Literatura

Dones emmudides, ara a la llum

Coberta de 'La Negreta i altres veus emmudides', de Jordi Fernando Aloy. Eix

Coberta de 'La Negreta i altres veus emmudides', de Jordi Fernando Aloy. Eix

Amb les històries que componen el recull de set relats La Negreta i altres veus emmudides (El Cep i la Nansa edicions), Jordi Fernando Aloy (Barcelona, 1953), impressor i editor d’ofici, llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, traductor i codirector amb Maria Dolors Sàrries de l’editorial Meteora, s’incorpora a l’arbre de la literatura catalana de ficció després d’un primer debut amb el recull de relats, L’home de les cadires (1991).

Josepha Vilaret, la Negreta, l’esposa d’un criat que va alçar-se contra la injustícia en el Rebombori del Pa, Gueraula de Codines, una remeiera dedicada amb tot el seu ser a guarir la bona gent de Subirats, al Penedès, Enriqueta Sèculi, mestra i fervent feminista a l’avançada, Antònia Ibarra, una dona impressora en la Universitat de Cervera, Salut Borràs, una dona de cultura llibertària que va aguantar dempeus la repressió de les forces reaccionàries, Elisava, una brodadora que va fer dels brodats un art i una reivindicació de l’autoria femenina, i una compositora que va crear cançons que encara es canten, tot i que ella no es beneficiés de l’èxit, són les protagonistes de La Negreta i altres veus emmudides, de Jordi Fernando Aloy, per tal de treure-les de l’oblit de la història sempre tan avara amb les dones i el seu indiscutible pes al món. A través d’aquests relats de ficció sustentats en una bona documentació fins allà on ha estat possible trobar-la, Jordi Fernando Aloy ens aproxima la vida i obra d’aquestes dones perquè puguin ser incorporades de ple dret en el nostre imaginari col·lectiu més proper, és a dir, català, com a exemples de compassió, de justícia, d’excel·lència, de gosadia, de bona feina, de creativitat. En una paraula: d’humanisme encarnat en fets.  

Dels segles vénen les veus emmudides de les dones. Hi han sigut sempre en tot temps i circumstància, però ja va sent temps de veure les dones a plena llum, cal la seva plena visibilitat i que les seves veus puguin ser escoltades arreu perquè el món sense el ressò i les traces que les dones hi deixen no és un món complet entès el món no pas només en la seva materialitat biològica sinó també simbòlica, conceptual.

L’exercici de llegir porta per una banda a la descoberta i per l’altra banda porta al record. Així, en la lectura de les històries que Jordi Fernando Aloy va desgranant al seu llibre amb veu segura i traça narrativa, m’ha dut a la memòria una reflexió de la pensadora Luce Irigaray que es troba al llibre En el principio era ella (Ediciones La Llave), que tradueixo: «Pel fet de no haver cultivat la seva relació amb qui és a l’origen de la vida, amb aquella que l’ha portat al món i l’ha conduït vers la seva autonomia, l’home no només es divideix en cos i ànima sinó que projecta sobre ella una font de vida i de mort».

Vet aquí un enfocament de la vida basat en les oposicions, no pas en les relacions. Un estrip de base, un error de percepció de la realitat, un angle cec de la ment. Perquè com el mateix llibre de la Natura ensenya, entre la vida i la mort no hi ha ruptura sinó trànsit, ja que la vida és circular. Observem simplement un arbre: la fruita que pel seu pes cau madura és absorbida per la terra constituint la semença del proper fruit. Una poètica de la vida que la dona té assimilada tant corporalment com espiritualment, i és aquesta poètica vehiculada a través de la maternitat, la cura, el treball, l’ofici, la creativitat, que il·lumina la vida i obra de les protagonistes de La Negreta i les altres veus emmudides. Jordi Fernando Aloy les ha fet parlar per fer justícia a elles i a totes emmudides i oblidades també de la nostra història que les set dones catalanes representen, així com per fer una alabança a l’ordre natural de la vida tot reconeixent el valor de les dones, el que les dones representen com a principi creador i nodridor en diàleg permanent amb l’alteritat, és a dir, amb el món, i tant com se les ha volgudes silenciar i bescantar. És hora, doncs, que a més de la feina incansable dels feminismes de tot signe, anar restablint de forma universal l’ordre, l’equilibri perdut més conforme amb la saviesa de la Natura de la qual els humans som part. Llibres com La Negreta i altres veus emmudides, de Jordi Fernando Aloy hi contribueixen.

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!





També et pot interessar

SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!