet una lectura reflexiva a l’entorn d’un dels episodis més negres de la història.

Postales del este
Reyes Monforte
Plaza y Janés
Barcelona, març 2020



Últims articles publicats


També et pot interessar