Faves comptades

Finalment, Andalusia ha votat. L’autonomia més poblada de les espanyes ha passat per les urnes en un intent de decidir i definir el seu futur dins de l’estat espanyol.

Els números que han sortit d’aquesta consulta, però, no es pot dir que hagin ofert una solució a la situació que les tres eleccions autonòmiques que ho han precedit, mostrava.

Perquè si les consultes a Extremadura, Aragó i Castella i Lleó havien marcat clarament el camí del pacte entre el Partit Popular de Nuñez Feijóo i el VOX de Santiago Abascal, la consulta del 17 de maig no ha fet més que ratificar-ho com a única opció possible a partir del resultat d’aquesta votació. Només cal fer un parell de sumes i restes.

Comencem pels diputats. Són 109, xifra senar per defugir l’empat, en no tenir definida una sortida en cas de produir-se aquest. Per tant, el 55 és el nombre mínim de diputats que ha de reunir un partit o coalició per aspirar a governar l’autonomia andalusa.

I ara, passem als resultats. El partit més votat ha estat el Partit Popular, amb 53 diputats. Un resultat que l’obliga a buscar sota les pedres dos diputats més que el recolzin de manera estable si aspira a ocupar el palau de San Telmo de Sevilla i encetar un segon mandat sota la direcció de Juanma Moreno, l’actual president i cap de llista.

En ordre decreixent dels diputats aconseguits, segueix el PSOE comandat en aquestes eleccions per Maria Jesús Montero, ministra del govern nacional de Pedro Sánchez. Tot i que els seus 28 diputats no li permeten esperar cap coalició viable que superi els esmentats 55 diputats de la majoria absoluta, donant per feta l’impossibilitat de pactar amb VOX, situat a les antípodes del partit socialista.

Precisament VOX, amb 15 diputats, és el tercer de la baralla. Amb Manuel Gavira com a cap de la llista presentada i votada, constitueix l’única opció matemàticament viable (ideològicament ja seria una altra cosa) de coalició, afegint els seus diputats als del Partit Popular.

El quart grup amb diputats és “Adelante Andalucia” que aporta 8 diputats a l’arc parlamentari andalús. Encapçalat per José Ignacio Garcia que ha incrementat en 6 diputats els 2 de la legislatura anterior, podrà tenir grup parlamentari.

I tanca la llista de grups amb representació parlamentaria, el partit-coalició “Por Andalucia” que comanda Antonio Maillo i que ha mantingut els cinc escons de la legislatura anterior. Però, com en el cas de “Adelante Andalucia”, no sembla que, al marge de tenir grup parlamentari propi, pugui aportar quelcom a la governabilitat de la autonomia.

I és que, agradi o no, les matemàtiques castiguen. I si atribuïm a la part dreta de l’arc parlamentari els partits PP i VOX, i a la part esquerra els altres tres, veurem que, mentre la dreta podria arribar a sumar 68 diputats (53 del PP i 15 de VOX), l’esquerra n’aconseguiria 41 (28 del PSOE, 8 de “Adelante Andalucia” i 5 de “Por Andalucia”).

Fixeu-vos però, que fins ara només han parlat les matemàtiques. Les faves comptades. I que una situació de “tots contra el PP” també permetria reunir 56 diputats i, per tant, governar. D’aquí que entri en joc la política. I més tenint en compte com Catalunya i el País Basc han emprat en aquests anys de democràcia, els anomenats “pactes contra natura” per poder ocupar poltrones de govern i imposar algunes de les seves propostes. Només cal estar atent a les actuals negociacions, a nivell estatal, entre el govern central i ERC.

Perquè, doncs, no somniar amb un pacte entre el PP de Juanma Moreno i un dels dos grups (“Adelante Andalucia” i “Por Andalucia”) minoritaris que, curiosament, s’adjectiven més com autonomistes que com d’esquerres?. Una opció que arrencaria dels braços de VOX al partit de Juanma Moreno. Naturalment, però, amb permís de Nuñez Feijóo. Perquè una aposta com aquesta suposaria deixar en mans de VOX la dreta de l’arc parlamentari andalús a canvi de construir un espai autonomista en una comunitat fins ara definida com espanyola. I això, ja no son faves comptades sinó un castell de cartes, d’estabilitat més que dubtosa. Però la pregunta és clara. Som o no som un estat autonòmic?