Tàndem

La majoria de l’obra de Barbal es situa a la zona dels Pallars, (la novel·la anterior va ser una història del Pallars, A l’amic escocès (Columna), que s'afegia a tres llibres anteriors que tenen aquesta comarca com a punt de referència: Pedra de tartera, Mel i metzines i Càmfora) aquesta és mou a la ciutat de Barcelona, canvi de paisatge però seguint el mateix estil, directe i amb diàlegs mot ben estructurats.

Una història urbana però una història d’abast universal, trobar-se per avançar en la vida.

Maria Barbal (Tremp, 1949) es va donar a conèixer amb la novel·la Pedra de tartera (premis Joaquim Ruyra 1984 i Joan Crexells 1985), una fita de la narrativa catalana contemporània. Aquest llibre obre un cicle novel·lístic amb el Pallars nadiu de l’autora com a punt de referència, que també integren Mel i metzines (1990) i Càmfora (premis de la Crítica 1992, Crítica Serra d’Or 1993 i Nacional de Literatura 1993). La seva obra com a novel·lista també comprèn els rellevants títols Escrivia cartes al cel (1996), Carrer Bolívia (1999), Bella edat (2003), País íntim (Premi Prudenci Bertrana 2005) i Emma (2008). Després del seu brillant debut com a autora de narracions amb La mort de Teresa (1986), ha publicat els volums de relats Ulleres de sol (1994), La pressa del temps (2009) i Cada dia penso en tu (2011). L’any 2014 va publicar la novel·la En la pell de l’altre, sobre la capacitat de la protagonista de brillar damunt d’una mentida. La seva darrera novel·la publicada, A l’amic escocès, clou l’anomenat Cicle del Pallars. El 2021 ha guanyat el Premi Josep Pla amb la novel·la Tàndem.

La novel·la ens mostra a dues persones, l’Elena, una mestra que just acaba de jubilar-se de la seva feina de mestra, enyora en alguns moments la seva tasca a l’escola, l’escalf del nens i nenes que ha tingut, dels seus companys i companyes de les aules. Aquets enyor contrasta amb una certa rutina instal·lada a casa seva. Amb un fill ja gran que viu fora de casa i amb un marit intel·lectual, poeta, articulista que va tenir en una certa presencia mediàtica però el cert és que cada cop menys. L’altra persona l’Armand, que també jubilat viu sol i també amb un cert desencontre amb la vida que porta que no li acaba de plaure però és el que té. Intenta no mortificar-se amb els records del passat dels que no està tampoc massa satisfet.

Ambdues persones tenen un passat que els lliga i tenen ganes de desempallegar-se de moltes de les cordes que les tenen lligades al passat.   

L’Armand i l’Elena es coneixen en un activitat lúdica, activitat clàssica per les persones jubilades, el ioga, ell es fixa en ell i ella sembla que no li baixa ni distreu la mirada. Sembla el joc de seducció dels adolescents però en persones ja madures que també òbviament es busquen si s’agraden, i així l’Armand fa aproximació cap a l’Elena i no rep cap rebuig.

D’aquí en neix una relació que els permetrà passar pàgina o almenys a intentar-ho, del passat. La novel·la s’estructura en capítols on primer cada un dels protagonistes explica la visió d‘aquesta relació nova. També aquesta relació els fa plantejar-se les dependències que tenen del passat. L’Armand amb una experiència dura respecte a la família que fa tingui tot un seguit de retrets a fer-se de com va actuar. L’Elena també reflexiona sobre la vida que ha tingut, si ha estat lligada al seu marit de manera més per la  rutina del dia a dia que no pas per una estima i voluntat que va existir però que amb el temps es va esllanguint.

Tots dos tenen la possibilitat de canviar la seva existència, sense renunciar al passat perquè és impossible, si almenys canviar algunes coses, de refer la seva vida actuant de manera diferent de com ho havien fet fins ara. D’alliberar-se i procurar seguir endavant, tenen la possibilitat de començar a pensar una mica més amb ells mateixos sense tenir dependències excessives de cara els altres. En definitiva tant l’Armand com l’Elena tenen al davant la possibilitat, una nova oportunitat de viure amb plenitud els anys que encara els tocarà viure.

La història també ens mostra la dificultat dels vincles familiars i la possibilitat de redreçar algunes actituds comportaments que han tingut en algun moment. Així tant l’Armand com l’Elena poden refer la relació amb els fills, fills que viuen circumstàncies diferents però d’alguna manera incideixen en la vida i la relació que han tingut amb els pares. Es desfan malentesos, s’eviten retrets que en el passat van tenir i van generar situacions que van enrarir la relació familiar.

Quan es vol fer net i tirar endavant no es poden deixar esculls del passat i l’aclariment dels temes del passat amb els fills és important.

El llibre és una història de com retrobar-se amb la felicitat, donar-se noves oportunitats per esmenar allò que s’havia convertit en errors, encara que fossin errors acceptats però que arriba un moment en que ja es poden superar perfectament.

El títol és clau per la novel·la, un tàndem, pedalar dues persones a un ritme compassat, coordinat i amb ganes de junts assolir fites com pot ser la nova oportunitat de ser feliços. De la complementarietat dels personatges en neix una bona estructura narrativa.

Un novel·la tendre, sensible, fresca que entra el món dels personatges i ens descriu les seus sentiments, els seus neguits, encerts i errors i la decidida voluntat de trencar lligams del passat, i avançar i encarar cap un futur carregat d‘esperança i felicitat.

Tàndem és un llibre vitalista, el llenguatge, el marc on es desenvolupa i els personatges principals li donen aquesta condició de cant a la llibertat i a donar-se noves oportunitats per ser feliços.

Tàndem
Maria Barbal
Premi Josep Pla 2021
Col·lecció L’àncora
Ed, Destino. Grup 62