Una altra manera de governar

Els sistemes democràtics s’han construït, històricament, des del combat contra el poder autoritari i despòtic. Les revolucions de l’edat moderna combatien les monarquies absolutistes. A l’edat contemporània, les revolucions burgeses deixen pas a les obreres. Ara, en la nova era digital, es tracta de plantar-nos davant la tirania individualista i consumista de la societat capitalista moderna.

És un combat molt difícil. Avancem sí, però a batzegades, amb conquestes de drets i llibertats que cíclicament es van alternant amb retrocessos involucionistes.  Basculem entre experiències col·lectives esperançadores, que ens refermen en el camí de construir projectes emancipadors per millorar la vida de la gent i de la societat, i moviments que imposen el relat de la intransigència i l’odi, per rebutjar a qui és, pensa o fa diferent. Uns moviments cada cop més presents i que, lamentablement, no són patrimoni exclusiu de l’extrema dreta.

A escala municipal no ens escapem de la intolerància i el populisme que s’infiltra a través de les xarxes socials per desqualificar o fabricar falses veritats. Cada cop qualla més la idea que a l’adversari polític (ja ni tan sols ideològic) se’l guanya des de la provocació. Aplicant la vella tàctica d’aplicar, si cal a crits i sense miraments ni escrúpols, la proclama “nosaltres tenim tota la raó”. Pendents exclusivament d’obtenir rèdit a curt termini i de regalar les oïdes amb inflames fàcils, adreçades a corrents emocionals preocupats únicament del “qué hay de lo mío” o del “el més important és solucionar el que em passa a mi”.

S’obvia i es menysté cada cop més que la construcció democràtica es construeix des de la pràctica i el mètode democràtic. Activant i sent capaces de garantir en els espais polítics, ja siguin institucionals o no, formals o informals, l’escolta activa, repeteixo (i en negreta): l’escolta, sense apriorismes ni prejudicis.  Tenir la capacitat d’atendre amb responsabilitat la realitat, que és dura i complexa; abordar des de moltes mirades possibles, conjuntament i compartidament, com podem resoldre els problemes i els conflictes; saber argumentar i dialogar i, al mateix temps, acollir noves idees i propostes i arribar a consensos i acords. En definitiva, aplicar una voluntat i acció cooperativa. Des dels poders públics tenim la responsabilitat de construir espais comunitaris on això sigui possible, vist que els que tenim no acaben de servir a aquest objectiu democràtic.

Aquesta és la manera com entenem i volem les comunes exercir la responsabilitat de govern a la ciutat. Treballant per posar les bases per a la trobada i l’escolta, creant els espais per construir projectes de canvi i transformació emancipadors, als barris i a tota la ciutat, que canviïn i millorin les condicions de vida de la majoria de la gent, que incideixin en els problemes reals i quotidians: el dret al treball i a l’habitatge; la protecció i l’atenció de les persones més vulnerables; la corresponsabilitat de tenir cura del nostre entorn, de treballar pel futur del nostre planeta; de practicar el bon veïnatge.

Que aquests espais de debat, diàleg i argumentació no sectària funcionin és responsabilitat de tothom.

Iolanda Sánchez Alcaraz
Segona Tinenta d'Alcaldia i regidora de Participació Ciutadana; Plans d'Actuació als Barris; Habitatge i Rehabilitació; Emergència Climàtica i Espais Naturals