Llengua catalana

Per la llengua

Pacte Nacional per la Llengua. Eix

Pacte Nacional per la Llengua. Eix

És evident, tal i com està el panorama, que cal pensar en el futur de la llengua catalana i per aquest motiu s’ha endegat tota una campanya per presentar el Pacte Nacional per la llengua i un procés participatiu perquè tothom que vulgui hi pugui dir la seva. És una molt bona iniciativa. La preservació i potenciació de la llengua i del seu ús habitual és un objectiu evident avui en dia. A més de les mesures polítiques i administratives que es puguin fer la “batalla” per la llengua és també és una actitud individual, un compromís personal i més ara que s’ha conegut que el TSJC ha emplaçat a la Generalitat que dicti normes per implementar el 25 % de les matèries en castellà. És tanmateix una aberració (en això coincidim amb el conseller) pedagògica i una injustificada intromissió  en la feina dels mestres i les escoles i un despropòsit global. La interlocutòria, amb forces faltes d’ortografia, està mancada d’un element clau com és la justificació pedagògica de la mesura. Potser ha arribat el moment en que els mestres també dictin sentències amb la mateixa frivolitat...

El Pacte pretenia evitar això precisament i per la voluntat d’actualitzar els paràmetres d’immersió a través d’una nova legislació que flexibilitzés els sistema sense negar-lo i d’adequar-lo a les necessitats lingüístiques actuals de cada zona del país dotant a les escoles de la capacitat d’articular projectes lingüístics en funció de les necessitats que els professional de l’educació detectin.

El pacte manifesta de manera clara el seu objectiu més important:

Els objectius del Pacte són incrementar els nivells de coneixement col·lectiu de la llengua; facilitar al màxim el seu ús en tots els sectors, tot parant especial atenció als àmbits més rellevants en què té menys presència, així com potenciar l’adopció del català entre les persones que no el tenen com a llengua de partida. Per aconseguir-ho, es parteix del diagnòstic de la situació actual de la llengua catalana i del debat i acord que ha de permetre dissenyar i dur a terme una política lingüística més transversal, més participativa i consensuada amb les forces polítiques, les organitzacions, les entitats i, en general, amb tota la població.

Tot i que la interlocutòria del TSJC pot significat un entrebanc que caldrà veure com es supera, segueix tenint interès, més que mai, que els treballs del Pacte tirin endavant sobretot després de conèixer l’Informe acadèmic sobre la situació de la llengua redactat per set acadèmics de diverses universitats catalanes i de l’Institut d’Estudis Catalans. L’Informe esdevé un document important bàsic perquè ofereix una valoració objectiva de la situació sociolingüística i jurídica de la llengua catalana, centrada a Catalunya i en diversos sectors, en el marc del context plurilingüe cada cop més alt de la nostra societat i en un marc evolutiu i canviant que fa que calgui assegurar la seva permanència com a llengua bàsica en l’educació però també en la relació social. El text constitueix una base per al debat parlamentari i públic sobre les dificultats actuals de la llengua catalana i les formes idònies de superar-les. A més, inclou un ventall de possibles actuacions, des de diferents nivells i en àmbits diversos, a partir primordialment de les iniciatives que adoptin les institucions i la societat de Catalunya, però amb la possibilitat d’incidir en tots els aspectes més amplis que condicionen el futur i la igualtat de la nostra comunitat lingüística.

És un document llarg, amb molta informació sobre l’ús en els diversos sectors de la societat catalana i també planteja algun dels handicaps que preveuen de ara al futur, el document finalment llença els reptes principals: Tal com exposen els diferents apartats sectorials d’aquest informe, en el conjunt de la comunitat lingüística, i en altres territoris encara més que a Catalunya, les transformacions ràpides i profundes que ha comportat la globalització durant les darreres dècades -en tots els ordres de la vida: demogràfic, econòmic, tecnològic, comunicatiu i cultural- han trasbalsat dramàticament el procés de recuperació de la llengua catalana iniciat als anys vuitanta del segle passat, un procés que ja era especialment difícil i precari a causa dels llargs períodes de proscripció, marginació i subordinació de la llengua catalana, i també a causa de la limitació de les facultats i recursos d’autogovern per fer-hi front, donat l’estatus desigual del català en el marc estatal i internacional. La capacitat de reprendre i d’impulsar adequadament un procés d’aquest tipus depèn en gran part de l’establiment d’una institució conjunta i permanent de cooperació entre tots els territoris de llengua catalana, en l’àmbit acadèmic, cultural, executiu i parlamentari, que asseguri la continuïtat interterritorial, funcional i referencial del conjunt de la comunitat, com a espai compartit en l’accés a les principals funcions públiques de la llengua. Tanmateix, el caràcter global de les transformacions que afecten una comunitat lingüística de dimensions mitjanes com és la catalana requereix actuacions que sobrepassen les facultats de les institucions territorials i els mateixos límits de la comunitat lingüística. En aquesta dimensió global és imprescindible, per tant, trobar el compromís i el suport solidari de les institucions estatals i europees, ja que, en la mesura que assumeixen la llengua i la cultura catalanes com a part del patrimoni cultural propi, han de considerar un objectiu propi la seva viabilitat futura i, per tant, la consecució d’un estatus igualitari i no subordinat per a la llengua catalana, tant en l’ordenament jurídic estatal com en l’àmbit europeu i internacional.

Veient com el marc jurídic es mou precisament contra la voluntat d’una majoria de la ciutadania cal redoblar els esforços que permetin que la llengua no esdevingui un cop més un instrument de batalla política absurda. Patim encara les conseqüències d’aquella voluntat d’espanyolitzar l’alumnat català que obsessivament pretenia el ministre Wert amb la seva llei d‘educació avui ja derogada. Hi ha l’urgent necessitat de que s’adeqüi el marc legal català per  evitar intromissions en el camp educatiu i el lingüístic, i per tant està molt bé respondre amb tota la indignació però deixant la testosterona i la cridòria a una banda per actuar també amb la intel·ligència suficient perquè el Parlament  legisli ja d’una vegada les modificacions necessàries per fer possible que no es dictin interlocutòries com la del TSJ d’aquests darrers dies. Les últimes notícies fan pensar que el consens inicial sobre la reforma de la llei sobre al llengua  s’ha esquerdat. Malament si aquí ja no ens posem d’acord.

El tema de la llengua és competència de tothom i també de la nostra voluntat personal de treballar en els nostres àmbits d’influència perquè l’ús del català sigui cada cop més alt.

Per això és important participar en les jornades que s’estan convocant arreu del país si s’aconsegueix un alt nivell de participació poden donar elements importants per avançar en el pacte i el que és més important en posar les bases per estendre l’ús de la llengua catalana en tots els àmbits i en tots els sectors de la nostra societat.

Perquè el focus mediàtic està posat en l’escola però hi àmbits socials en que la llengua ha retrocedit molt més.

Feina n’hi ha i molta, i creiem que estem tots cridat a fer-la.

El tema de la llengua és un tema que va més enllà de la picabaralla política o de desaforades interlocutòries judicials és un tema “nostre” de cadascun de nosaltres i també, òbviament és compromís col·lectiu..

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara!


Últims articles publicats


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local