Quina barra!

El president Sánchez és el súmmum de la indefinició. Massa sovint, tan sols demostra un fort interès en “fer-se la foto”. Amb una política  d'equilibris, intenta acontentar tothom. M'ha decebut -un cop més- per la seva incoherència i incontinència verbal. El seu govern va  demanar -fa dos mesos, a l’Eurocàmera- que es pogués parlar en català als plens de la Institució. Al cap de poques setmanes, al  Parlament espanyol, se'n va desdir vergonyantment i es queda més  content que un gínjol. Palesa un grau de cinisme que frega  l’esperpent. D'altra manera, no puc pas interpretar la negativa del  PP -coaligat amb PSOE i VOX- per a fer marxa enrere i quedar ben retratat. Una auténtica presa de pèl!  

És una indecència emprar l’arma de l’idioma en la mateixa balança de la reforma del codi penal. Sobretot pel que fa a diluir els efectes  i/o serrells derivats del procés secessionista. Al meu entendre, barreja naps i cols... Igual que ho fa quan contraposa aquests temes amb el tema d’aprovar els pressupostos de l'estat. Qüestionar la riquesa idiomàtica del país (euskera, gallec i català) i convertir-la en moneda de canvi no és èticament correcte. Juga amb la dita del “do ut des”. 

Juga amb la feblesa de Junts. Una formació política que sol navegar constantment en l’ambigüitat. Més encara, després del seu divorci  amb ERC. És ací on trobo a faltar -i no em cansaré de repetir-ho- la fermesa d'Òmnium Cultural. Tanmateix, passa que ja no té com a  objectiu cabdal i primerenc la defensa del català. Situar-ho tot al mateix “pack” em treu de polleguera. Cal mantenir la importància del  català en lloc de podi. Sí o sí… i sense deixar-se trepitjar.  

El parany, enganyifa, teatralitat o com se’l vulgui anomenar ve de  lluny. No és Europa qui decideix quines llengües són oficials. En  aquest punt, es plega sempre al què li demanen els estats. Arribats  aquí, els“sociates” se'n van a Brussel·les a remar en favor del català… i després, a Madrid, fan marxa enrere. La barra que tenen esparvera. No són de fiar. Així de clar! A què juga el “presi” Sànchez? 

M’és fàcil carregar contra ell per l’embalum parafernàlic que palesa  amb la rebaixa de penes (per sedició) als “indepes”. Ho faré un altre  dia. En tot cas i ja com a cloenda, m’arribo a preguntar si n’encerta  alguna. Mentrestant, “que le vaya bonito!”. Jo “passo” d'ell.