Aprendre jugant

També és cert, però, que, tant a casa nostra com a l’estranger, s’han fet propostes molt treballades i documentades en què l’aprenentatge lúdic ha estat tot un èxit. La proposta, convertida recentment en llibre, Joc negre. Misteris per a resoldre, n’és un bon exemple. I ho és per múltiples raons, però en voldria destacar quatre.

En primer lloc els professionals que hi ha al darrere, sis professors de l’Àrea de Llengua i Literatura del Departament de Didàctiques Específiques de la Facultat d’Educació i Psicologia de la UdG, que han fet seva, amplificat i millorat una experiència duta a terme per la professora “Maria Fernández i Pou a dos instituts de Banyoles, el Pere Alsius i el Pla de l’Estany, amb alumnat de primer i segon d’ESO” (p. 9).

En segon lloc, perquè la proposta va acompanyada d’un “Marc teòric”, d’allò més documentat i clar, que els autors clouen amb aquestes paraules ben significatives. “D’aquesta manera, a partir d’una proposta aparentment lúdica, l’alumnat posarà en pràctica els diferents processos cognitius implicats en la lectura, i anirà ampliant el seu repertori lèxic i morfosintàctic. Aquesta millora en els coneixements es veurà reflectida en una lectura més fluida i comprensiva, que permetrà als alumnes no només accedir al coneixement que se’ls presenta durant l’escolarització, sinó que també els farà subjectes crítics i reflexius i, a més, reforçarà el plaer de la lectura” (p. 21).

En tercer lloc, perquè les trenta-quatre propostes que recull el volum són molt variades (malgrat el nombre força reduït de personatges que hi intervenen), tenen graus de dificultat diferents (s’indica amb la icona d’un, dos o tres corbs al final de cada proposta), la llengua hi és treballada des de tots els aspectes possibles (lèxic, ortografia i puntuació, morfosintaxi, discurs oral, varietats dialectals...) i encara hi ha uns itineraris per continguts i per àrees de treball, que poden ser ben útils per al professorat que en vulgui fer ús.

I en quart lloc, perquè els textos, inclosos els del solucionari, i els personatges que els donen vida són d’allò més acurats, pensats i treballats, literàriament i tot, com apunten els autors a la introducció: “hem intentat que els habitants de Masfosc del Clot [el poble on, com veurem, tenen lloc totes les propostes] no fossin plans ni previsibles, que hi hagués lloc per a les complexitats, les mentides i mitges veritats, els secrets que els alumnes hauran d’aprendre a identificar” (p. 10).

I arribats en aquest punt, més d’un lector es deu preguntar: ¿i en què es basen aquestes propostes?, ¿de què tracten aquests trenta-quatre escrits que trobem a l’obra publicada? Doncs són textos inspirats en la tradició i els tòpics d’un gènere tan popular com el de la novel·la i el cinema negres, en general, i potser més en concret en un dels nostres autors més populars, en Jaume Fuster, que entre moltes altres obres va escriure Les claus de vidre, un conjunt de relats breus en què el lector ha de fer de detectiu, que es van publicar de bon primer al diari Avui i que van ser recollits en un volum (La Magrana, 1984) que va tenir molt èxit en el món de l’ensenyament i a partir del qual TV3 va fer un concurs. A l’obra directament no s’esmenta aquesta possible influència, però indirectament hi ha un clar homenatge a l’autor, ja que un carrer de Masfosc del Clot i l’institut (p. 29) porten el seu nom.

Aquí, els lectors, siguin joves o siguin adults interessats en els enigmes i els misteris, també hauran de fer de detectius, de descobrir què s’amaga o qui hi ha al darrere d’un segrest, un robatori, un plagi, un enverinament, un suborn... I ho hauran de fer en un marc molt concret, el d’un poble de ficció creat pels autors, Masfosc del Clot, “ple de secrets i d’afers tèrbols”, com diu la contracoberta, i amb un reguitzell de personatges també molt variats (el detectiu, la inspectora, el mossèn, la farmacèutica...), entre els quals tindran molt protagonisme els membres de quatre famílies: els carnissers (Can Punyalada), els flequers (Can Pistraus), els terratinents amb orígens nobiliaris (els Roca de Cabrera) i el notari i els seus dos fills (Can Riera).

Una lectura ben entretinguda i molt útil per al professorat de català, que a més de trobar els textos en el volum que comentem, també els podrà descarregar gratuïtament en aquest enllaç.

Títol: Joc negre. Misteris per a resoldre
Autors: Jordi Cicres, Maria Fernández i Pou (dir.), Alba Fraser, Roser Giménez García (Coord.), Montserrat Mola, Ingrid Vilà-Giménez
Il·lustracions i disseny: Miquel Reina i Noguer
Editorial: Edicions UdG
Lloc i any d’edició: Girona, 2025
Nombre de pàg.: 168

Pere Martí i Bertran (Professor i escriptor)

Nota: Una versió reduïda d’aquesta ressenya es va publicar a la Revista de Girona, núm. 357, (juliol-agost 2026), p. 104.