Celobert

Si això és la platja, on soc?

Poti-poti de cursilades en castellà i anglès a la platja de Sant Gervasi. Xavier Dilla

Poti-poti de cursilades en castellà i anglès a la platja de Sant Gervasi. Xavier Dilla

Ara que ja ha acabat la temporada de platja –tot i que la tardor es presenta moderadament calorosa a causa del fenomen del Niño i dels efectes del canvi climàtic, i més d’un dia venen ganes de banyar-se en una aigua que no sigui el brou calent del mesos de juliol i agost passats–, sembla un bon moment per fer un petit balanç de l’estat de les platges de Vilanova i la Geltrú. I el primer que s’ha de dir és que fa goig gaudir de les platges renaturalitzades de Ribes Roges i el Far. El procés de regeneració encetat en els darrers mandats municipals ha afavorit la formació de dunes de verd que han embellit i fan més sostenibles les nostres platges: només de pensar en l’horrible i polsegós aparcament a tocar de la platja del Far de no fa gaires anys sento veritables calfreds. Ara dona gust passejar-hi en qualsevol època de l’any.

Hem guanyat molt amb aquests canvis. Les dunes amb vegetació han contribuït a augmentar la biodiversitat, ja que hi nidifiquen ocells com el corriol camanegre i, a més, constitueixen una barrera natural davant el previsible creixement del nivell de l’aigua que es produirà al llarg d’aquest segle. En definitiva, tenim unes platges molt agradables i prou més resilients que les del Maresme, això és indubtable.

On ja m’entren tots els dubtes és amb els xiringuitos (ja em disculpareu, però guinguetes no ho diu ningú). Caminar tranquil·lament pel passeig de Ribes Roges i veure establiments que s’anomenen Ibiza o Playeros produeix esgarrifances, i un s’arriba a preguntar si som a Vilanova o bé hem anat a petar, inesperadament, a qualsevol platja del sud d’Espanya. Aquesta castellanització em resulta incomprensible. I no ho dic mogut per cap sentiment antiespanyol ni escagarrinat per la imminent desaparició del català. Recordo que, als primers anys vuitanta, ja es publicaven llibres que vaticinaven que el català desapareixeria en vint anys i, ves per on, encara dura amb una mala salut de ferro... No pertanyo a la secta del catastrofisme lingüístic.

Imagino que això d’Ibiza i Playeros és fruit d’inèrcies comprensibles de les persones que obtenen les llicències municipals per obrir aquests establiments durant la temporada estival. No tenim per què pressuposar que tothom tindrà la necessària consciència lingüística per entendre que la diferència entre Eivissa i Ibiza resulta significativa a Catalunya. Però, de la mateixa manera que el govern de la Generalitat –l’actual, però també els anteriors, no ens enganyem– no ha tingut com a prioritat atendre la demanda de cursos de català per part de les darreres onades d’immigració, els successius equips de govern municipals de Vilanova no han tingut tampoc la sensibilitat per incloure als plecs de concessió de les llicències per als xiringuitos alguna clàusula relativa  a la denominació dels xiringuitos. No es tracta d’imposar res, però potser no seria forassenyat reservar-se el dret a donar el vistiplau al nom d’uns elements urbans ben visibles a les platges.

D’altra banda, aquesta manca de sensibilitat lingüística no recau només en l’àmbit administratiu i polític. Tenim una societat que, a més de no interessar-se gaire per la seva llengua, sovint tendeix a fer veure que és més poliglota i cosmopolita del que realment és. Per exemple, a qui se li ha acudit de posar Habana Blue a un altre dels xiringuitos se li veu el llautó, perquè si aspirava a distingir-se amb un nom anglès, no sap que la capital de Cuba en anglès s’escriu amb v, no amb una b com a la castellana, que és com ho han posat. I no menys pretensiós resulta això de canviar el nom del Xiringuito Miramar per Miramar Beach Club, més que més quan a la platja del davant, la de Sant Gervasi, hi han plantat l’artefacte que es veu a la fotografia que acompanya aquest article, que ve a ser l’apoteosi de la carrincloneria en anglès i en castellà. L’anglès segueix sent l’assignatura pendent de moltes persones, però qui més qui menys es mor de ganes de fer veure que en sap prou i de fer-se el saberut.

En definitiva, no costa tant ser conscient d’on es viu i d’on es guanyen els diners. De manera que moltes felicitats als responsables dels xiringuitos Zero, de la platja d’Adarró, als de l’U, de la platja de Ribes Roges, i als del Nativa-Platja del Far.

A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.

Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.

Subscriu-te ara!

Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals:

Segueix-nos a WhatsApp! Segueix-nos a Telegram!

També pots escollir Eix Diari com a font preferida de Google i no perdre't les nostres notícies





SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local