Exiliada climàtica

Fa un parell de dies una coneguda m'explicava que no aguantava més, que havia de marxar de la ciutat com a 'exiliada climàtica' durant tot l'estiu. 

Les cada cop més freqüents onades de calor com la que avui ens afecta, a causa de l'inqüestionable canvi climàtic, fan estralls en la nostra quotidianitat. Tot es torna feixuc, cansat, insuportable... Ens costa dormir, matinar, treballar, cuidar,... L'humor decau per a tornar-se trist o crispat.

Sempre hem requerit el temps de vacances, com a medicina alternativa, per a dedicar-nos a la vagància, a la tranquil·litat i al descans per poder recuperar-nos de la vida laboral i de l'estrès acumulat. Ens exiliàvem volgudament allà on es permetien les nostres butxaques i ens aventuràvem a recórrer quilòmetres per a gaudir d'aquests moments.

La maleïda calor està canviant les nostres destinacions i el nostre 'modus operandi’ pel que fa a les vacances, que en tota regla,  s'estan convertint en un exili per a una gran majoria de la gent. Ara, a la cerca de refugis climàtics.

El mateix dia que m'anunciaven l'exili voluntari de la ciutat, queia a les meves mans una entrevista a l’Antoni Turiel, conegut físic del CSIC, divulgador i autor de diversos llibres i articles on explica que s'està produint  l'esgotament dels recursos convencionals de combustibles fòssils, -com el petroli, el carbó,...- i les possibles implicacions a escala mundial i també, sobre l'economia i la societat espanyoles.  A l’article exposa descarnadament que "comença a haver-hi probabilitats de patir el col·lapse en pocs anys” i quines derivades ens poden tocar viure: "ecofeixisme, neofeudalisme, el col·lapse o viure amb un 90% menys del que tenim".

Si no volem que els pronòstics que fa Turiel de col·lapsar energèticament i materialment o d'acabar en solucions extremes cal posar-nos decididament a combatre el malbaratament i el consum sense nord ni sentit de matèries i energia. Els efectes preocupants del canvi climàtic, l'esgotament dels recursos energètics i matèries, així com la seva mantinguda injustícia i inequitat redistributiva son o haurien de ser, tant a escala mundial com local, les principals urgències en l'agenda política i social actual.

Segurament, com sempre les solucions seran complexes, graduals i no sabem si amb els terminis, la rapidesa i l'eficiència necessaris per a la resposta que es requereix. Per altra banda, caldrà saber combinar la cerca d'alternatives que permetin garantir l'accés i redistribució de recursos materials i energètics amb el menor impacte i dispendi energètic amb una decidida per a decréixer i reduir la producció i consum de matèries i energia.

La contribució al seguit de mesures i actuacions per a no col·lapsar ni climàticament ni energèticament també ha de venir de la mà del món local, tot repensant i buscant alternatives per a promoure una nova manera de funcionar dels pobles i de les ciutats, com a estalviadores energètiques i com a espais de vida i refugi climàtics per a la gent.

Aprofitem el petit descans d’aquestes vacances per carregar piles,  pensar i preparar quins i com farem els canvis necessaris per construir futurs.

I per aquests dies, molt de compte i a seguir els consells: refugiar-nos a l'ombra, beure molta aigua i estalviar el màxim d'energies, les nostres i les de tothom!!!

Iolanda Sánchez
Exregidora de l’Ajuntament de Vilanova i membre de Vilanova en Comú