Un estol de sorpreses menys la del campió

Només conec dues maneres d’entrar de l’antiga plaça de toros de Tarragona, ara rebatejada com a Tàrraco Arena Plaça: amb el silenci més absolut que precedeix una tempesta i la buidor per companya i, l’altra, amb un clam eixordador després de sentir anunciat el nom de la colla. N’hi ha una tercera, la del públic, que no he tingut mai. És la de les presses, la primera remor i el fet de buscar el millor lloc.

I de sortir de la TAP només en conec dues, de maneres: content o trist. Tant és ara com abans, l’alegria va per barris. Sense entrar a fer una crònica detallada dels castells, primer, cal parlar de Valls. Les ciutats viuen en certs moments com, per exemple, un dia de mercat, les anades i vingudes d’una escola, el toc de les campanes anunciant les hores i les olors de les cuines. A més, les dates assenyalades són la màxima expressió de la vida d’un lloc. Valls i els castells, res més. Que la població bressol de la tradició aporti les eternes dues colles amb un programa de castells nets espectacular és molt difícil d’adjectivar.

En aquest duel particular, de la Joves i la Vella —avui, per aquest ordre—, no ha estat el dia dels rosats. Els somnis s’han esvaït massa ràpid i han donat escassa guerra. Segurament, per guanyar el Concurs has de repetir el millor que has fet a la temporada i una mica més. Doncs la Colla Vella dels Xiquets de Valls no ha estat capaç ni de la primera part d’aquest supòsit. Li ha passat ‘només’ carregant el 2 de 8 net i quedant lluny de la carregada del 4 de 9 desfolrat. Injust, potser, però el Concurs és un sol dia. En vindran de nous, on competir més i millor. La Vella sempre hi ha estat.

La Colla Joves Xiquets de Valls ha fet una de les millors actuacions de la seva història i ha tornat a rubricar, en una mateixa actuació, el 2 de 8 i el 4 de 9, tots dos, nets. El 2, per això, ha quedat carregat i a la segona temptativa. Però el més important d’aquests castells, que acompanyats del 5 de 9 amb folre carregats, ha estat l’actitud. La Joves ha viscut el Concurs amb el ganivet entre les dents, refent-se del 2 de 8 tornant-lo a provar just després de no carregar-lo. La poció màgica del 4 inicial ha estat essencial. La Joves avui s’ha guanyat el premi a la persistència i la ferocitat, en forma de segona classificada. Ha fet castells a la vallenca i ha acabat exhibint una pancarta crua pels veïns: “Som l’orgull de la Ciutat”.

També lluïen la pancarta habitual “Hereus de la plaça més castellera” els vilafranquins. No per esperat deixa de ser merescut. Primer premi, aliró i camí cap a la glòria dels Castellers de Vilafranca. Des del principi de temporada que han carregat la gramalleta de favorits. Sovint, els verds se senten còmodes amb aquesta posició. Han descarregat el 3 de 10 emmanillat, un pas més enllà del carregat per Sant Fèlix, i han descarregat el 5 de 9 amb folre, castell emblema vilafranquí. El Concurs l’han liquidat carregant el 4 de 9 net. Aquí s’han acabat les opcions de la Joves. Calculadora en mà, necessitaven carregar el 3 de 9 net i aquesta possibilitat era ràpidament descartada. No podien intentar descarregar el 2 de 8 desfolrat per culpa de la normativa, que resa que només es pot intentar un parell de vegades la mateixa construcció.

A manca de la diada de Tots Sants, els verds són la colla que més ha aprofitat la tornada després de la pandèmia per tornar a posar-se al lloc que havien perdut en els últims anys, abans de l’aturada. Això ha estat principal a les colles castelleres. Qui s’ha posat les piles, s’apropa al nivell i, sobretot, a la regularitat prepandèmica. Qui no, ha de viure de flors que no fan estiu, encara que donin certes alegries. Les crides a l’assaig no totes han fet efecte i existeixen els estudiants d’última hora al món casteller.

D’entre les curiositats, els Xiquets de Tarragona han fet un passadís —pel que finalment no hi ha passat ningú— perquè els de la Jove de Tarragona anessin a ajudar als Castellers de Sant Pere i Sant Pau. Xiquets i Jove mantenen una intensa rivalitat, que avui s’ha decantat de la balança de la Jove en carregar el 2 de 9 emmanillat. Els Xiquets, així, caricaturitzaven l'amistat entre els de Sant Pere i Sant Pau i els de la Jove. En una ciutat tan castellera que té quatre colles, tres de les quals al diumenge de Concurs, poden passar coses fascinants, com els resultats que han tingut. Convé destacar el 4 de 9 folrat dels matalassers i el pilar de 7 folrat carregat dels verds tarragonins.

Repàs a la resta de colles. Els Moixiganguers no han pogut amb el 3 de 9 folrat, només carregat. El duel barceloní se l’emporta Sants, que ha sumat un 2 de 8 folrat descarregat, pel carregat dels seus veïns vermells. Els Xiquets de Reus han estat conseqüents amb la seva temporada irregular, amb una actuació estranya sense 4 de 8 però amb 2 folrat. Els de Mataró, 3, 5 i 4 de 8.

Posar punts als castells és dificilíssim i es corre el risc de no trobar mai la justícia. El 3 i el 4 de 10 han passat a valdre més que el 2 i el 4 de 9 nets. Etern debat. El que això no suposa és el qüestionament del campió. Amb l’antiga puntuació els Castellers de Vilafranca també haurien guanyat el Concurs d’enguany. Si cal, que torni el debat, però no ha perjudicat les colles vallenques —més avesades als castells nets els últims temps—, com a mínim, respecte a la primera posició es refereix.

De les normatives se’n parla i se’n parlarà sempre. Aniran canviant i descanviant, agradant i desagradant. A l’últim Concurs només comptabilitzava un sol castell carregat. Amb la desaparició d’aquesta norma, d’ànima dissuasiva d’intents de futur remot, cal dir que en totes les jornades del concurs han caigut 23 castells. En la darrera edició en van caure 26. En la jornada del diumenge en van caure 11 i en aquesta edició, 14.

Així doncs, i per anar acabant aquest conte poc exhaustiu que s’oblida de colles, cal dir que, com sempre, l’alegria va per barris. Ara, queden les revàlides. Això no s’acaba mai i només l’hivern dona una petita treva. A la Colla Vella, quan passi la decepció, es preocuparan per Santa Úrsula. A la Colla Joves, xampany i fregada de mans veient, al frontispici, la mare de totes les diades. I a Vilafranca, sense rival, Tots Sants per fer un pas més i acabar la temporada del retorn dels verds, en solitari, a la primera línia.

De tothom que ha entrat a la TAP hi ha qui en surt content i qui en surt trist. Ara, qualsevol aficionat als castells ha tingut uns segons per pensar com hem enyorat, durant quatre anys, el sempre controvertit i espectacular Concurs de Castells de Tarragona.

Dues alegries i una pena pel Garraf i el Penedès, dissabte

Del Vendrell, els Nens, de Vilafranca, els Xicots i del Garraf, els Bordegassos. Davant la negativa d’última hora de la Jove de Sitges de participar en la jornada de dissabte, els Bordegassos i els Nens del Vendrell van copar la representació del Garraf i el Penedès. Els Nens van descarregar el 4 de 8, el primer de la temporada, de sortida i convençuts.

Els Bordegassos de Vilanova van ser forts i, després d’un intent desmuntat de torre de 7 a la segona ronda, la van descarregar a la tercera fent un cop sobre la taula i amb ràbia. Tenien l’espineta des de l’intent a la Diada de les Neus. També van estrenar el 7 de 7.

Els Xicots de Vilafranca són la nota agredolça penedesenca, que no van poder fer l’aleta al 4 de 8 que havien carregat per la Festa Major vilafranquina i van conformar-se amb castells de set i mig.

El nivell inferior postpandèmic va fer reduir els castells de ronda en solitari i això tampoc va ajudar a millorar el tempo i la duració del Concurs de dissabte. Caldrà revisar-ho per la que ve, si s’escau. Van guanyar els de la Vila de Gràcia, que han quedat millor que algunes colles de diumenge. Exactament, amb la mateixa actuació, amb la qual van guanyar els Bordegassos l’any 2012: 3, 4 i 2 de 8 folrat.