Eleccions al Parlament

Les llistes ens acompanyen

Per ordenar part de la nostra diverses activitats confeccionem llistes.

Un seguit de noms, opcions, objectes, desitjos (aquesta la setmana vinent), feines, encàrrecs, normes i mil coses més són susceptibles de formar part de llistes i llistats.

Ens les confegim per poder funcionar amb uns paràmetres més o menys planificats.

De llistes i llistats n’hi ha per donar i vendre, per omplir pàgines i pàgines. Algunes més usuals que altres, algunes de més pràctiques i finalment algunes més desesperants i frustrants que la majoria.

A mesura que avancem en edat també creixem amb la disposició de llistar les coses. Vegis un mercat o un centre comercial d’aquest d’una certa superfície com molts dels usuaris van mirant les llistes i agafant el que correspon de les  prestatgeries. Si no l’hem feta complerta la llista ens pot passar allò tant desagradable d’haver de tornar-hi per només per un producte, aquell que hem oblidat.

Hem fet llistes de regals de cara a aquestes festes, les fem, les refem, les combinem amb les d’altres parents per possibilitar que arribi tot sense repeticions si és possible.

Fem llistes també de greuges i per tant de saber amb qui tenim comptes pendents i ja passarem la factura quan correspongui que de dies n’hi tants com llonganisses. Ens oblidem això sí de la llista d’agreujats per les nostres paraules. Acció i omissió és un joc força habitual i normal.

Temps enrere hi havia, quan la gent es casava, les llistes de noces que permetien abastir de tost els artilugis necessaris (o no) per farcir la casa. També d’elements inútils, d’aquells que després van d’armari a armari fins que un bon dia es decidia deixar al costat del contenidor o intentes revendre-ho en alguna d’aplicació moderna del mòbil..... És evident que en cas de ruptura de la relació els elements de la llista no es retornaven i passaven a ser en alguna cosa objecte de disputa.

I vinculat al casori hi havia la llista dels convidats, a qui s‘admetia i a qui s’esborrava i quan ja es tenien completades venia el difícil exercici d’ajuntar-los o separar-los per evitar conflictes.

I què dir de les llistes de la “loteria” que miren expectants i, naturalment, la immensa majoria de les vegades provoquen una certa decepció. I les llistes dels llibres o/i discos més venuts ens fa veure si estem en la línia de l’ortodòxia creativa i comercial. O què dir –ja ho he dit- de la llista de regals que ara en èpoques de comerç nadalenc desenfrenat van augmentant i sempre amb el dubte de si haurem encertat o no en el regal...

Però també hi ha llistes més dures com les de l’atur que pugen gairebé cada cop més ara en una situació dolenta pel treball i les més que neguitoses i intolerable llistes d’espera a la sanitat, llistes que intenten negar o minimitzar les autoritats però que també creixen exponencialment mentre els  protagonistes esperen pacientment que els cridin o que els quiròfans funcioni al ple.. Però vaja diuen que tenim la millor sanitat el món, deu ser per alguns, clar.

Llistes de bons catalans i mal catalans.

Llistes de periodistes addictes o no.

Llistes de l’alumnat, aprovats o suspesos.

Llistes d’admesos i d’exclosos.

Llistes de peròs i contres que ens poden fer prendre alguna gran decisió sentimental, professional, vital....

Llistes del “llistí” telefònic que ha caigut en desús, objecte d’antiquari ja.

En fi que dóna per molt això de les llistes dona per moltes pàgines a la moderna wiquipèia, sobre llistes es poden trobar, des de la dels Caps de la tribu dels Navajos a la llista de planetes...

I no podem oblidar i és on volem anar a parar a les llistes electorals, que en aquest dies s’ha convertit en notícia quan ja estem a menys de dos mesos de les eleccions (15 de gener data “tope” per decidir si finalment es fan).

Doncs sí ja ha començat el ball de noms per anar a les llistes.

A la llistes electorals s’hi va perquè es vol. Es pot apel·lar a la responsabilitat, a servir el país, el compromís amb el govern o amb el proïsme i no es parlarà tant d’una certa ambició de poder, de vanagloriar-se de que comptin amb tu i també de la injecció d’autoestima que pot significar d’estar entre els escollits -no tots ho seran al final- per l’alta missió de representar la ciutadania i servir el país amb noblesa i honestedat... i bla, bla, bla...

Les llistes no són fàcils de confegir cal filar prim, buscar el personal adequat, pensar en governar però també en opositar si cal –que no agrada a ningú. A l’oposició fa fred, molt-. Cal equilibrar les tendències del partit, cal garantir la paritat, cal, cal.... tants factors que, a vegades, les llistes són més un mal de cap que el gaudi de buscar els que acompanyaran els/les caps de llista. Cirurgia fina, vaja.

Les llistes es fan o es desfan a base d’això de les “primàries” (en alguns casos després la direcció modula els resultats, a les municipals anteriors a Barcelona en vam tenir exemples clars) o bé per una comissió de notables que afina les candidatures que arriben dels diversos territoris i de les sectorials del partits. I en el cocktail si es troba alguna celebrity  doncs perfecte, els independents són ben rebuts.

I naturalment cal avalar els mèrits dels candidats i candidates, valorar la gestió de govern si és que n’han fet i així veurem consellers que repeteixen en els llocs a sortir de llistes d’ERC o com hem vist en les primàries de JxCat. Es mesuren també mèrits basats en la suma de  quilòmetres fets fins Waterloo o dir bona nit als presos (la pràctica de les benaurances es lloable però no sé si té massa pes electoral) o exercir amb un nas vermell de pallasso al costat d’un guàrdia civil (que llevandeplomosuscalaveras. Garcia Lorca dixit).

I per les llistes cal trobar evidentment les persones que puguin compaginar una certa empenta amb la capacitat política i la suposada capacitat de gestió.

Nervi, tremp, perseverança i empatia. Tothom serveix per anar a una llista electoral però es pot donar allò tant repetit que un bon / bona candidat pot arribar a ser una mala opció.

Diuen -ho explica el digital El Confidencial- que el diputat d’ERC Gabriel Rufian en una conversa i parlant de les llistes li atribueixen aquests paraules (vet a saber si són certes, però ningú no les ha desmentit).

En aquesta reunió, Rufián va exposar que d’ERC “ningú podia dir que qüestionàvem la independència de Catalunya. I això es fa amb collons i sortíem allí dient que aquesta gent em trencarà la cara. Això hem de creure’ns-ho i fer-ho, perquè jo crec que tothom li donaria les claus de la seva casa a Pere Aragonès, però no sé si tothom les hi donaria per a defensar-nos. Això suposa que hem de ficar-li al Pere algú al costat que sigui dur, que sigui whisky, perquè Pere Aragonès, Capella, Torrent, Vilalta, Sabrià són Pepsicola, Aquarius i Nesquik. Hem de ficar whisky”.

Quan d’interlocutor “quin whisky? Es pot dir un nom?”, diuen que Rufian va connectar “Dolors Sabater“, afegint que “seria sensacional. És un perfil molt fanfarró i treballa moltes fronteres alhora, també la de la CUP”.

Doncs la CUP se l’ha emportada en mig del sarau de Badalona i alguna que altra causa per problemes urbanístics de la seva gestió…

Hi ha certament personatges transversals que encaixen en diverses llistes i que són personatges cobejats pels dirigents a l’hora de confegir els noms ordenats i amb prelació que conformaran la llista electoral.

I evidentment hi ha els partits que llencen la xarxa en el mercat de candidats  per anar a les llistes i a veure quants n’arrepleguen, a voltes només pesquen xanguet i potser, poques vegades, algun llobarro dels bons. Iceta busca entre les escorrialles de Unió i d’altres diàspores. I també hi ha els “empassats” (en terminologia castellera: Individu que ha deixat una colla per a passar a una altra) i com a paradigma d’aquest tenim a Tarragona un ex del PSC de fa quatre dies que va a les llistes d’ERC. Això és allò d’eixamplar la base… Almenys cada quatre anys podem veure i seguir l’exercici de com es van fent les diferents llistes i si amb paciència les mirem, incloses aquelles que no tenen cap capacitat de treure algun representant, ens trobarem potser amb la sorpresa de trobar-hi algun amic, conegut o saludat del que desconeixem la seva opció política. Es descara públicament i ocupa un lloc en el llista de candidats. Molt bé!.

Vivim acompanyats de la llistes algunes ajuden a sobreviure amb una mica, només una mica més, d’ordre i altres ens neguitegen i altres ens fan triar.

A veure si triem bé. 

A veure si l’encertem a l’hora de posar la papereta a l’urna.

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!



Últims articles publicats


També et pot interessar