El súmmum d’una hipocresia cínica

Pel pal baix, van perdre la vida gairebé una quarantena de persones, havent-hi també centenars de malferits… Mentrestant, surt el president espanyol i “lamenta” els fets, adjudicant-ne la responsabilitat a les màfies. Això és tocar a morts. Ha anat molt ràpid, sense córrer gens ni mica a ordenar una investigació profunda sobre la massacre. Mentre expressa el seu suport a Policia, Guàrdia civil i gendarmeria marroquina, som molts els ciutadans que ens avergonyim dels nostres polítics. Ell, el primer. 

Afegint un altre element, fa dos dies que s'ha tancat la campanya de  la declaració de renda. Una setmana abans, es va conèixer  l’autorització d'una despesa superior als 2.340 milions d'euros, per  adquirir 20 caçabombarders Eurofighter… I els pobres contribuents  no tenim cap dret a demanar allò que se'n diu l’objecció fiscal. No  deixa d'ésser un altre señal i/o motiu de fort emprenyament amb les  decisions de l'executiu. Per raons ben òbvies. 

Pontificar que Marroc és un soci estratègic de cara a combatre la  immigració il·legal i el terrorisme passa de taca d'oli. Així de clar. “Not  with my taxes!” Dit ben clar, tot el govern -de part meva- hauria de dimitir ipso facto.  

Pretendre autojustificar la postura del país envers la qüestió del  Sahara adduint seguir el marc de l'ONU és ultra vergonyant . Ací,  tant carrego contra el PSOE com contra el seu soci Podemos. Sense cap pal·liatiu. Ningú no hauria de morir així. De retruc, tampoc no excloc de la tibada d'orelles el president del Consell Europeu, Charles Michel. Referir -durant la cimera del G7- que recolza totalment els esforços espanyols pel que fa a protegir les fronteres de la U.E. em trepana l'oïda. M’entren ganes de vomitar. 

Em titllaran de cridaner, revoltós i cercagresques. Se me'n fot! Passats més de 36 anys d'una sospitosa i probable tupinada al  referèndum de l’OTAN, anem enrere com els crancs… I ens volen fer beure a galet una i altra vegada. “La creu al pit… però el diable als fets”. Enlloc no hi ha un pam de net. Menys, encara, a La Moncloa.