Literatura

Las alas de mi padre

Coberta de 'Las alas de mi padre' de Milena Agus. Eix

Coberta de 'Las alas de mi padre' de Milena Agus. Eix

Milena Agus es va donar a conèixer amb la seva novel·la Mal de Pedra, publicada l’any 2007 que va obtenir el premi Elsa Morante. En aquesta primera obra Agus ens situa a finals dels anys quaranta, després de la guerra mundial i ens narrava una estranya història d’amor en un balneari entre l’àvia de la protagonista i un home que coneix en el mateix balneari a on es tractaven d’un “càlcul renal”. La història està plena de sensibilitat i de imaginació. És un llibre que adquireix alguns tons poètics que volen escapar-se de la sordidesa d’un moment de la història que aclapara als protagonistes.

La primera novel·la d’Agus que va tenir reconeixement va ser Mentre dorme il pescecane, però el seu èxit a nivell internacional li va arribar amb Mal de pedres, amb que va guanyar el premi Forte Village-Montblanc 2007 d'escriptors emergents. Va ser seleccionada pel Jurat del Premi Campiello, el premi Elsa Morante 2007 i també li va suposar quedar entre les finalistes del premi Strega 2007. En la seva obra es barreja realitat i ficció amb un fort component oníric i un estil senzill carregat de feminitat i intensitat.

Milena Agus ens porta aquesta nova història d’amor, “Las alas de mi padre” , tot i que la història és molt diferent manté la narració, en aquest d’una adolescent del que veu al seu voltant i hi dóna una interpretació sempre vinculada a un cert realisme i en la descripció dels paisatges de la terra sarda. L’absència del pare, aquestes ales que li donen de tant en tant alè per seguir vivint i seguir sentint emocions a la protagonista.

Una de les característiques de l’autora és el lligam entre els personatges i la terra, entre els pobladors i els seu paisatge. Aquí aquesta relació s’explicita amb la contundent posició de Madame, un dels personatges insòlits de la història a mantenir el pols amb els grans constructors que volen urbanitzar una part de la costa que encara mantenen verge un grup de veïns entossudits en viure de la terra i dels seus productes.

És al voltant de Madame, una hostalera d’un certa edat que vetlla pels seus veïns i cuina plats amb rituals màgics que facin renéixer l’amor, que s’estructura la història. La narradora és una adolescent que a través d’explicacions, relacions, reflexions i situacions que ha vegades li són incomprensibles ens va presentant a diverses famílies que conviuen en l’indret.

Casa seva, la de la narradora, amb uns avis que els acullen després de la desaparició incomprensible del pare, els seus veïns que són també una família peculiar amb un fill que toca la trompeta en un club de jazz de París i un fill petit “Pietrino” que acostumat a que ningú li faci cas es crea el seu propi món imaginari. La narradora és també una adolescent que comença a descobrir el seu propi cos i la seva sexualitat a través del que veu i intueix i li explica Madame. Aquesta és la gran protagonista, inflexible amb els seus plantejaments, impulsiva en les seves relacions, estranya en l’amor i els seus enamorats, preocupada per tothom i disposada sempre a tenir cura dels altres amb una gran càrrega humana.

Tots plegats habitant d’una illa amb el que això significa des de l’òptica literària i en la configuració dels personatges també aïllats en si mateixos i amb una relació amb el món condicionada per aquest aïllament i també per una certa incomprensió per part dels que anhelant un determinat progrés que trenca o pot trencar els equilibris que ells mateixos s’han construït i defensat.

És una narració carregada de sensualitat, de posar els sentits en la seva narració, escrita amb agilitat, capítols curtíssims, alguns d’ells podrien esdevenir narracions en si mateixos, amb un llenguatge precís en la descripció, amb una càrrega eròtica profunda però centrada en el propi cos i amb una grandiosa dosi d’humanitat del personatges i de la seva realitat, de  disculpa en els entrebancs que van tenir i amb alguns moment erràtica posició davant la vida.

L’autora combina amb gran mestratge la senzillesa en el llenguatge amb l’originalitat del món que ens descriu, amb personatges entranyables, amb la tendresa de certes relacions però també amb la duresa del conflicte que moltes vegades esclata més enllà de les voluntats dels protagonistes. La gràcia de la bona novel·la està segurament en que fets quotidians, personatges que anomenaríem “normals” amb les seves virtuts i els seus defectes adquireixen categoria literària i esdevenen essers amb un cert romanticisme i amb una gran dosi d’estima per la seva terra.

Alguns comentaristes han volgut veure alguns trets autobiogràfics en aquets llibre. La relació de l’autora amb la seva mare i el fet de que el pare fos capità de vaixell per tant amb absències llargues d’alguna manera lliguen amb la narradora de la novel·la.

Estem davant d’un bon llibre de lectura plaent i ràpida que consagra a una escriptora que ens endinsa en la màgia de la vida perquè és cert com diu la Madame: “Sense màgia la vida és un espant”. La lectura ens ajudarà a descobrir aquesta màgia. 

El llibre és d’una estructura i d’una narrativa d’una senzillesa que li dona una bellesa extraordinària. La recerca del paper que cadascú té en el món i com cal viure la individualitat i sumar-se al col·lectiu amb el xoc que a vegades això pot suposar. Els desencontres del protagonista amb el seu món més proper i les incerteses que això li crea.

D’alta sensibilitat.

Las alas de mi padre
Milena Agus
Editorila Siruela
Barcelona 2008

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!



Últims articles publicats


També et pot interessar

SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!