Nous tours per als turistes

Aquí al Vendrell, ja que en el tema museus anem una mica perduts, hem de començar a crear almenys una sala dels Laxn busto. Potser ara pot semblar una trivialitat, però han fet més per la vila que la majoria de cares que estan a les escales de l’Ajuntament, però clar al no ser polítics dels qui manen ni persones de missa setmanal no han tingut aquesta sort. Potser ens veuríem sorpresos i tot com passa en el Museu de Cervera dedicada una part als Germans Márquez que aguanta el nombre de visites del museu de la localitat.

Després tenim els elements amb els dies comptats. Podríem comptar amb el centenari edifici del sindicat del Vendrell amb les les seves tines, pous elaborades per un gran arquitecte modernista que estan esperant que algú faci alguna cosa, si seguim aquest ritme al final ho  perdrem tot perquè haurem arribat massa tard i malament, com acostuma a passar.

A la zona de les platges tenim el Brisamar que està més de l’altre món que d’aquest, però ja representa un estructura amb els dies comptats sinó s’aplica alguna solució ràpida i eficaç. No gaire lluny d’aquest cinema hi ha un parell o tres de casetes modernistes que eren l’enveja del seu temps i que estan actualment en un ambient fatal.

Tenim un ambient de poble siutuat al voltant de l’església amb carrers cèntrics amb botigues de tota la vida  renovades per oferir un millor servei a la vila. Un lloc on encara es respira el Vendrell d’abans. Altres llocs aquest Vendrell ha desaparegut per donar pas a una vila dominada principalment per persones arribades d’altres continents en les darreres dècades que ha anat creixent fins els  nostres dies sense complexes ni miraments, on el català i el castellà s’hi pot trobar en la seva mínima expressió.

En aquest passeig es pot veure el Vendrell de la crisis immobiliària amb kilòmetres de voreres amb els seus fanals i les seves caixes de cables saquejades perquè no ha passat mai d’aquí. Ha estat víctima del saqueig i espoli humà sense que ningú fes res per tornar-ho  al seu lloc.

Tenim el Vendrell de les promeses electorals amb la seva estructura al Tancat de la plana que havia de ser un esplai d’avis, després la caserna de la policia municipal fins a nova proposta a veure que ens diuen.

Aquest és el Vendrell de les dues estacions de tren on per una cada dia les circulacions són menys previsibles i per l’altra cada dia n’hi ha menys, coses del destí. Ens han tret uns peatges que ens varen fer famosos al món sencer per les cues, però com no  espavilem en els tornaran a posar perquè algú ha de pagar la festa.

Aquesta és la nostra història, el nostre present i el nostre passat. No podem oblidar tampoc el futur.