Educació

Qui vulgui segregar que s’ho pagui

Nens i nenes entrant a l'escola. ACN / Gemma Tubert

Nens i nenes entrant a l'escola. ACN / Gemma Tubert

Quan es debatia la Llei d’Educació de Catalunya vam publicar diversos articles molt crítics amb la Llei, creiem que hi havia molts motius positius però també molts altres de negatius que feien que la balança ens decantés cap el rebuig. Des de la pròpia concepció del sistema públic de les escoles que va passar de  servei públic a d’interès públic i a servei d’educació de Catalunya amb possibilitat doncs d’externalitzar serveis, hi havia una rebaixa dels compromisos de les concertades, o les possibilitats de contractar personal des de les direccions sense masses condicions i sense respectar les oposicions i, en fi, elements vinculats a la pròpia carrera professionals de les i els docents. Eren arguments per oposar-se a la llei.

I tenia molt de pes en els arguments que llavors defensàvem per criticar la llei  el fet que la Llei seguia permetent l’arribada de fons públics a les escoles privades o concertades que encara dividien l’alumnat per qüestió de gènere. Eren poques certament, però calia que ja s’eliminés aquesta situació que trencava clarament amb la voluntat educadora i que feia prevaldre uns elements que no eren qüestions científiques malgrat ho vulguin fer creure, sinó massa vegades responien a la concepció estreta i restrictiva d’una religió.

Aquest tema malgrat l’aprovació de la llei va quedar com un aspecte mal  tancat i amb recances per part de diverses forces polítiques.

La voluntat però de no aportar recursos a les escoles que segreguen no és d’ara, recurrentment i cíclicament van sorgint iniciatives per acabar amb aquesta anomalia educativa. Ja el Conseller Bargalló a l’any 2018 va fer la primera proposta d’eliminar els concerts a les escoles segregadores. Tenia clar que no seria fins el 2020 quan acabaven els concerts que es podria tirar endavant la proposta.

La proposta encara permetria que algunes escoles mantindrien el concert fins l’any 22 (quan el govern del PP va aplicar el 155 va renovar alguns concerts a les escoles privades que segreguen).

Les escoles que segreguen ho expliquen i intenten justificar-ho com element pedagògic i volen mantenir que la distància entre sexes o bé tenir professors d’un sexe o altre és positiu però en realitat no és cap element pedagògic sostenible sinó raons fonamentades en determinats preceptes d’una concepció de la religió discriminatòria i excloent. I, per tant, qui vulgui això que s’ho pagui.

L’escola coeducativa supera el concepte d’escola mixta ja que hi ha tot un projecte en el que la igualtat, la diversitat i una educació allunyada del masclisme i dels rols socials estereotipats i vinculats a papers socials ja superats. La coeducació és l’acció educadora que potencia la igualtat real d’oportunitats i valora indistintament l’experiència, les aptituds i l’aportació social i cultural de dones i homes, en igualtat de drets, sense estereotips sexistes, homofònics, per raó de sexe, orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere.

Des del sistema educatiu, s’ha de treballar amb perspectiva de gènere.

Aquest principis són els que ara s’invoquen altre vegada per deixar de fer aportacions públiques a escoles privades que segreguin.

Molt bé. Ja era hora!.

Aquesta experiència coeducativa es va començar a assajar de manera prudent i experimental durant la segona república i a Catalunya a partir del 38. La guerra civil i la dictadura franquista, uniformadora i estretament lligada al catolicisme més conservador i reaccionari va trencar la dinàmica de creixent voluntat coeducativa. Haurem d’esperar els anys setanta, concretament a l’any 1975 amb La declaració Per una nova escola pública. A l’Escola d’Estiu desprès d’un gran i ampli debat. Aquest document és fonamental perquè aposta per una escola pública, laica, catalana, coeducativa, gratuïta i de qualitat. Enllaça amb l’Escola Nova republicana però hi ha, també, perspectiva de futur que ja s’albira molt diferent i més democràtic. Aquest document serà el referent essencial i clau pel canvi de les escoles al País.

Ara novament la conselleria planteja suprimir els concerts a les escoles que segreguen, fa un pas endavant decidit en aquesta direcció. Però segur que això no s’acabarà aquí ja que, com ja han fet en altres ocasions i faran ara, aquestes escoles moltes d’ells vinculades a l’Opus presentaran recurs als Tribunals perquè diuen que atempta contra la llibertat d’educació i la llibertat de culte.

I naturalment veiem el capteniment dels tribunals darrerament res no fa pensar que no els doni la raó.

Ja hem vist que el Conseller Bargalló ho va proposar eliminar aquesta aportació econòmica a centres segregats, però en aquell moment no se’n va sortir.

Però hi ha un clam força unànime de no fer aportacions a aquestes escoles malgrat encara alguns jutges segueix creient que l’aportació s’ha de fer per tranquil·litat de les famílies i per al viabilitat dels centres. Evidentment qualsevol aportació a centres que segreguen vulneren en part a l’esperit de llei que parla de coeducació, sense concretar, i van en detriment de l’escola pública mancada encara de recursos. Segurament si en el seu moment s’hagués quedat clar, negre sobre blanc el no concert a les escoles que separin per sexes avui el problema, sinó resolt, si que seria més fàcil d’afrontar.

Ara el govern ho vol tornar a provar i l’actual Conseller ja ha manifestat que eliminarà les subvencions de les dues etapes obligatòries en les escoles segregades. Confiem que aquest cop la decisió ni sigui aturada per cap jutge. Els concerts ara ja han decaigut per tant l’administració d’acord amb el seu preceptes legals pot suspendre’ls si segueix existint la separació. Però seria interessant que la revisió d’aquest convenis anés acompanyada d’una anàlisi i discussió sobre el concerts en general i avaluar els resultats d’aquest concerts,  a que s’han destinat, es segueix pagant en alguns centres malgrat els concerts?.

El recursos públics cada cop cal que afinin més la seva funció.

I sobretot que no vagi en detriment de l’escola pública encara molt mancada avui de recursos. 

La mesura de l’eliminació dels concerts a les escoles segregades és, creiem, una bona notícia però el que cal és pujar un graó més, el fet de la convivència de nens i nens a l’escola és necessària però també és necessari que les escoles més enllà de que nois i noies comparteixen espais, activitats i professorat hi hagi igualtat, que hi hagi perspectiva de gènere, posant referents femenins en els llibres de text i estar amatents a temes com els espais d’oci i de joc. Formar el professorat en com abordar aspectes com la violència de gènere o a l’educació afectiva sexual són eines imprescindibles perquè la coeducació tingui el seu màxim sentit i serveixi per que fonamenti una nova societat.

Esperem que la retirada del concerts sigui alguna cosa més que un gest polític benvingut i que la coeducació eixampli els seus aspectes i aprofundeixi en retallar les diferències que avui encara hi entre nois i noies a l’escola. No és tracta d’uniformitzar sinó de tenir els mateixos drets i mateixes oportunitats.

A veure si aquets cop va de debò perquè ja hi alguns senyals provinents del Constitucional que poden posar en perill les decisions que es volen prendre des de la Conselleria.

S’ha conegut i filtrat en algun mitjans de comunicació que el Tribunal Constitucional ha vist el recurs que va presentar per Vox contra la prohibició que figura en la llei Celaa de finançar amb fons públics les escoles que segreguen per sexe i s’ha sabut que l’esborrany de la sentència estima parcialment el recurs del partit d’extrema dreta.

La ponència, considera inconstitucional aquesta prohibició inclosa en la llei. Així en cas de que la ponència s’aprovés s’hauran de reprendre les subvencions de les escoles que segreguen per sexe.

La llei estableix que “els centres sostinguts parcialment o totalment amb fons públics desenvoluparan el principi de coeducació en totes les etapes educatives (…), i no separaran l’alumnat pel seu gènere”. Segons el document filtrat l’esborrany argumenta que el principi de llibertat d’educació i el criteri dels pares estan per damunt dels plans per dissenyar els models educatius i establir quines escoles han de ser subvencionades.

I, per tant si a Madrid esternuden aquí ja estem refredats. Atents!

Nova ingerència a l’escola.. i en van....

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!



Últims articles publicats


SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!