Sempre he lluitat per defensar un periodisme de qualitat, compromès socialment i que aporti criteri. Hem d’explicar la realitat tal com és. Sense embuts
Al moment de començar a bastir aquest article, puc dir que estic molt trist. Fa poc més de 24 hores que un dels meus referents al ram de la premsa -que m´estimo amb rauxa- plega
Certament la premsa és difícilment sostenible. La venda de diaris en paper ha caigut en picat. Per altra banda, quan passem al format digital, tots -i jo el primer- ens resistim a pagar.
Si abans amb declaracions, converses telefòniques, gravacions dels “altres” en fèiem bullir l’olla per fer un bon caldo ja ens anava perfecte per la nostra causa, però si toca els “nostres” com ara, ràpid a aigualir el brou
Al meu poble, la nit del 22 al 23 d’agost, es va produir un fet luctuós del que cap medi -que jo conegui- se n’hagi fet ressò
Malament si a la pàtria uns i altres s’han de tapar la cara i encaputxar-se per evitar suposades repressions. Així no anem bé, segur
Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.
Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!