DIARI INDEPENDENT DEL PENEDÈS
Dissabte, 15 d'agost de 2020
Els resultats de les darreres eleccions municipals franceses han escampat per Europa una ombra de preocupació. És massa simple encolomar a la crisi del coronavirus la responsabilitat d’un 59% d’abstenció
Fa dies que no m’ho puc treure del cap. De fet, dues eleccions autonòmiques (basques i galegues) ja convocades, estan als llims esperant que algú digui alguna cosa. I de les catalanes que s’havien d’anunciar un cop aprovat el pressupost, ningú en diu ni gall ni gallina
Amb tot plegat, i ens agradi o no, estem configurant una situació força peculiar i al meu entendre, preocupant de cara al futur
El proper any no cap temptar a la sort i fer les coses al juliol quan aquest nucli de població no té tanta densitat de població com les setmanes centrals de l’agost
Una cosa és votar un Chikiliquatre o una Christina Wurtz a Eurovisió i una altra votar opcions sense usar el filtre cerebral, directament des dels òrgans genitals
Deu ens agafi confessats a aquells que potser innocentment creiem en la possible unitat de l’esquerra o almenys amb una entesa cordial i productiva
Si els tribunals son senars i amb vot de qualitat del president, perquè no hi ha una mesura similar a les eleccions preveient situacions com la de la vila penedesenca?
Hi ha polítics que ens volen vendre aquesta presumpta igualtat a través de posar els dos sexes en els substantius quan els toca escriure o parlar, entre altres mètodes superficials. Agradi o no, el plural masculí inclou els dos sexes
El ciutadà, atabalat per tanta cridòria inútil, acaba oblidant els seus propis desitjos, les seves aspiracions legítimes, i cau en el parany de votar amb la víscera més que amb el cervell
La poca exemplaritat de l’ús pervers de les primàries s’ha donat a tots els partits
Els grans estadistes s’han distingit per la seva obra de govern, però també pel seu relleu, per la seva capacitat de deixar el timó en mans capacitades que, durant els períodes de bona mar, havien aprés a navegar sota el seu mestratge
Els polítics no tenen un càrrec, tenen un encàrrec i han de respondre de la seva realització, com qualsevol persona ha de fer-ho quan accepta una responsabilitat
Vista la cada cop més evident inestabilitat de la situació política espanyola, cada dia agafa més cos la possibilitat que el 26 de maig del 2019 coincideixin quatre cites electorals
A banda que cada dia els partits polítics a casa nostra cada dia tenen menys afiliats, veiem aquestes ombres d’unanimitat que no són, a priori, un bon signe de democràcia interna.
La reunió al Palau de la Generalitat ha finalitzat i tant ERC com el PDeCAT han convocat executives de manera extraordinària
Sembla que quaranta anys d'ajuntaments democràtics i d'aprofundiment en el coneixement de models de polítiques públiques en societats plurals i diverses no han servit gaire, a casa nostra, per avançar ni en transparència, ni en rendiment de comptes, ni en models d'avaluació
