Mitodologia

Gilbert Durand, un referent en el camp de la imaginació simbòlica

Imatge coberta 'La imaginación simbòlica', de Gilbert Durand. Eix

Imatge coberta 'La imaginación simbòlica', de Gilbert Durand. Eix

Aquest any 2021 es commemoren els cent anys del naixement de Gilbert Durand (Chambéry, 1921 – Moye, 2012), un referent en el camp de la imaginació simbòlica.

El llibre La imaginació simbòlica (2007), de Gilbert Durand, va motivar el meu interès per aquest antropòleg, mitòleg, iconòleg, crític d’art i creador de la mitocrítica o mitodologia. Professor de la Universitat de Grenoble, l’any 1966 va impulsar-hi la creació del Centre de Recerca de l’Imaginari (CRI), avui dia disseminat en diferents indrets del món. A la Universitat de Barcelona, vinculat al CRI i adscrit al Departament de Filologia francesa i provençal, l’any 1984 es va posar en marxa el Grup de Recerca de l’Imaginari i Mitocrítica (GRIM), dirigit pel professor Alain Verjat*, que ens va deixar l’any 2019. Alain Verjat coneixia en profunditat l’obra del seu mestre, va traduir del francès al castellà alguns dels seus llibres més rellevants i va anotar-los i prologar-los per tal que poguéssim conèixer Gilbert Durand, que a través dels seus treballs va innovar l’enfocament dels aspectes mitològic i antropològic de la imaginació creadora.

A Gilbert Durand devem obres cabdals en el camp del que ell mateix va anomenar «el nou esperit antropològic» que enllaça diverses disciplines humanístiques. Entre les seves obres més destacades cal esmentar: Les estructures antropològiques de l’Imaginari, Ciència de l’home i tradició, Camps de l’Imaginari, De la mitocrítica a la mitoanàlisi i Crisi espiritual a Occident, una publicació que recull les conferències que Gilbert Durand va donar al Cercle Eranos. Deixeble de Gaston Bachelard, Durand va entrar a formar part del Cercle Eranos de la mà del seu amic Henry Corbin.

Recordem que el Cercle Eranos és un cercle d’estudis interdisciplinaris que a partir de l’any 1933, i fins a l’any 1988, es va reunir els estius a Ascona, Suïssa, en una mena de banquets culturals i ecumènics de sabers d’Orient i d’Occident. Promogut per pintora Olga Fröbe-Kapteyn i el psiquiatra i psicoanalista Carl Gustav Jung, van assistir-hi i presentar-hi els treballs reunits en els famosos Anuaris (57 volums) personalitats de la talla intel·lectual de W. Otto, K. Kerényi, J. Campbell, G. Sholem, M. Eliade, H. Zimmer, H. Corbin, Suzuki, E. Neumann, G. Bachelard i el mateix Durand, així com hi van participar alguns escriptors de nivell com Thomas Mann i Hermann Hesse.

La passió pels símbols i l’estudi de les estructures simbòliques del món i la seva significació i representació, no va impedir a l’intel·lectual Gilbert Durand comprometre’s amb les arriscades accions de la Resistència francesa contra el nazisme. La seva tasca va ser reconeguda per la República amb la Legió d’Honor.  

En la necrològica que el professor de la Universitat del País Basc, Luís Garagalza, va escriure l’any 2012 arran de la seva mort, hi afirmava que Gilbert Durand és «un filòsof del simbolisme». Les metodologies de Gilbert Durand tracten de trobar les estructures internes de la figuració simbòlica expressada en les obres plàstiques i literàries. En tots els seus treballs d’investigació, Gilbert Durand sempre fa un esforç per aclarir conceptes. Sobre la imaginació simbòlica, per exemple, i torno al llibre que va atraure el meu interès per les tesis de Gilbert Durand, diu que a causa de la desvalorització extrema que va patir la imaginació en el pensament occidental (tan reduït al racionalisme i al mercantilisme, podem afegir), la majoria d’autors utilitzen de forma indistinta i, per tant, confusionària, els termes «imatge», «signe», «al·legoria», «emblema», «símbol», «paràbola», «mite», «figura», «icona», etc.

Cal distingir els conceptes, ens ve a dir Gilbert Durand abans que ens immergim en la complexitat dels seus estudis. Així, segons Durand el símbol «és una representació que fa aparèixer un sentit secret; és l’epifania del misteri» que presenta un doble sentit: el concret i l’al·lusiu. Com a gnosi, el «símbol és un coneixement salvífic», dirà més endavant en aquest treball de referència que no podem deixar d’estudiar i aprofundir-hi perquè, com tots els seus, és un festí per a les neurones i esdevé una motxilla de coneixements per posar en marxa dialèctiques de signe antropològic i cultural, com ara la discussió enraonada de la funció de la imaginació simbòlica: «La funció de la imaginació apareix per equilibrar els camps biològic, psíquic i sociològic».

Gilbert Durand afirma que l’ésser humà està dotat de la capacitat de simbolitzar. En conseqüència, la creació artística i literària no sembla que es pugui concebre al marge d’una poètica de l’imaginari, la gran biblioteca de símbols i arquetips que conformen l’imaginari col·lectiu de la humanitat. Sens dubte és la imaginació simbòlica el que ens fa humans perquè dona un sentit transcendent a la nostra vida que reduïda a la pura materialitat se’ns quedaria als dits.

*L’any 2015, a la Biblioteca de Catalunya va tenir lloc la Taula rodona: Imaginació simbòlica i art. Vaig participar-hi al costat del professor Alain Verjat.

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!



Últims articles publicats


SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!