-
Tribuna
-
Conrad Rovira
- Vilanova i la Geltrú
- 20-11-2026 07:55
Eix
De sobreviure les lleis de la Natura, hem passat a plantar-li cara i intentar dominar-la
Des de l'alba de la humanitat, hem estat lluitant contra les duríssimes condicions que la Natura posa a la supervivència de les espècies. L'enorme abundància i diversitat de les formes vives fan pensar que la vida és un generós atribut del planeta Terra, però, per altra banda, el fet que el 99% de totes les espècies que han existit s'hagin extingit permet plantejar, encara que només sigui retòricament, que la vida és un destorb que el planeta es vol espolsar i que en aquesta tasca, la de destruir la vida, la Terra, a la seva velocitat, és enormement eficaç.
La Terra, des del principi dels temps, canvia constantment les condicions ambientals i aquests canvis esdevenen proves duríssimes a la capacitat d'adaptació dels éssers vius. Només les espècies especialment adaptables han aconseguit superar aquests constants canvis de les regles del joc de la supervivència. Totes les espècies actualment vives són campiones en aquesta competició a vida o mort que és l'evolució i la nostra, l'Homo sàpiens, és la que, a més a més de sobreviure, ha aconseguit situar-se a dalt de tot no només transformant-se funcionalment i física per adaptar-se a tots els climes i ecosistemes terrestres sinó que també ha estat la que millor ha sabut utilitzar i manipular el medi pels seus interessos.
De sobreviure les lleis de la Natura, hem passat a plantar-li cara i intentar dominar-la extraient els seus minerals, movent i foradant la terra, talant i cremant els seus boscos, eliminant els animals que ens eren perillosos, menjant-nos els que eren comestibles i domesticant els que ens eren útils.
En aquesta lluita per a la dominació del planeta, la nostra velocitat ha estat determinant per guanyar els primers assalts, però la Terra és lenta però constant i sovint les seves estratègies profundes han estat fora de l'abast de la nostra comprensió. En el nostre afany d'una victòria ràpida, hem alterat equilibris que desconeixíem i ara la llei del pèndol ens retorna els cops.
El canvi climàtic és un d'aquests cops que la Terra ens retorna i aquest ens va directe a la boca de l'estómac.
Les entranyes de la Terra són plenes de tresors perillosos. L'or, que fa perdre el seny, el mercuri, que és plata líquida verinosa, l'urani, que crema el cos per dins o els diamants, que fan vessar sang. De tots aquests perills, els més mortífers han estat els tresors negres: el carbó, el petroli i el gas que, ingènuament, vam interpretar com un regal generós quan en realitat eren les penyores d'un préstec impagat a l'espera de ser redimit.
Temps era temps, quan la Terra era una criatura de foc pura, explosiva i desorganitzada, l'atmosfera estava formada per vapor d'aigua i diòxid de carboni -el CO₂-. Quan va començar a baixar la temperatura i el vapor es va condensar, la Terra va esdevenir el planeta d'aigua que coneixem, el planeta blau, i el CO₂ va quedar com a rei i senyor de l'atmosfera.
Bona part de la història antiga del nostre planeta relata com aquest CO₂ va integrar-se a l'aigua i com va passar de l'aigua a la roca i com va passar també a formar part dels éssers vius, fins a pràcticament desaparèixer del cel. El CO₂ es dissol fàcilment a l'aigua de pluja i a l'aigua de mar on reacciona formant àcid carbònic que alhora reacciona amb les roques formant carbonats. Les muntanyes que envolten Vilanova són totes fetes de roca sedimentària calcària i són també plenes de fòssils de mol·luscs que construïen les seves closques amb el mateix carbonat de calç.
Si al mar el CO₂ servia per construir els maons de les muntanyes, a terra les plantes se'l menjaven per construir les fibres dels seus teixits, unes estructures estables on s'emmagatzemava tant el CO₂ com l'energia dels Sol que les plantes havien après a capturar. Unes fibres que, un cop morta la planta, es van anar acumulant en dipòsits immensos que amb el temps van esdevenir carbó, petroli i gas.
El préstec de CO₂ que la Terra va fer al mar per a construir roques calcàries i a les plantes per a construir els seus teixits estava ben guardat. Estava ben guardat fins que nosaltres comencem a remenar, a foradar i a moure la terra per extreure'n els minerals, a talar els boscos, a menjar-nos tot el que es comestible, a domesticar el que havia estat salvatge i a cremar el carbó, el petroli i el gas.
La Terra, pateix una transformació no natural, una transformació antropogènica i, astuta ella, aprofita aquesta oportunitat per posar una nova prova d'adaptació als éssers vius. El retorn del CO₂ a l'atmosfera està provocant un increment de les temperatures a través de l'efecte hivernacle. S'inicia el canvi climàtic.
Els científics s'adonen d'aquesta estratagema de la Terra per foragitar-nos i donen l'alarma, d'això ja fa molts anys, però ningú els fa cas. Ara que estan venint mal dades, demanem a la Terra que rectifiqui la seva hostilitat i la resposta és terrible: li som indiferents.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Subscriu-te ara!Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals:
Segueix-nos a WhatsApp! Segueix-nos a Telegram!També pots escollir Eix Diari com a font preferida de Google i no perdre't les nostres notícies