La dana també destrossa un niu d’orenetes

A cada viatge diposita allò que porta, potser un mosquit, no ho sé, dins de la boca àvida i famolenca d’una cria. En acabat se’n va i torna per posar el preciós menjar dins d’una altra boca. Així funciona, cada vegada un mosquit (o allò que sigui), cada volta alegra una boca.

Les bestioles petites no gosen sortir del niu. No saben volar. Com les nenes i els nens petits esperen el bec, el pit o una primera farineta que la mare els posa a la boca, cullerada a cullerada, cop a cop.

L'oreneta gran deixa menjar en una de les boques

Des de la finestra del davant, en el mateix celobert, gaudeixo l’espectacle. Estic a punt de sumar-m’hi. Obro la boca, però la mare repartidora no es deixa enganyar.

Com per fer un entreacte, deixo el punt de guaita i me’n vaig a dinar.

En acabat, el telèfon esverat em diu que em tanqui a casa, al niu, que ve la dana i no val a badar. En faig cas i des d’una altra finestra contemplo un nou espectacle, ara protagonitzat per la mare natura. Llamps a dojo, sota un cel increïblement enfadat.

Després, gairebé de cop i volta, torna la calma.

Per celebrar la fi del festival torno a la festa del pati de llums. Però, ohhhhh!!!, el niu ha caigut sota la pluja bestial i les petites orenetes han desaparegut. Els pares ocells les busquen desesperats. Ja no hi són.

El niu abatut pel temporal

Potser en el balanç dels danys de la dana no hi sortirà la mala sort dels moixonets. Però aquí en deixem constància. No sabem si les criatures han improvisat un ràpid aprenentatge volador o si cal afegir-les al llistat de víctimes. Això sí, l’espectacle de la mama alimentadora i les boques obertes esperant una molla, un mosquit o el que sigui s’ha acabat.

La mare torna i troba el cau derruït