Avui va de talps

La tristor m’envaeix. Va in crescendo des que esclatà la pandèmia de la COVID19. Cada dia que passa afegeixo gent de l’entorn familiar i/o d’amics al llistat de la gent que se’n va. Eixamplant aquest ventall, em dol entreveure l’òbit sobtat i gairebé oblidat d’en David John Moore Cornwell (amagat al pseudònim de “John Le Carré”, arran la seva condició original de membre del servei d’espies britànics). Un novel·lista afamat, especialitzat en temes relacionats amb la seva professió original. Una obra seva és justament la que em dona peu per a triar el títol, ben concís. En línia amb la dita del segle XVII “lo bueno, si breve, dos veces bueno”. Moria el passat 12 de desembre i ben pocs articulistes li han dedicat una sola ratlla. Quina pena!

El primer que se m’acut va adreçat al poca-solta del comissari Villarejo. Sé que és tot un estirabot, però tinc el dret a expressar el meu enuig. L’enfilall d’epítets que em ve de gust etzibar-li seria llarguíssim. Llàstima que en John no hagués allargat uns anys més l’existència. Ficaria el dit dins la nafra del munt d’envitricollaments, enfarfolls i endergues que dominen la “caverna mediàtica” d’un país de fàstic. Enlloc no hi ha un pam de net. Ací, encara menys…”El somni, però, és un luxe que m’ha estat negat”, deia en John.

En qualsevol cas, “l’espionatge té una sola llei moral: es justifica pels resultats”. Dissortadament, de fa una pila d’anys la corrupció és moneda de curs legal a casa nostra. És a tots els àmbits i al bell mig de la política. Començant per la monarquia, la dreta, l’esquerra i tot el que trobin per davant. Sense excepcions. Seria urgent cometre una “liquidació de qualitat”, enterrant definitivament els tripijocs. Passa, però, que “l’urgent és sinònim d’efímer i això no és important”.

Si en algun moment calia quadrar-se i tallar pel mig seria a hores d’ara. La COVID19 ha sembrat el caos i el desconcert a tort i a dret. Les peles que en trauríem anirien de conya per a fer front a mils de situacions dramàtiques. Ens envolta un estol d’escolans mafiosos, tèrbols i podrits que pul·lulen arreu.

Fem per tal que es tibi de la catifa. Que salti pels aires tot allò que, fins ara, es vol tapar. Que la pols s’escampi. La figura dels talps, xivatos, tafaners, voltors o gent del clavegueram metafòric que han manipulat temes bancaris, judicials, fiscals, immobiliaris o d’altres afers socials s’ha d´esprémer. Aprofitar l’avinentesa de l’òbit d’aquest gran novel·lista és bon moment de posar les coses en solfa.

La casualitat va voler que la notícia de la mort de l’escriptor es fes pública el dia que el calendari ens marcava la diada de Sant Joan de la Creu (l’avilès mort el 14 de desembre de 1591). Un pensament seu encaixa perfectament en tot l’entrellat que estic comentant: “tan sols la veritat us farà lliures”. Tot el demés són figues d’un altre paner.

Els traïdors a la causa els hem de foragitar dels nostres esquemes. Segons el sant, “el secret de la vida consisteix en acceptar-la tal com és”. No s´hi val aquella “assignatura” que fixa el “modus operandi” dels quatre espavilats de torn, amagats dessota la capa política.

Malgrat que sigui tard, bé faran tots els qui mai no han llegit res d’aquest escriptor per a pujar al seu carro. Venen rebaixes. La combinació de confinaments i perimetracions dona marge per a dedicar força més temps a la lectura. No sabent què regalar, el recurs d’un bon llibre mai no falla. Al cap i a la fi, el bon lector no deixa d’ésser una mena de talp. De manera silent, s’endinsa al nucli cerebral de l’autor que li aportarà saba nova. S’allunya de la realitat o entorn pel qual es mou per a adquirir nous coneixements o nodrir la imaginació. En aquest camp, “John Le Carré” va ésser un expert.

Gràcies per tants bons moments com ens ha atorgat!