L’amor, la guerra i altres ocupacions

Feia temps que Joan-Daniel Bezsonoff no escrivia novel·la en sentit estricte, ja que va embrancar-se amb èxit en una  trilogia sobre la seva memòria d’infantesa i joventut que va començar amb Una educació francesa, va seguir amb Les meves universitats on explica els seus començaments com estudiants superiors i culmina amb l’exploració de la seva joventut amb aquets volum El fill del Coronel on Bezsonoff explica la seva trajectòria dins de l’exèrcit. Aquesta institució no li és aliena i més aviat l’aprecia i respecta donat que ha viscut l’ambient militar tota la vida ja que el seu pare era un alt oficial mèdic de l’exèrcit Francès. Tot i ser volums de memòria no deixen de tenir un pòsit novel·lat. I amb el nou volum L’amor, la guerra i altres ocupacions torna a un relat de ficció i ambientat en el marc de moltes de les seves novel·les. El Vietnam francès.

Joan Daniel Bezsonoff, nascut a Perpinyà fill de militar té una sèrie de novel·les escrites ambientades en les guerres colonials franceses, novel·les perfectament documentades i amb una notable recreació dels moments històrics ens que es centren les seves narracions. El personatge del comandant Daniel Valls, un militar heterodox, culte i amb preocupacions socials ens presenta i apropa a la guerra d’Indoxina amb Les Rambles de Saigon, el trobem també a la guerra d’Algèria, amb la Presonera d’Alger i en aquesta nova novel·la La malenconia del oficials en que el protagonista, Daniel Valls, s’ocupa d’algunes missions d’intel·ligència i contraespionatge. També ha situat novel·les en altres escenaris de conflicte com Les amnèsies de durant la segona guerra mundial i en la primera guerra mundial hi trobem la trama de La guerra del cornuts.

Bezsonoff ha publicat també un seguit de llibres en que la memòria personal està present com fil discursiu, explora els seus antecedents russos en els Taxistes de Tsar, segueix amb la seva infantesa en un País de butxaca, la seva adolescència en Una educació francesa llibre que va ser Guanyador del Premi Lletra d'Or i en aquest darrer llibre Les meves Universitats s’endinsa en la seva formació i les seves vivències en els cursos preparatoris per entrar a l’Escola Normal Superior.

La seva trajectòria ha estat guardonada amb diversos premis. Com el Just Casero, l’Òmnium de Catalunya Nord, Méditerraneé Roussillon, Salambó, Joan Crexells, Maria Àngels Anglada, Lletra d’Or i altres amb Matar de Gaulle.

Joan-Daniel Bezsonoff explica en aquesta historia la relació de dos germans en l’ambient del final de la presencia francesa a les terres de Vietnam i el sud-est asiàtic després d’anys de colonització. La història que ens trasllada a la Saigon de 1954, en les darreries de l’ocupació francesa i quan d’alguna manera s’intueix ja la batalla final que portarà a la retirada de l’exèrcit francès i la presencia a Vietnam. Saigon en aquell moments semblava un petit París amb equipaments, ambients, comerços... que es van anar bastint al llarg dels anys. També en la novel·la però es veu la distància i la diferència entre les dues comunitats amb interessos, usos i costums  completament diferents.

En aquest ambient de final d’una època trobem els protagonistes, són dos germans d’origen rus que es troben a Indoxina per raons diferents. Un, en Serguei, arriba per exercir de professor, té vel·leïtat literàries i s’endinsa en la cultura  del Vietnam, mentre que l’altre és militar, en Harry, destinat a l’estat major enyora l’activitat del front, tot i que té una vida tranquil·la i reposada a la ciutat de Hanoi. A través de les relacions dels dos germans coneixem una mica més de la cultura del país i del paper de la colonització, sobre la convivències de cultura en diu el mateix autor : “M’interessa aquest aiguabarreig cultural entre França i l’Orient. He mirat de descriure’l amb els meus mitjans. Els vietnamites han sabut a través dels segles mantenir i desenvolupar una cultura original. Han rebut una forta influència xinesa, però són vietnamites. Els francesos els van imposar l’adopció de l’alfabet llatí i aquesta mesura van allunyar els lletraferits annamites de la Xina.”

Contrasten els ambients dels vietnamites amb la vida dels germans i dels seus companys quan pràcticament tens la sensació de que vius en alguna ciutat de províncies francesa, així hi ha típiques tavernes, cinemes, teatres o les llibreries amb les novetats literàries franceses del moment.

Però també hi ha les legítimes aspiracions del poble vietnamita i la seva lluita per l’alliberament. En aquets ambient gairebé revolucionari i mentre la ciutat de Saigon sembla no notar-ho hi ha clarament un final d’un món, el de la presència e influència  francesa, malgrat alguns dels personatges ho vulguin ignorar.

El dos germans s’enamoren respectivament de dues dones amb gran personalitat que generen canvis en els protagonistes. Per una banda en Serguei s’enamora de la professora de vietnamita de la seva escola, un noia de clara ideologia marxista la My Tiên que en mig d’un país convuls, lluitarà contra l’opressió francesa per construir un nou país deixat enrere la colonització. Aquest amor sembla impossible però sempre queda llum per l’esperança. La My Tiên tindrà un paper rellevant en la narració.

Mentre en Harry s’enamora i viurà apassionadament amors amb l’Armance, una dona que viu amb un permanent desassossec i molt voluble que farà que finalment el Harry decideixi anar al front i ens acompanyarà a la batalla clau, la derrota de Diem Bien Phú que va significar el final de la guerra i l’inici de la davallada de la presència francesa. No s’està l’autor de fer una descripció del caos i la batalla interna entre els comandament francesos per enfrontar-se al Viets amb clar errors estratègics.

La història entrecreua els diversos personatges, entre ells hi trobem entre altres al Capità Valls, vell conegut d’altres novel·les de Bezsonoff amb paper protagonista.

Excel·lent novel·la que té el contrapunt de l’amor amb la guerra i també denota la fascinació de l’autor pel Vietnam que ha estat el marc d’altres memorables novel·les seves.

Personatges entranyables, voluntat de conèixer i estimar altres cultures sense oblidar la teva, lluites d’alliberament, crítica d’un exercit ancorat en el passat i també com la historia pot ser la  metàfora del final d’un mon i el naixement d‘un altre en mig un procés d’alliberament nacional però també personal.

Llàstima que sigui tant curta.

L’amor, la guerra i altres ocupacions
Joan-Daniel Bezsonoff
Edicions Sidilla
La Bisbal d’Empordà, novembre 2020