Barcelona i les superilles

No és fàcil

Cada “mançana” de l’eixample de Barcelona és una illa, si ajuntem unes quantes és una superilla? Això té conseqüències, vejam: altera les direccions de trànsit, altera el temps de pas, el soroll dels vehicles es treu d’uns carrers però s’acumula en d’altres, es treu contaminació de CO2 però s’incrementa en altres carrers per velocitats més reduïdes, més trànsit de persones en els carrers de les superilles també generarà més soroll ( no és el mateix caminar per un carrer que parar-se a parlar, trobades de grups, etc.)

En definitiva, un carrer no és un parc. Cal reflexionar com afecta en els usos de la ciutat i per tant l’equilibri econòmic i social.

Consideracions

Un edifici es comença pels fonaments, llevat del Palau Sant Jordi; és a dir, si el que cal es treure càrrega de CO2 en una àrea (l’Eixample) de la ciutat, primer cal estudiar quins vehicles sobren... els dels residents?, la càrrega i descàrrega?, els serveis públics?, les motocicletes?, les bicicletes?, els patins?, etc.  Tot el trànsit que es tregui d’un lloc s’ha de ressituar en un altre de la mateixa ciutat. Això vol dir que primer s’hauria de resoldre on. Sempre dic que Barcelona és un municipi petit que batega només amb 180º, a diferència d’altres grans ciutats amb 360º.

Barcelona com a ciutat ja disposa avui de zones de vianants en llocs suficientment acceptades per tothom: el barri Gòtic, el portal de l’Àngel amb el seu entorn, el barri del Born i el seu entorn i, com no, en altres indrets, barris i districtes.

Què cal fer?

Sota la meva opinió, cal recordar que també en la ciència de l’urbanisme “la pressa és una mala consellera”, però en aquest cas em fa la sensació que es corra massa, i això si que ens pot portar a un gran fracàs. Encara més, algú està en condicions de dir com ens bellugarem en un temps proper? S’ha de tenir en compte que cada ciutat és bo que tingui el seu propi model, és temerari copiar per copiar.

Millorar la ciutat sí, sens dubte que hi ha coses a fer, moltes; però tenint en compte que la societat civil té professionals altament qualificats que junt amb els de la administració pública poden plantejar solucions molt més adients, eficaces i eficients per millorar el medi ambient de Barcelona, una altre vegada cal insistir en la participació dels sectors  públic i privat.

El procediment ha de garantir una participació ciutadana i col·lectiva, ja que no es tracta d’un expedient senzill com si es tractés d’un canvi de llambordes. Si es va més enllà, llavors ja estaríem parlant d’un procediment més complicat, així ho diu la llei d’urbanisme, perquè ja es tractaria d’una Modificació Puntual del Planejament.

Fem el favor de no córrer tant, perquè podem fer-nos mal. Tenim una ciutat fantàstica, no la fem malbé, els carrers són els carrers i els parcs són una altra cosa.

Així ho veig