Quina mania amb posar-se amb l’escola. Quina obsessió en qüestionar-se el model català d’educació
Una valoració que depèn d’aspectes tan aparentment externs al fet educatiu com ara l’aparença, el to de veu, la tranquil·litat, el sentit de l’humor o haver anat o no a la perruqueria. En aquest context, no mana la pedagogia, mana la lingüística
El que més m’indigna és la percepció, un cop més, que la filosofia molesta. És incòmoda. Deu ser que l’entrenament en la lògica i el rigor argumentatiu no són el més necessari en l’era de Twitter
Ja sabem que ara, aquest dies sembla que no hi hagi res més, però més enllà del debat del referèndum hi ha vida i molta i part d’aquesta vida és el començament del curs escolar.
Tants i tants pares i mares agraïts em saluden i em besen les mans perquè per fi s’han deslliurat dels seus fills i ja poden dedicar-se en cos i ànima a les assegurances, la comptabilitat o la podologia que em sento emocionat, corprès, colpit i, a les nits, se m’escapa alguna llagrimeta
El llibre pot seguir essent un mitjà educatiu de primer ordre sempre i quan no confiem que és l’únic
I aquí estem, altre cop. Exactament de la mateixa manera que com vaig acabar el mes de juny: amb una colleta d’alumnes fent un examen de filosofia.
Per entendre l’angoixa del professor, calcinat ja pel Joan o pel Josep d’aquell any, cal saber que una junta d’avaluació té potestat per aprovar un alumne en una o dues matèries independentment del nivell assolit i del criteri del responsable de la matèria
Les persones que defensem l’educació d’una ciutat , on l’educació pública gaudeix d’ésser un bon referent, ens trobem limitades i sovint frenades envers els recursos dels quals disposem
Ara que està de moda parlar de si l’escola adoctrina o no, crec que convé aturar-se i pensar-hi. Potser cal reconèixer que l’adoctrinament és l’objectiu fonamental de l’educació escolar
Des de les altes instàncies polítiques, quan es parla d’educació, s’adopta un esquema mental infantiloide que dona un caràcter especialment ridícul a les patinades que cometen en aquest àmbit.
Atenció: aquest juny, els alumnes de primària rebran qualificacions que no seran numèriques sinó amb lletres! Pam! Ja ho he dit.
Qui és que està fracassant: l’alumne, l’escola com a institució o la societat que la sosté i l’avalua? Tenen èxit les escoles que tenen èxit? O només tenen la sort de rebre un alumnat socialment privilegiat?
Ara que sembla que la República Catalana no tindrà exèrcit -amb la qual cosa estic d'acord completament, val a dir-, em ve al cap una reflexió sobre una de les tasques més fútils i misterioses que se'ns encomana al professorat dels instituts: les “guàrdies”
Dos del aspectes que són significativament millorables, i que són dos aspectes en que s’ha retrocedit clarament, són els salaris del mestres i també en aquells elements que poden ajudar a aconseguir la igualtat
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.
Subscriu-te ara! Al periodisme local