Si es demana educadament… (I)

Encara en algunes façanes, poques, hi trobem un conjunt de rajoles en que els podem llegir:

"no embruteu les parets"

"La netedat es un gran senyal de civilització".

Això era “antes” quan encara tothom netejava amb l’escombra la vorera del davant de casa seva i les poques “embrutades a les parets” eren les marques de les pilotades dels infants que jugaven a futbol individualment i havien de xutar contra la paret i seguir amb el retorn o les marques de quan hi dibuixaven una porteria...

Les parets però no ens enganyem des de fa molts i molts anys tenen l’atractiu per deixar-hi missatges.

Les pintades conegudes per grafítis tenen una història molt llarga. Busquem els orígens: La paraula “graffiti” té els seus orígens en la paraula grega graphein que significa escriure. El terme Graffiti, Grafito o pintada segons la enciclopèdia lliure és la definició de “pintura lliure, destacada per la seva il·legalitat, generalment realitzades en espais urbans”. (grafittiago).
ja se’n coneixien a l’època del romans i n’hem pogut veure de molts estils al llarg de la història, hi ha tingut també una evolució notable de simples frases, poètiques o reivindicatives s‘ha passat a expressions artístiques amb més o menys gràcia, amb més o menys interès des d’un punt de vista estètic i artístic.

També la tècnica de fer-les ha evolucionat molt, des del pot de quitrà i la brotxa fins els “esprais” actuals hi ha tota una gamma de possibles recursos per empastifar la paret, sigui amb missatge sigui amb formes fruit d’una presumpta vocació artística.

La foto és ens dubte el final d’una llarga reflexió entre el veïnat de l’indret. Ben segur que sovintejaven les pintades i el millor era fer una demanda de bon rotllo i amb dos idiomes adreçat a qui senyorejava amb l’esprai o el rotulador de dimensions notables i els deixava la paret plena de signes, a vegades incomprensibles, o d’alguna tonteria sense massa sentit.

Si es demana de manera tan educada i a més et donen les gràcies per respectar aquella paret és per fer-ne cas, de parets n’hi ha moltes i si algú fa una demanda amb aquets nivell d’educació i amb una emoticona que ja t’ho agraeix d’entrada el millor el passar de llarg i buscar alguna altre pany de paret per plantificar-hi el resultat de les teves elucubracions o el poc original mimetisme de plantificar els símbols que has vist en alguna revista o reportatge o en alguna altra paret, que de originals n’hi ha ben pocs...

No sabem però si han fet cas de la demanda però només pel fet d’haver perdut cinc minuts fent el cartell ja hauria de ser respectat. Tot i que alguns s’ho poden prendre com una provocació i encara empastifar més aquella paret.

Tampoc coneixem si ha servit per gaire, però certament d’ençà que el vàrem veure constatem que la parets segueix immaculada, potser el que es pinta de nit es tapa de dia i amb persistència, constància i sense defalliment es va penjar el cartell per, a base d’insistència, fer entendre a qui pinta que en aquella paret millor no fer-ho perquè hi ha resistència.

I si el “pintaire” té la necessitat irrefrenable de fer-ho que ho faci a la porta de casa seva o millor a la paret del menjador.

I així tots contents i el nen o la nena pot esbargir-se i tenim decorada la paret.

Però hi ha més...