Literatura

El fill del xofer

Coberta de 'El fill del xofer' de Jordi Amat. Eix

Coberta de 'El fill del xofer' de Jordi Amat. Eix

Un personatge que va tenir un paper preeminent en la construcció de diversos projectes informatius importants del país , potser el més destacat TV-3, però alhora és també la visualització de la component humana del personatge, component humana que no és precisament la d’un personatge ni fàcil ni agradable. Les seves actituds fatxendes, el menyspreu cap els seus col·laboradors que podria arribar ser assetjament, les seves paranoies fan d’ell una persona, potser en el límit de la malaltia. Però el llibre també és la visió de la teranyina d’accions, interessos, posicions de molta gent que va conformar la transició i els primers anys del poder autonòmic a Catalunya.

Tot explicat amb un estil directe, sense elements superflus anant al gra.

Jordi Amat (Barcelona, 1978) és filòleg i escriptor. Format a la Unitat d’Estudis Biogràfics de la Universitat de Barcelona, s’ha especialitzat en la història dels intel·lectuals a la Catalunya de postguerra i l’anàlisi de la biografia com a gènere literari. Editor de clàssics de la no ficció hispànica (de Gaziel a Ridruejo, de Pla a Serrahima), ha escrit, entre d’altres, la crònica Las voces del diálogo. Poesía y política en el medio siglo (Península, 2007), la biografia Els laberints de la llibertat. Vida de Ramon Trias Fargas (RBA-La Magrana, 2009) i l’assaig El llarg procés. Cultura i política a la Ca­talunya contemporània (1937-2014) (Tusquets, 2015). Col·labora al diari La Vanguardia, tant a les pàgines d’opinió com al suplement Cultura/s. Els seus últims llibres són la biografia Com una pàtria. Vida de Josep Benet, la crònica La confabulació dels irresponsables i l’assaig Largo proceso, amargo sueño. Dirigeix El món de demà. Luis Cernuda. Fuerza de soledad (2002) i Els laberints de la llibertat. Vida de Ramon Trias Fargas (Premi Gaziel 2009). En 2016  guanya el premio Comillas de Historia, Biografía y Memorias con La primavera de Múnich.

Seguir la figura fosca d’Alfons Quintà genera un cert desassossec sobretot veient la seva actitud davant la gent que treballa amb ell o senzillament la venjativa posició que té respecte a tots aquells que li han portat la contrària o no es dobleguen als seus desitjos. Quintà va ser periodista, advocat, oficial de la Marina Mercant i jutge, que el 19 de desembre de 2016 va ser notícia per haver assassinat la seva dona i després es va suïcidar amb una escopeta de caça. Un final tràgic que arrossega a la seva dona, la única persona que havia tornat a compartir amb ell un espai a rel de la malaltia que patia Quintà. És el final de la bogeria en que es va convertir la seva vida.

Quintà no és personatge fàcil, la lectura del pròleg del llibre “Pla agonitza” en que ens relata la mort de l’escriptor i la presència a la seva casa el bo i millor de la societat catalana ens mostra ja un Quintà que va prenent nota de qui hi va i gairebé pensant que en pot arribar a treure de cada un d’ells.

Alfons Quintà és fill de Josep Quintà un modest comerciant i representat que té cotxe i aquets fet és fonamental per establir una relació amb Pla i amb tota la gent que l’escriptor coneixia. El fill Alfons, fill de xofer, és present en moltes ocasionen a les reunions que s’aplegaven al voltant de Pla. Quintà sap que la informació és poder i juga les seves cartes de manera sorprenent. Un exemple, envia una carta a Pla demanant-li que convenci el seu pare d’enviar-lo als EEUU sinó ho fa denunciarà davant Juan Creix -un torturador de la policia espanyola- les reunions que fan a casa de l’escriptor. Això de jove. Quintà s’anirà convertint en un personatge de filies i de grans fòbies en determinats personatges però no dubtarà en aliar-se amb els que considera els gran enemics si amb això obté, poder, diners i reconeixements.

El llibre fa un recorregut per la trajectòria virtual i professional d’Alfons Quintà. Professionalment va estar en els llocs i el moments importats del camp de la premsa durant la transició i de la democràcia ja. Va ser el primer delegat i va formar part de la inicial delegació del País a Catalunya, va ser el primer director de TV3 en el moment fundacional i durant bona part de la construcció del mitjà informatiu, va ser també qui va estar al front del projecte de l’Observador el diari que des dels cercles del pujolisme es volia construir un referent en el món de la premsa en castellà a Catalunya. Les seves relacions privilegiades amb el món i a l’entorn de Tarradellas i el seu treball per fer possible el retorn del President li confereixen una certa projecció en el món polític. Va aixecar l’escàndol de Banca Catalana descobrint l’entramat econòmic fraudulent i malgrat això Pujol va confiar amb ell per tirar endavant el projecte de la televisió pública catalana.

En el llibre tenim el retrat de Quintà complert, professionalment tenia flaire per intuir la notícia però humanament era una persona de trajectòria truculenta, plena de xantatges, persecucions sexuals, abusos d’autoritat, maltractament als seus subordinats, amenaces i mil tripijocs diversos, que mostra com era la personalitat de Quintà però també com funcionen les clavegueres del poder a Catalunya. Una carrera periodística important protagonista de molts esdeveniments claus pel país que va acabar escrivint articles a Diari de Girona, evidentment amb tots els respectes pel Diari, i fent algunes tertúlies a Intereconomia, quan havia estat un periodista temut pel poder i clau en els projectes periodístics importants de la transició. No era el futur que ell anhelava

Una història de que l’autor diu en l’epíleg del mateix llibre “Escriure aquesta narració de fets reals no ha estat agradable i posar-li el punt final a aquesta història tràgica ha estat alliberador”.

Llegir-lo també provoca aquesta sensació desagradable però segueixes llegint perquè enganxa i perquè els fets que narra tenen importància pel país, encara que sigui a través d’un personatge funest. I certament quan acabés et tranquil·litza haver-lo acabat.

Però malgrat això és un llibre necessari per situar un personatge que va moure moltes qüestions cabdals en aquets país en el període de la transició.

Molt interessant.

El fill del xofer
Jordi Amat
Col·lecció No Ficció
Edicions 62 (Tusquets en castellà)
Barcelona, novembre 2020

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!



Últims articles publicats


També et pot interessar

SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!