Literatura

Las grandes familias

Coberta de 'Las grandes familias' de Maurice Druon.. Eix

Coberta de 'Las grandes familias' de Maurice Druon.. Eix

Aquesta novel·la és la primera d’una extensa i interessant trilogia que segueix amb el volum, La caida de los cuerpos i es clou amb Cita en el infierno. Guanyador del premi Goncourt per aquest llibre. A través de les vides i accions de dues famílies, els Shoudler i La Monnerie, emparentat per via matrimonial es va fent una dissecció profunda i sense cap pietat de la societat burgesa i benestant francesa del segle XX. Les batalles personals, els enfrontaments pels diners i pel poder, dues de les ambicions més personificades d’aquella vella Europa estan present en tota la narració i són el motor de moltes de les situacions que viuen les famílies.

Maurice Druon està considerat com un dels gran autors francesos moderns i que va tenir més influencia en el món literari i també en el conjunt de la societat francesa. Fil d’un actor de la Comedie Francesa es va iniciar de jove amb articles periodístics i cròniques a la premsa diària. Combatent de primera hora i membre de la resistència, en va escriure el seu himne, El Cant  dels Partisans, es va allistar a l’exèrcit de De Gaulle. Aquesta posició al final de la guerra li va obrir moltes portes i possibilitats arribant a ser Ministre de Cultura de la República amb Pompidú de President i secretari perpetu de l’Acadèmia francesa. Va tenir també diversos càrrecs de caire diplomàtic i va ser molts anys diputat a l’Assemblea Nacional per París. El món de la política i de les lletres que coneix a fons i és un bon món per portar a les seves obres narratives traient-ne els aspectes més interessant però també els més banals. El retrat que en fa en alguns dels seus passatges literaris conté tota la grandiositat dels càrrecs i també les misèries que comporta la servitud del poder.

La història comença amb el naixement d’un dels descendents de la unió entre les dues famílies sobre els que bascula la narració. És un moment difícil per França amb la guerra mundial i els bombardeigs dels zepelins sobre un París, que malgrat tot segueix essent una ciutat carregada de festa i espectacles com si la guerra no anés amb ella. La unió d’aquestes dues famílies ajunta per una banda el món dels negocis amb uns Schouldler que són banquers i que tenen àmplies ramificacions de negocis en la premsa i en empreses industrials i per altra banda la família La Monnerie que representen i encarnen la vella França, terratinents en fase de decadència, militars que ja han perdut el comandament, homes de lletres  llorejats i estrets vincles i lligams amb el món de la política i el poder.

Els conflictes generacionals esclaten quan la generació més jove vol prendre possessió dels negocis i els enfrontaments es succeeixen de manera continuada fins arribar a la situació de desenllaç fatal amb conseqüències per tota la família. La novel·la és sens dubte una mirada cruel, dura i sense cap mena de disculpa de la societat francesa d’entreguerres que no sap adaptar-se a les noves circumstancies i als avenços de la pròpia societat. La gerontocràcia que lluita per romandre en el poder malgrat aquest trontolli i posi en perill el mateix sistema social i al voltant d’aquests poderosos hi ha tot un seguit de personatges que es mouen com peix en l’aigua en aquest món de contradiccions, fidelitats i traïcions. L’arribisme polític, els negociants que no coneixen escrúpols, les baixes passions i les ambicions de prestigi  vinculades a les ínfules literàries. Tot un món que acabarà esfondrant-se i del que només en sobreviuran els més capaços d’adaptar-se a la nova època que neix a rel del desastre de la primera guerra mundial i el desconcert de les ideologies.

Els personatges són descrits amb una certa malvolença com si d’ells només es podés donar una imatge per persones interessades en si mateixes, que pensen més en destruir la relació que no pas en construir un futur. Algunes de les escenes són realment colpidores, com la de net més petit d’un dels patriarques que acompanya a una sessió caritativa de l’avi a on veiem fins a quin punt l’arbitrarietat dels senyors podia resultar ofensiva i humiliant fins i tot per aquells que ja ho havien perdut tot. La relació d’odi que mantenen alguns personatges sembla el nord de la seva vida i la destrucció de l’adversari és celebrat com una victòria que cal recordar i passar per la cara als derrotats.

Escrit amb solidesa argumental i amb una definició molt clara dels personatges que van adaptant-se a les necessitats de la narració i tenen un perfil ja predefinit en funció del rol que els pertoqui jugar en la trama argumental. No hi ha concessions a l’hora de mostrar-nos un panorama certament desolador de tota una generació que viu ancorada en el passat i en un valors que ja estan en franca decadència. Unes classes dominants que encara pugnen per mantenir-se en el poder quan saben que la seva influència i posició ja està en franca decadència i emergeixen noves generacions que hauran d’afrontar el repte del nou segle que de manera inexorable avança amb els canvis d’època que vindran.

L’autor que ha conegut els mecanismes del poder en fa aquí també una dissecció analítica posant de rellevància les ambicions pròpies d’aquest món de la política. Món carregat d’arribistes i de personatges que saben ocupar els espais en els moments adequats i mantenir-se en ells costi el que costi. En temps convulsos aquest fenomen es dóna molt.

Una clar i dur retrat de la societat francesa d’entreguerres.

Excel·lent.

Las grandes familias
Maurice Druon.
Libros del Asteroride
Barcelona, 2009

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!



Últims articles publicats


També et pot interessar

SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!