Portes giratòries

‘A molt vent, poca vela…’

...I, a poc, puny i rem". Una dita del costumari que podríem aplicar en un munt de fets. Avui, però, em vull referir a una situació d'estancament global. Parlo tant en terminologia política com econòmica. En aquesta darrera àrea, encara recordo el desenfré general demanant crèdits i malbaratant estalvis abans de l'any 2008. Alhora, a l'enganyifa clara amb el tema de les tarifes de gas i llum: fa uns 70 anys, el dictador Franco inaugurava pantans... I, a hores d'ara, el president d'Iberdrola (José-Ignacio Sánchez Galán) -amb l'aquiescència de la  ministra Teresa Ribera Rodríguez- produeix energia a 3 €/Mw/hora i la ven a 130. A partir d'ací, amb la fórmula de les "portes giratòries", una trepa d'endollats engreixen el seu sarró (Borrell, Roca Junyent, Acebes, Felipe González, Solbes, Aznar, Montilla “and so on"). Vergonyant! En terminologia actual, és "heavy". 

El tal González frenà les nuclears. En Zapatero tancà les centrals de  carbó i la mineria. En Solchaga es carregà la siderúrgia i la  construcció naval. Els hi haurem de refregar la desindustrialització - als polítics del PSOE... Si els cou, però, que es gratin! 

Pel que fa a la vessant política, és evident que un cert victimisme  tenalla i obtura la voluntat d'un estol de gent del principat encabida  en aquesta mena de "moma". Fa ben bé una dotzena d'anys -si no  són més- que ja els hi va bé que gairebé res no funcioni. Apliquen  potser la tesi del "quant pitjor, millor". Un ja no sap què pensar i té dret a veure-hi cabòries. Sobretot quan el nivell retributiu d'aquesta classe VIP supera -de molt- els ingressos de la gent normal i corrent. 

Les coses no poden “anar fent”, com fins ara. S'ha d'entomar una  reforma de la Constitució, en profunditat i amb urgència màxima. Ja  n'hi ha prou del "atado y bien atado", on són quatre els qui hi van bé.  Mentrestant, "al poble que el donin pel sac", tal com cantava “La  Trinca”, mitjançant tripijocs. Fins i tot, enganyifes fefaents... Encara  una segona qüestió: limitar els mandats amb un topall màxim de dues legislatures garantiria netedat democràtica i compromís social. 

Justament per tot plegat, em referia -al títol- de molt vent i poca vela.  "Per a fer tot això, no calia fer pas tants tombs". Oi que no? Va essent hora d'exigir canvis sobtats i efectius. Fa temps que -a tota aquesta penya- ja els va bé que el poble massa segueixi endormiscat. 

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!





SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!