Sense recompensa, però

No és massa habitual però sí, que de tant en tant, es troben alguns cartells en que s’anuncia la pèrdua, extraviament o desaparició d’alguna mascota i naturalment els seus propietaris (família d’acollida) llencen desesperadament un missatge per intentar localitzar-la.

Fa dies era un gos, després un gat d’angora, i encara un hàmster, i ara la situació es reprodueix amb al pèrdua de la Popi. Quan veig algun dels cartells no puc deixar de cridar durant una estona Popi!, Popi! No fos cas que estès per allà, i com és molt sociable segons ens diu el cartell, vingui amb tota seguretat cap a mi atenent a la crida.

Però no hem tingut sort. I la Polpi no ens ha dit res. No ha contestat a les nostres requisitòries.

Potser ara ja ha retornat a casa seva, però és evident que al darrera del cartell hi ha el patiment i l’angunia de no saber on ha anat la Popi i si es trobarà be de salut i en perfectes condicions.

Patir per la mascota denota un alt grau de sensibilitat (almenys animalista).

I sobretot quan la mascota difícilment sabrà tornar a casa sola.

La descripció no té pèrdua i dona a entendre que és capaç d’atendre pel seu nom, Popi.

Hem investigat una mica sobre “la nimfa perlada”. Originaria d’Austràlia es qualifica com una au autènticament exòtica. Ha tingut diverses mutacions i variacions genètiques fruit de viure en captivitat que han provocat canvis en el seu plomatge.

Fins i tot hem vist alguna peculiaritat que no ens resistim a reproduir: “Les nimfes perlades és una au molt intel·ligent capaç d'establir una relació propera i interactiva amb els humans. Fins i tot podeu aprendre i repetir algunes paraules. La seva mida és d'uns 30 centímetres i aconsegueix un pes de 100 gr , la peculiar cresta de la nimfa perlada la fa molt vistosa, aquest plomall de plomes sobre el cap té una forma peculiar amb colors molt vibrants.”.

En fi qui té una nimfa té una joia. Rebuscant encara més hem conegut que el seu valor monetari està sobre entre els 50 i 60 euros, que tampoc és tant després d’haver vist totes les característiques que té.

I ja sabem que Popi pel seus acollidors no té preu, val més que tot l’or del món  perquè ben segur que els que l’estimen, la troben molt a faltar.

Les mascota acaba essent com a fill, aquets cas, amb dues potes i ales i per la mascota “fill” el que calgui.

Ens ha agradat però el sobre dimensionat “Se busca” que ràpidament hem assimilat al famós “Wanted” que apareixia amb cartell acompanyant a algun  malcarat fugitiu pel que es pagava una recompensa i si al “Wanted” hi posava viu o mort, la cosa era ja seriosa. Aquest tipus de cartell s’especula que ja al segle XVIII a Itàlia era conegut i omplia algunes parets, però sens dubte és al llunyà i llegendari oest on agafen fama. Ara tot és possible i podem posar en un cartell de “Es busca” la nostra cara i repartir-ho com recordatori d‘alguna celebració.

No fa pas massa temps a les estacions de tren i autobusos també podies trobar fotografies dels “fugats” o dels delinqüents més buscats. El cert és que a les fotografies no surten massa afavorits, fins i tot n’havien vist algun cartell, amb els terroristes més buscats. La veritat és que els caretos fan basarda. Deuen agafar una fotografia amb cara de dolent per impressionar.

Aquí sortosament -i lamentablement- es busca a Popi una preciosa “nimfa perlada”, no és parla de recompensà, deixem-ho clar .

Però si no l’han trobat encara no han de desesperar.

Quina satisfacció trobar-la i poder-la tornar als angoixats guardians i “parents” de la Popi.

Popi torna. T’esperem

Si ha aparegut també estaria bé fer un cartell anunciant el goig del retorn. Si no és així... no cal.