Poesia

Antologia de la poesia de l’Holocaust

Coberta de 'In nomine Auschwitz. Antología de la poesia del Holocausto', de Carlos Morales del Coso. Eix

Coberta de 'In nomine Auschwitz. Antología de la poesia del Holocausto', de Carlos Morales del Coso. Eix

Confegir una antologia demana sempre un treball laboriós i de fons, i més ho ha estat per les seves doloroses característiques elaborar In nomine Auschwitz. Antología de la poesía del Holocausto (Última línia) que Carlos Morales del Coso (Tarancón, Cuenca, 1959) acaba de posar a les nostres mans. Es tracta d’un ingent treball de recopilació de poemes escrits per poetes que no van poder sobreviure a la Catàstrofe (13 poetes), per poetes que van assolir de sobreviure a la Catàstrofe (17 poetes), i la Shoah en la poesia dels qui no la van viure (28 poetes), entre els quals qui escriu aquest article.

De la Segona Guerra Mundial tenim moltes fotografies, si bé durant alguns anys no ens va ser facilitat veure les imatges que més ens corprendrien, que més ens impactarien per tot el cos a causa del terror i de l’esglai que irradiaria fins a l’última partícula. Són les insofribles imatges dels tancats als camps de concentració nazis, són les esfereïdores fotografies del genocidi decretat contra el poble jueu disseminat per tot Europa amb l’eufemisme de Solució Final.

En aquest àlbum de l’horror hi ha també imatges trasbalsadores com la que il·lustra la coberta d’In nomine Auschwitz: dos infants del gueto lituà de Kovno, amb les estrelles grogues que assenyalen la seva pertinença a una religió i a una raça que els jerarques nazis van decidir exterminar. En les seves cares tristes i espantades ja hi ha indicis de l’apocalipsi que estava per venir. L’Holocaust, la Shoah, va endur-se també entre les seves urpes criminals la vida de milers d’infants de totes les edats. Mirar aquests rostres amb atenció toca la fibra més íntima de la nostra humanitat: potser hauríem pogut ser algun de nosaltres, els assenyalats amb l’estrella groga, i aquest sentiment tant és experimentat per algú absolutament allunyat de la religió o de l’origen jueu, com per algú que bé podria ser d’origen jueu sabent-ho o no, o bé descendent d’un jueu convers com tants n’hi ha a la península ibèrica.

Lluís Marcó i Dachs, republicà que amb el càrrec d’inspector general de les Indústries Químicofarmacèutiques de la Generalitat de Catalunya va promoure la producció de sulfamides que va salvar tantes vides, i autor de llibres com Els jueus a Catalunya (1985), fa molts anys em va proporcionar una llista de cognoms catalans que tenien origen en els jueus conversos que van restar a la península, abans i després de l’expulsió l’any 1492. A la llista hi havia els meus dos cognoms, i més encara, hi havia els cognoms dels meus avis i rebesavis. Tenir aquesta consciència em fa mirar la Shoah amb una familiaritat estremidora a la qual ara cal sumar-hi una informació que m’ha arribat en paral·lel a la lectura de les paraules de Rafael Narbona, un dels prologuistes de l’antologia In nomine Auschwitz, que tradueixo: «Com va apuntar George Steiner, la nostra civilització és una síntesi d’Atenes, Roma i Jerusalem. No es pot eliminar el llegat jueu sense desfigurar la nostra identitat». La informació és que l’any 1360 un Agramunt (d’on prové el cognom Gramunt) va passar pel tribunal de la Inquisició a Tarragona, i l’any 1391 un Costa va passar pel tribunal de la Inquisició a Mallorca. No tothom passava pels tribunals inquisitorials: aquests jueus devien estar visiblement assenyalats amb la marca groga del moment.

A l’inici del pròleg de Carlos Morales del Coso a aquesta antologia de la poesia de l’Holocaust, la primera que es publica en llengua castellana i que ha exigit un gran treball de traducció de les diverses llengües europees, diu que es va trigar temps a parlar de l’Holocaust, el sofisticat programa d’extermini que va fer més de sis milions de víctimes amb els seus noms i cognoms i els seus rostres i vides massacrades, anihilades. Un Crim que escric amb majúscula perquè pesa com plom sobre les nostres consciències encara que no haguéssim nascut entre els anys 1939 i 1945. Potser caldria posar data de caducitat a la nostra brillant civilització occidental europea a la porta dels camps d’extermini nazi, ja que, en paraules del filòsof Giorgio Agamben, en aquells camps «no es moria, es produïen cadàvers». Una mort en sèrie, despersonalitzada, indigna, una fàbrica de matar.

Vivim amb aquesta pena, amb aquesta vergonya, amb aquesta culpa. Per aquesta raó, l’objectiu d’aquesta antologia és posar de manifest un treball cultural de sensibilització envers la poesia escrita per morts i sobrevivents de l’Holocaust, i per aquells que en algun moment hem sentit la necessitat de fer nostre, i expressar-lo amb paraules, aquell dolor i mort de víctimes innocents.

Explica Carlos Morales del Coso en el seu text d’introducció sobre les diverses arts que, a més de la poesia, han mostrat la tragèdia de l’Holocaust, que l’antologia poètica va començar per iniciativa de Carlos de la Rica, fundador de l’editorial El Toro de Barro (1965), sacerdot catòlic i jueu per convicció espiritual, qui, en el seu llit de mort l’agost del 1997, va animar el seu amic Carlos Morales del Coso a emprendre una tasca de recopilació dels poemes que l’Holocaust ha propiciat. En els seus inicis, concretament a partir del 2003, va ajudar-lo el filòleg, assagista i poeta Jaime Vándor fins al 2014, quan va morir. El professor Jaime Vándor va ser fundador i director de la Biblioteca de la Comunitat Israelita de Barcelona. La llista de col·laboradors en la feina de recopilació i traducció dels poemes de l’Holocaust és llarga i a tots i a cadascun d’ells regracia l’antòleg en el capítol d’agraïments.

«La poesia va ser la balsa que va fer surar molts deportats en aquell gegantesc naufragi anomenat Shoah, un esdeveniment que ha marcat una fita en la història d’Occident», escriu Rafael Narbona en el seu pròleg a In nomine Auschwitz*, de Carlos Morales del Coso. Poemes per a pal·liar el dolor de la gran ferida, però també per recordar la ferida, és un deure humanitari fer memòria d’aquesta Ferida que escric amb majúscula per la seva significació espiritual en l’ànima col·lectiva.

*In nomine Auschwitz serà presentat dia 27 d’abril, a les 19h. a la Facultat de Geografia i Història (carrer de Montalegre, 6, 4art. pis). Acompanyarem Carlos Morales del Coso: Daniel Benzaquén, president del CC Adret, Anna Rossell Ibern i jo mateixa, poetes presents en aquesta antologia de l’Holocaust. L’acte constituirà també un homenatge a Jaime Vándor.

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!



Últims articles publicats


SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!