Poesia

Pel camí dels àlbers, la memòria

Imatge de la coberta de 'Pel camí dels àlbers', de Rodolfo del Hoyo. Eix

Imatge de la coberta de 'Pel camí dels àlbers', de Rodolfo del Hoyo. Eix

Inspirats per la lectura d’un conjunt de poemes en els quals la memòria hi té un paper tan central com significatiu, podem imaginar-nos que naveguem a cavall d’un dron i a sota podem veure un camí d’àlbers que des d’aquesta alçada dibuixa un fil que no sempre és recte ni potser és desitjable que ho sigui: Montaigne deia que la vida és ondulant, i aquest fil-camí n’és la metàfora.

Tota biografia és ondulant, o com un fil serpentejant, si la mirem des de l’aire. Un fil vermell, com el que veiem en la fotografia de Míriam G Troncho que acompanya el poema Fil vermell amb què Rodolfo del Hoyo obre el seu treball literari: el fil vermell de la vida pel camí dels àlbers, imatge del trajecte que al llibre s’escriu en el temps present dels poemes, però que en el trajecte són constants les mirades pel retrovisor, sobretot per l’infant que un dia el poeta va ser: «Com les ones, vaig tornant a l’origen/ on hi ha un infant colpit per la bellesa».

No creguin els lectors que és tasca fàcil visualitzar de manera conscient el fil de la vida: cal un treball d’introspecció i reconeixement de si com el que es reflecteix en aquests versos: «Cada dia em vesteixo amb el que soc/ com un costum i segueixo el meu fil/ vermell, la pell eriçada, la roba/ gastada/ les paraules heretades».

Veure el fil-itinerari de la nostra existència reclama, doncs, la voluntat de veure com s’ha orientat i s’orienta la nostra vida de la qual som actors, protagonistes. Aquest és el leit motiv principal de Pel camí dels àlbers (Pont del Petroli Edicions), veure el fil-camí que recorre la biografia que segons la doctora Gudrun Burkhard (fundadora de la clínica antroposòfica que treballa el tema de la biografia) de forma esquemàtica dibuixa sobre un pla imaginari una creu en la qual la persona és al centre, a sota hi la naturalesa, a l’esquerra hi la família i el poble, a sobre hi ha allò religiós i espiritual, i a la dreta hi ha els nostres pròxims i semblants.

Com si de manera intuïtiva al seu interior hi tingués ben inscrit aquest esquema, Rodolfo del Hoyo escriu poemes de celebració com Retrat amb amics, així com al poema Diumenge exposa un moment de cura dels seus geranis, o parla dels seus familiars al poema Tres generacions, o relata un moment d’intimitat espiritual al poema Quietud.

Fer conscient el fil vermell de la vida és atorgar un sentit a la vida que respira dins de si en relació als altres i tot allò altre, i que es mostra de manera tan diàfana al poema Voler-donar: «Si vols alguna cosa/ primer hauràs de donar alguna cosa.// No parlo de tu/ ni del cant dels ocells/ que sents als matins.// No parlo de la teva mirada/ de dissimulada sorpresa/ quan t’afaites.// Només intento parlar-te de les coses,/ i les coses neixen de l’ésser».

Certament podem pensar que les coses són per elles mateixes, i potser ho són. Però ara la ciència quàntica ens ha capgirat la visió del que crèiem existent i ens diu que res no existeix si no és per la nostra mirada, ja sigui en la vigília, en els somnis o en la memòria que dibuixa el fil vermell de la vida que no vivim sols: sempre som flanquejats per algun camí d’àlbers, metàfora del nostre ser al món amb els altres.

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!



Últims articles publicats


També et pot interessar

SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!