25N

Entrevista amb una mare. Maria (nom fictici)

Eix

Eix

La Frontissa. Vas tenir una experiència amb els serveis tutelars de menors,  pots explicar què va passar? 

Maria. Sí, com en el cas de moltes víctimes de violència el pare del meu fill va anar als Serveis Socials a dir que jo tenia problemes i era una mala mare.

LF: Quin és el procediment que se segueix en aquests casos?

M: Els Serveis Socials fan informes que tenen valor de peritatge en base al que diuen terceres persones, sense fer cap prova pertinent.

LF: Quin recorregut tenen aquests informes?

Maria. Passen als Consells Comarcals per ser revisats  per personal de l’EAIA (Equip d'Atenció a Infància i adolescència), que depenen orgànicament dels Ens Locals i funcionalment de la DGAIA (Direcció General d’Infància i Adolescència), es revisen mitjançant un criteri d'uniformitat, que impedeix que la revisió contradigui l'informe. En el meu cas vaig passar un test psicològic, que no va sortir a l’informe perquè contradeia la idea que jo podia tenir un problema mental.

En total vaig  ser entrevistada per dues persones, dos dies en reunions que no van durar més de mitja hora. En cap moment no se’m va permetre aportar cap informació ni conèixer el contingut de l’informe que s’havia fet sobre mi. 

Ara sé que una de les coses que es deien era que la meva criatura, de quatre anys, no estava escolaritzada, quan ho estava al municipi veí. 

LF:  Quin resultats acostumen a tenir aquests procediments?

Maria. En alguns casos es fa un seguiment per part dels serveis socials, supervisen la vida domèstica de la família, prenen decisions sobre la vida de fills o filles de manera que les dones que segueixen les normes i depenen de Serveis Socials poden rebre els ajuts corresponents.

En altres casos el tema passa directament a la DGAIA, on filles o fills son retirats, moltes vegades, sense cap notificació ni avís. Vas a buscar la canalla a l'escola o la Llar d’infants i ja no hi són. Molts casos de supervisió acaben també així.

A dones víctimes de violència se’ls han arribat a fer retirades en les pròpies cases d'acollida amb criteris com malestar psicològic, no tenir casa o ingressos.

LF: En el procés que vas passar has pogut entrar en contacte amb altres famílies i mares; és cert que es retiren nadons?

Maria. Sí, fins i tot directament del  paritori i després que els serveis tutelars hagin seguit el procés d’embaràs de la mare sense dir-li quin serà el resultat d’aquesta supervisió i contravenint protocols sanitaris… 

LF: Com es pot explicar que passin aquestes coses?

Maria. S'utilitzen uns protocols que poden servir per retirar la custòdia de qualsevol criatura de qualsevol casa, a la Taula d'Observació figuren ítems com: no portar esmorzar a l’escola, conductes desafiants de la canalla, que un nen o nena es mostra inquiet, tingui cura d’un germà o germana més petita, ser mare sola, viure a una zona rural, no poder pagar una activitat extraescolar, divorci conflictiu.

LF: Què és un divorci conflictiu?

Maria.  En general quan les mares denuncien la parella per maltractaments cap a elles, filles, fills o abusos sexuals. En aquests casos els protocols utilitzats pels Serveis Socials problematitzen tota la família en comptes de centrar-se en el maltractador i/ o abusador.

LF: On estan recollits aquests protocols?

Maria. En el que es diu RUMI (Registre Unificat de Maltractament Infantil) un instrument d'abast europeu.

La Nova Llei del Menor s’adequa al RUMI i el que abans feien Serveis Socials, per exemple retirar custodia a dones víctimes de violència, que va contra les normes del Conveni d'Istanbul, ara és pot fer amb la llei a la mà.

LF: Què passa amb el SAP (Síndrome d'alienació parental).

Maria. Ha desaparegut el nom, però s’ha introduït dins dels jutjats la figura del Coordinador Parental un nou títol de postgrau que donen algunes universitats , esta figura no està regulada per la legislació espanyola encara que hi  ha lleis que emparen la seva actuació. Els seus informes poden ser decisius en casos de custodia. Encara que es una figura relativament recent i no es troba a tots els jutjats existeix ja una Plataforma de Mares Afectades. 

LF: Qui va introduir aquesta figura a Espanya

Maria. La Fundació Filia en l’any 2015, una fundació de caire conservador. 

LF: Com arriba un cas de custòdia als jutjats?

Maria. La majoria dels cops són mares i famílies qui denuncien l’ administració, els casos guanyats no arriben al 2% perquè el que diu l’administració té valor d’ informe forense encara que  no segueixi criteris professionals

LF: Com es va resoldre el teu cas?

Maria. Un cop va estar judicialitzat el meu cas  vaig saber de què se’m acusava i vaig poder pagar informes,  peritatges i advocats i vaig poder recuperar la meva criatura que es va passar més d’un any en un centre de menors. En total vaig gastar un 60.000 euros, una quantitat que no està a l’abast de la majoria de la gent i tampoc al meu abast.

LF: Com funcionen els centres de menors?

Maria. Alguns son públics, la majoria depenen de fundacions privades, sense ànim de lucre, que ingressen cada mes per menor custodiat entre 5000 i 15.000 euros depenent de la situació dels menors, reben també subvencions, donacions i aportació d’ entitats socials.

LF: Què s'hauria de canviar en aquest sistema?

Maria. Canviar  els criteris. Retirar custòdies quan els menors estiguin en perill real dins del nucli familiar i sempre que la família extensa no se’n pugui fer càrrec, deslligar la protecció dels infants del negoci que representa, que pot generar conflicte d'interessos amb els drets de l’infant i dedicar els fons de protecció d’infància a donar suport a les famílies, les mares i a les famílies d’acollida, quan sigui necessari i sense que es deslliguin els menors de las xarxes relacionals.


Entrevista feta per M. Xosé G. Fontela
Associació de dones feministes La Frontissa

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!



Últims articles publicats


SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!