La compra és per tant una acció social i política. Comprar i menjar són accions quotidianes que tenen repercussions globals molt importants
La mala notícia és que l'ascensor social s'ha espatllat. La bona notícia és que l'ascensor social, la meritocràcia i totes aquestes rondalles de la vora del foc només serveixen per a fer pellícules de Hollywood. Ja m'enteneu, aquella història de l'home que perd la feina, la família i tot el que tenia significat a la seva vida, i que gràcies al seu esforç aconsegueix derrotar els obstacles.
Des de ja fa uns quants mesos, qui sap si com a resposta al procés d'autodeterminació endegat al Principat o per posar-fi a tants anys d'haver-nos permès enverinar el país amb el virus de la catalanitat, les institucions espanyoles han iniciat un procés continuat, sistemàtic i extremament virulent d'extermini de la presència pública del català. No hi poden fer més, algun gen descontrolat els fa incapaços d'acceptar la diferència. Hem d'aconseguir que, a més de ser espanyols, ho semblin, pensen. Com la dona del Cèsar, vaja!
No sé si és una impressió personal moguda per la illusió i el bon desig, però de fa un temps, potser els darrers quatre o cinc anys, que percebo, una cert renaixement de la inquietud creativa de la poesia. I de ben segur que no ha estat per l'allau d'interès mostrat per les editorials cap a la poètica, ni de la pluja de llibres de poesia a la nostra festa de Sant Jordi dels darrers anys.
Cinc dies de juliol de 2006 ens poden ajudar a comprendre què ha passat al País Valencià durant la la última dècada. Els dies que separen l'accident de metro a l'estació de Jesús de València i la visita de Benet XVI ens permeten explicar com el govern del Partit Popular ha fet de les diferents administracions valencianes un sistema mafiós d'escasses garanties democràtiques.
Diu el Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans que la ironia és la figura retòrica que consisteix a dir alguna cosa amb una expressió o un to que indueix a entendre el contrari d'allò que aparentment és dit, i l'escepticisme, la disposició a dubtar. Si a la ironia i l'escepticisme hi suméssim una immensa capacitat intellectual, rigor, reflexió, treball i per què no? una certa dosi de causticitat i, a voltes, de sarcasme, el Diccionari hauria d'incloure una nova entrada: Joan Fuster i Ortells.
A què es deu que durant setmanes tothom parlés de la campanya Envàs, on vas?? Un jingle enganxós i 2,3 milions d'euros de pressupost[1] hi tenen molt a veure, però penso també que hi contribuí el fet que el missatge donat fou rebut per molts amb sorpresa.
El president del govern espanyol José María Aznar va deixar-ho tot ben lligat: especialment durant la segona legislatura d'un Partit Popular amb majoria absoluta, període en què es van aprovar noves freqüències de ràdio i televisió que, amb el pas del temps, pagaren els serveis prestats i facilitaren el retorn al govern de la dreta espanyola després de l'erràtic mandat de José Luís Rodríguez Zapatero al Palau de la Moncloa.
La gent de Flix i de la Ribera, rep una nova bastonada del grup Ercros. La Fàbrica tanca línies de producció i acomiada un 75% de la plantilla. Una fàbrica que als anys 60s tenia contractats un miler i mig de persones, només comptant l'ocupació directa, en manté just una cinquantena.
Ja que la bona gent de l'Ateneu m'ha cedit el seu espai, convertiré aquest article en una mena de publireportatge. Primer de tot, s'ha de dir que l'Ateneu Vilanoví és un antídot contra la por. Dono per fet que tothom ha vist les imatges enregistrades del cel dels Urals travessat per un cos fulgurant a l'horitzó, i també dono per fet que els meteorits ens captiven a tots per igual: els humans som una sola cadena, una vulnerable i mesquina espècie a la intempèrie.
En el nostre país, estem acostumats a rebre. Des de fa segles, hi ha qui s'ha encaparrat a fer-nos desaparèixer com a poble. És amb aquesta intenció que ens neguen el dret a governar-nos, que intenten minimitzar els nostres costums, que falsegen la nostra història i que, sobretot, malden per esclafar la nostra llengua.
Conversem amb membres de l'organització, per a què ens expliquin en què consisteix Arran i com s'organitzen.
Conversem amb Xavier Roset i Jaume Marsè, membres històrics de l'entitat i president i tresorer respectivament en l'actualitat. A la pregunta de com se senten a l'Ateneu, ens diuen que des de que es van incorporar al gener del 2011 són a casa. Que ja van venir completament convençuts. El canvi, del TOC a l'Ateneu, va ser del tot positiu degut al caràcter de la nova seu, aquí sempre hi ha comunicació i convivència amb tothom, és un lloc viu on hi ha un corrent d'empatia molt convenient pel desenvolupament de les tasques de cada entitat i dels socis.
Conversem amb el Josep Maria Domènech i la Marta Pujol, membres de l'entitat, perquè ens expliquin en què consisteix Desperta! i com s'organitzen
Parlem amb Marina Barroso i Alfons Pérez membres fundadors i els demanem de parlar sobre els seus orígens i objectius, i de com els duen a terme.
LAteneu Vilanoví va néixer, amb lobjectiu de crear una nova entitat que esdevingués un referent de la cultura popular, de lesperit crític i de la consciència nacional a la ciutat de Vilanova.
L'empresa del segle XXI es basa en les persones i les seves històries, inspiradores, compartibles i convicents.
Demana'ns el dossier "Veus d'empresa: màrqueting de continguts", t'explicarem totes les avantatges de donar a conèixer la teva empresa en aquest espai.
Contacta amb nosaltresDona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.
Subscriu-te ara! Al periodisme local