El Penedès es podria autogovernar com La Rioja

Manel Larrosa és un activista de Fem Vallés, una entitat que treballa per dotar d’un cert autogovern al territori vallesà, i que ha estudiat a fons l’impacte que té la governança d’un territori en els seus nivells de benestar econòmic i de representació política. En aquest sentit ha publicat diversos treballs comparant zones de Catalunya amb d’altres d’arreu de l’Estat que disposen d’una sòlida estructura política. En un d’aquests treballs compara les comarques de la Vegueria Penedès amb els 3 territoris que conformen la zona de la D.O. Rioja: Àlaba, La Rioja i Navarra.

El Penedès, amb prop de mig milió d’ habitants, en té uns 160.000 més que la Comunitat de la Rioja o que la província d’Àlaba, i només una xifra semblant menys que Navarra. El Valor Afegit Brut de la Comunitat de La Rioja està per sota del que produeix el Penedès, arribant a un 89%; en canvi el VAB per habitant ens supera en un 20%. En síntesi, els seus habitants són més rics que nosaltres, amb economies molt semblants, tant en serveis com en el pes industrial, que és un 25% al Penedès, un 23% a La Rioja, un 28% a Àlaba i un 27% a Navarra. Però en el que no hi ha color és en la institucionalització; La Rioja i Navarra són Comunitats autònomes i Àlaba una província foral amb un grau elevat de confederalisme respecte al País Basc. “Algú pot creure que el grau de desenvolupament i progrés de les tres comunitats productores de vi Rioja és indiferent al llindar de la seva institucionalització?” es pregunta Larrosa.

Polítiques socials i territorials, des de la formació professional a les infraestructures o l’habitatge serien objecte d’un govern territorial avui inexistent al Penedès per que el Tribunal Constitucional va escapçar la Llei de Vegueries; però amb voluntat del territori es poden fer lleis com la de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que permet fer polítiques comunes i potents, captant fons europeus, treballant tots els municipis en uns objectius comuns.  Per que no n’hem de ser capaços al Penedès?  S’ho plantejaran els que aspiren a governar els nostres municipis d’aquí a pocs mesos? Potser només si ens veuen decidits a la gent que hi vivim.