Qui avisa no és traidor

Però els amics de la mangància potser no s’ho creuran i pensaran que l’advertència és una subtil trampa perquè, crèduls ells, no hi entrin.

La inscripció a la porta d’una caravana ubicada en un solar mig tancat és fruit ben possiblement de les males experiències del seu propietari que gastava molt en els panys per tancar-la i que sistemàticament eren forçats i li prenien el que hi havia dins.

Tot té un límit. 

I ben segur que l’advertiment està fet i escrit des de la impotència de veure que un cop un darrera l’altre la porta era rebentada.

No hi ha res, no hi ha res per robar.

Però els lladregots del barri a vegades només per entra-hi, només per violentar una porta ja es donen per satisfets encara que sàpiguen que es quedaran amb un pam de nas si és cert que no hi ha res, ja hauran fet la seva.

De robatoris n’hi ha a punta pala, només cal seguir amb una certa curiositat els diaris i anar llegint titulars...

Uns quants exemples del que diem.

I això només és una petita mostra d’uns quants, pocs  tanmateix...

Aquí els titulars recollits en menys d’una setmana.

Detingut un menor per robatoris en patinet a la sortida d’escoles a Barcelona

Entren a robar per cinquena vegada des de l’inici de curs en un institut escola de Mataró

Un detingut per pillatge en comerços en la manifestació per Pablo Hasél a Vilanova i la Geltrú

Però el titular més sorprenent és el que ens informa de que

Detingut el lladre més actiu de Barcelona, de 22 anys i amb 113 detencions

I naturalment la diversitat de robatoris és també àmplia i diversa, des del manguis com aquest de Vilanova que aprofita moments reivindicatius per omplir les butxaques, fins els que tenen les escoles com a punt de mira, llocs fàcils d’entrar i materials valuosos sense que se li pugui seguir massa la pista. I ja no cal dir els que aprofiten les sortides de les escoles i com a miserables abusananos roben el que poden a l’alumnat que surt. Que dir. Detestable. Aprofitar-se dels menors no té justificació. Tant de bo tornés el justicier primo de Zumosol que li clavés un ventallot a veure si se li mouen les neurones i  reflexionava una mica.

Han passat i quedat enrere els temps dels nobles bandolers que amb navalla i trabuc assaltaven els rics a les costes del Garraf o ja més llunyans els dels Robin Hood que robava els rics per donar-ho als pobres, res, i ara! S’ha perdut qualsevol espurna de romanticisme que tenyia alguna de les actuacions dels mites del bandolerisme, ara amb més pena que glòria arramben amb el que poden i amb qui poden indiscriminadament.

El món cap per avall.

I la nota inquietant de l’advertència “ vigilància”  a seques.

Un “gran hermano” total?