Salvar el fuego

Així mateix és la història de les contradiccions entre les raons profundes de les persones que prenen decisions que tenen conseqüències inesperades i conflictives. És també una novel·la d’amor complicat i difícil. Novel·la dura, farcida de violència però amb un, final amb un bri d‘esperança.

Aquesta novel·la va guanyar el premi Alfaguara de novel·la, el jurat en la seva acta explicava que Salvar el fuego és: «Una novela polifónica que narra con intensidad y con excepcional dinamismo una historia de violencia en el México contemporáneo donde el amor y la redención aún son posibles. El autor se sirve tanto de una extraordinaria fuerza visual como de la recreación y reinvención del lenguaje coloquial para lograr una obra de inquietante verosimilitud. Los distintos planos narrativos tienen como hilo conductor el cuerpo humano, motivo de celebración y expuesto a numerosos excesos.»

Guillermo Arriaga Jordán va néixer en 1958 a Ciutat de Mèxic. La seva joventut va transcórrer en Unitat Model, un barri violent que inspira en gran part els seus guions i novel·les.

Es va llicenciar en Ciències de la Comunicació i va fer un màster en Història en la Universitat Iberoamericana.

Arriaga reconeix la influència en les seves obres d'Ernest Hemmingway i William Faulkner.

Escriptor, director de cinema i televisió, productor i docent (en l'Institut Tecnològic d'Estudis Superiors de Monterrey, en la Universitat Iberoamericana de Ciutat de Mèxic i en la Universitat Catòlica Andrés Bello de Caracas), és conegut majorment per la seva col·laboració com a guionista amb el director Alfonso Cuarón, creant entre els dos pel·lícules de renom com Amores gossos o 21 grams.
Ha estat assessor de nombroses institucions, com Columbia Pictures o el Sundance Institute. La seva relació amb el món del cinema queda reflectida en el seu estil novel·lístic: una prosa ràpida i molt visual amb personatges expressius i intensos. Possiblement la seva obra narrativa més coneguda és “Una dolça olor a mort”, que va ser adaptada al cinema i ha estat traduïda a diversos idiomes.

Entre els seus reconeixements es troba el Premi Alfaguara de Novel·la 2020 per Salvar el fuego una història sobre la violència ambientada en el seu Mèxic natal.

La novel·la es presenta en quatre narracions paral·leles, per una banda hi ha la història de la Marina que en un moment del relat fa intersecció amb la de José Cuauhtémoc de qui seguim els seus passos mentre el germà d’aquests, el Francisco, va explicant la història del José des de la seva infància fins el moment en que ambdós es retroben. I hi ha un quart apartat de la novel·la que es confegeix a base de textos que van escrivint els presos que comparteixen presó amb José. Textos diversos que expressen la seva creativitat fins a descriure’ns la vida a la presó.

La Marina és una dona casada amb tres fills i amb un marit que es dedica a les inversions de capital, tenen una vida més o menys plàcida, tranquil·la. Formen part de la classe benestant del país, la Marina és una coreògrafa d’un cert renom i prestigi en el món de la dansa amb companyia pròpia i està relacionada amb el món artístic de Mèxic i per tant amb influències en el món intel·lectual. En José és un ex presidiari que ha sortit amb llibertat després d’uns quants anys engarjolat però que torna a la presó ja que resol per la via violenta la pressió que sobre ell exerceix un alt comandament de la policia federal vinculat a una banda de narcotraficants. És una venjança per l’atac que fan a un altre càrtel. Estant a la presó es relaciona amb La Marina ja que aquesta accepta la proposta d’un amic seu de fer-hi un taller literari i una exhibició de dansa amb la seva companyia.

La coneixença porta a una atracció que vincula els dos personatges, dos persones que es veuen arrossegades a una relació que intenten que suri en mig d’aigües turbulentes. Per ella que té una vida ben estructurada i apamada trencar amb aquets mon i entrar en el món de la incertesa de la relació no li és fàcil i en pagarà les conseqüències. Per ell la relació amb la Marina pot ser una taula de salvació en mig del naufragi personal i vital. Les complicacions enfortiran la relació malgrat les enormes dificultats que han de superar.

Salvar el fuego té elements de novel·la negra, les persecucions i les batalles entre diversos personatges fan que tingui aquest elements i fins i tot la violència explicita que hi ha no deixa de ser una visió de la realitat que es viu a Mèxic en molts indrets i sectors de la societat. Impera masses vegades la llei del més fort i la violència indiscriminada. La tradició, estranya tradició, de que la vida val però l’honor encara val més és el motor de bona part de l’acció que es narra en al novel·la.

La novel·la ens mostra personatges protagonistes molt potents que traspassen fronteres perseguint l’amor o la venjança baixant fins a la degradació si cal per mantenir l‘amor i la vida

Bona novel·la,  llenguatge clar i directe tot i que a l’usar l’argot mexicà i se suposa que de diversos ambients en alguns moments et cal parar més atenció a la seva lectura.

Intensa, colpidora, però mot interessant.

Salvar el fuego
Guillermo Arriaga
Premio Alfaguara de novela 2020
Col. Narrativa hispànica
Editorial Alfaguara
Barcelona març 2020