Literatura

El batec del temps

Imatge coberta 'El batec del temps', de Rosa M. Prat. Eix

Imatge coberta 'El batec del temps', de Rosa M. Prat. Eix

L’autora de la novel·la històrica Pedres blanques (Editorial Gregal, 2018), Rosa Maria Prat i Balaguer (Terrassa, 1950), que viu a Sant Sadurní d’Anoia, acaba de publicar el seu segon llibre de narrativa, El batec del temps (El Cep i la Nansa edicions).

El batec del temps es compon d’un recull de vint-i-quatre relats de ficció que tenen com a principals protagonistes dones per les quals passa de manera profunda i significativa en el seu destí ‘el batec del temps’. De manera que, a desgrat del patiment i la lluita per la vida d’algunes d’elles, la vivència del respir de la realitat que els toca viure, les fa més fortes, més resistents, i també més compassives, ja que, en una persona sensible, la consciència del dolor propi fa més comprensible el dolor dels altres.

El batec del temps s’estructura en quatre parts que corresponen a les quatre estacions de l’any, canemàs interior que revesteix arguments de la nostra història més propera, i que s’inicia amb l’exili dels republicans, les penalitats de la postguerra, la recerca dels morts anònims en fosses comunes, el franquisme ben instal·lat i la lluita antifranquista, desgràcies com les inundacions del Vallès que van fer tantes morts, i, més pròximes en el temps, els exiliats de la guerra dels Balcans, l’exhumació del cadàver de Franco i l’atemptat terrorista a Barcelona. Entremig trobem relats de lluites domèstiques i quotidianes com ara la batalla contra el càncer, la dependència de l’alcoholisme, l’abús de nens i joves, la desconsideració i maltracte a la gent gran, la vulnerabilitat que provoquen la vellesa i la malaltia, i la mort com a punt final del batec del temps temporal, ja que el fil d’or que recorre totes aquestes històries és la memòria intemporal i mestratge literari de la gran escriptora que va ser Mercè Rodoreda.

Situant cada història en el temps estacional de les primaveres i les tardors, i dels estius i els hiverns, Rosa Maria Prat i Balaguer transfereix als lectors un estat d’ànim que s’hi adiu, o bé tenyeix amb els seus colors els paisatges humans i històrics que poblen els contes d’El batec del temps. Un artifici literari ben treballat que, protagonitzat per dones, les empodera i els dóna vigor també quan són perdedores en el relat.

Ha passat avall en les escriptores actuals el fet de creure’s els papers que una determinada misogínia ambient i literària els havia atorgat en històries de ficció que acabava per determinar respostes psicològiques semblants en la vida de cada dia. Per exemple: l’amor romàntic ha fet molt de mal perquè induïa les lectores a creure en un sentiment que s’ha donat en compta gotes en la història de la humanitat. Amb els ulls oberts i prenent la veu, ara ja fa dies que parlen les dones, tant com a escriptores com parlen els seus personatges de ficció.

En El batec del temps, de Rosa Maria Prat i Balaguer, ens trobem amb unes històries breus prenyades d’una gran intensitat, tant narrativa com humana, fruit de l’exigència literària de l’autora i d’una gran capacitat d’observació de l’entorn, fins i tot quan l’escriptora s’endinsa en la més pura imaginació artística com en el conte Estupefacció. En aquest conte es dóna un diàleg entre la narradora i un personatge de Mercè Rodoreda, la Natàlia o La Colometa de La Plaça del diamant... Aquesta és també una força viva en la literatura, el seu batec en el temps.



Últims articles publicats


També et pot interessar