Ensenyament

La nova Llei d’Educació: un pas endavant

Antonio Domínguez, Montserrat Rodríguez i Ramon Arnabat. Eix

Antonio Domínguez, Montserrat Rodríguez i Ramon Arnabat. Eix

L’aprovació de la nova Llei d’Educació, la LOMLOE (Ley Orgánica para la Modificación de la LOE), que substituirà a la qüestionada LOMCE o “llei Wert”, ha provocat un aïrat debat. La dreta, espanyola i catalana, que en això no es diferencien, han posat el crit al cel, tot exigint “llibertat!” Està molt bé que la dreta que amordaça els drets dels ciutadans cridi llibertat, però, de quina llibertat parlen? De la del mercat i del capital? De la dels que es poden pagar la sanitat i l’escola privades? De la dels que volen fer negoci amb la salut i l’educació? Diguem-ho clar: el dret a una educació inclusiva i de qualitat per a tothom és un dret que l’administració pública ha de garantir i la nova Llei d’Educació és un pas ferm en aquesta direcció.

Pel que fa a garantir l’equitat educativa i entre els centres educatius, la nova llei incorpora un intent, força limitat, de repartir l’alumnat amb més dificultats. Preveu que es doni preferència a la proximitat al centre en l’escolarització dels nens i nenes, que es fixi una reserva suficient d’alumnes amb necessitats especials a cada escola i que es redueixin les ràtios de les escoles en zones sensibles. També s’hauran de reservar “places vives” per a matriculacions durant el curs.

Aquestes mesures, tot i que insuficients, avancen cap a l’equitat educativa. Avui, el 90% dels nens i nenes sense recursos i el 80% dels fills d’immigrants estan escolaritzats a l’escola pública, malgrat que aquesta acull al 68% de l‘alumnat. La nova llei qüestiona l’actual sistema de concerts i els nega a les escoles que segreguen per sexe, com la penedesenca i opusdeista Camp Joliu. També prohibeix la cessió de sòl públic a les escoles privades i concertades i incrementa les places públiques al sistema educatiu, per homologar-nos a la mitjana europea, que és del 90%.

La nova llei també incorpora entre els seus objectius la igualtat de gènere i la lluita contra el canvi climàtic. I incorpora al currículum aspectes com els drets LGTBI, la memòria democràtica o la lluita contra les violències masclistes.

Pel que fa al català i l’escola catalana, la nova llei blinda el model d'immersió lingüística del nostre país, atacat demagògicament pel PP, Cs i VOX, i infrafinançat a Catalunya pels darrers governs de la Generalitat. La nova llei consolida el model d'èxit que està vigent a les nostres escoles des dels anys 80, retornant la seguretat jurídica al marc educatiu català i garantint l'objectiu fonamental que persegueix aquest model: la competència lingüística dels i les catalanes tant en català com en castellà i la cohesió social.

Malgrat les millores del sistema educatiu que comporta la nova llei d’educació, cal seguir avançant cap a una educació més pública, més inclusiva, més equitativa i amb més qualitat. Una escola que aculli a tot l’alumnat, sigui de la procedència que sigui, tingui les capacitats que tingui, on s’hi representi la societat real i es fomenti la convivència i el coneixement de l’altre de manera positiva. Per aconseguir-ho cal un augment considerable de la inversió pública que passi del 4,3% actual al 6% del PIB, com a la majoria de països europeus. Així com reduir les ràtios d’alumnes per mestra/professor i innovar pedagògicament, millorant el tracte i la formació del professorat. Cal, també, revertir el Concordat amb la Santa Seu pel que fa a temes educatius i modificar els articles 16 i 27 de la Constitució que atorguen a l’Església catòlica una capacitat de tutela  que no s’avé amb una societat cada vegada més laica i amb mes presència d’altres sensibilitats religioses.

Vivim en un mon canviant i cada cop més desigual, per això cal que l’escola també canviï per tal d’assegurar que continuï fidel als seus objectius: educar, formar i cohesionar. I per aconseguir-ho cal la col·laboració de tothom: dels mestres i del professorat, dels pares i mares i dels alumnes. Però també de la societat en conjunt, perquè com diu un famós adagi: “és la tribu la que educa”. La nostra vila te molts reptes educatius pendents i des de Vilafranca en Comú fa molt de temps que els venim plantejant i fent propostes constructives.

Malauradament, el cofoisme de l’equip de govern i de la regidoria d’educació no son la millor solució.

Ramon Arnabat, professor i portaveu del grup Vilafranca en Comú.
Montserrat Rodríguez, mestra d’escola.
Antonio Domínguez, representant de la FAPAC a Vilafranca del Penedès

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!





També et pot interessar

SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!