Mirada indiscreta

Simbiosi inesperada

Torreta dalt de l'arbre tallat. Ferran Savall

Torreta dalt de l'arbre tallat. Ferran Savall

En els carrers de les nostres ciutats hi ha força arbrat, de sempre s’ha procurat posar exemplars vegetals que a més de millorar una mica l’aire donen una visió més amable de carrers i places.

Ara bé no sempre aquest arbrat té un tracte com cal.

Més enllà de caigudes d’arbres fruit de tempestes, torbonades i esclafit i de caiguda de branques que no resisteixen l’embat de la natura desfermada també hi arbres que han caigut o trencat fruit de la incompetència humana, algun cop d’un cotxe o camió a l‘hora d’aparcar o que s’hagi estavellat amb conduccions temeràries fruits de la beguda o les distraccions, també la ma de l’home  abocant als escossells tota mena de líquids que en alguna ocasió han ferit de mort les especies arbòries de determinants carrers.

Cert és que quan hi ha un incident d’aquesta l’actuació de l‘autoritat és diligent i ràpidament arriba un camió amb una grua i quatre experts membres de la brigada de jardineria, moto serra en mà, i ho acaben en un tres i no es. Ja no hi ha arbre però en queda el tronc com testimoni de que allà hi va haver un ésser viu (no sabem si amb la categoria de ciutadà no humà de Vilanova com els gats). L’actuació va ser ràpida i contundent, tallar l’arbre a mig tronc.

Però l’arbre tallat no es substituït amb la mateixa diligència i queda allà tronc tallat, sol, despullat, indefens que destaca per la seva nuesa. Una visió curiosa en mig del carrer arbrat.

I el tronc queda a l’escossell i moltes primaveres aquest esquelets rebroten i treuen fulles i uns branquillons que s’enlairen reclamant el protagonisme i l’atenció del vianants. L’esperit de supervivència es fa present. Però, ai las! Res de res, s’escapcen i a “otra cosa mariposa”. El fet del seu rebrot deu explicar també una mica millor allò del misteri de la resurrecció.

Ara ens trobem amb una imatge prou potent. Un arbre que ha sofert alguna mena d’accident o ha estat protagonista d’un incident i ha estat objecte d’una amputació sense pal·liatiu, moto serra i endavant.

Tot esperant que la primavera el revifi algun veí o veïna amb una gran sensibilitat per mantenir el verd a la ciutat ha intentat un simbiosi difícil però realment apreciable. Ha posat una torreta, que potser també estava destinada a ser llençada, damunt el tronc hi ha improvisat una mena d’arbre nou.

La imatge commou.

Voler dotar d’una nova vida al tronc que sense la capçana ni les branques no té cap sentit a la via pública és realment una intenció a valorar positivament.

Potser serà una idea que correrà cap altres indrets on hi ha troncs seccionats palplantats com estaquirots al mig del carrer i tindran una nova vida amb les plantes que tinguin a bé posar-hi amb la corresponent torreta, i si aquesta la pintem, donarem un toc de color -a més del verd de la planta- que donarà una certa alegria.

Però diguem-ho clar, en aquest món tot sembla efímer, l’experiment no va durar ni 72 hores, passar-hi i veure a terra trossos de la torreta fa pensar que algun intolerant amb poc cervell s’ho va carregar, segurament pel simple plaer de fer la destrossa.

Ei!, potser va ser una acció pràctica i per evitar hipotètics perills de caiguda que no tindria cap conseqüència greu... o potser algun cop de vent..

El que sigui, però la potencial possibilitat de simbiosi es va trencar ben aviat.

Llàstima. 

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!





També et pot interessar

SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!